dissabte, 15 d’octubre del 2011

Com deia en la nota anterior, entre els dies 9 al 12 d'octubre he estat a Madrid amb Empar i els nostres amics Joan i Eva. El viatge va començar amb una més que bona, excel·lent notícia. Una notícia d'aquelles que em fan sentir convençut i esperançat en algunes coses bàsiques en què crec: la democràcia, la igualtat d'oportunitats, l'estudi, el treball, l'esforç, la constància... I és que Àlber, fill de Joan i Eva, ha aprovat una oposició per a una plaça de fagot en la Orquesta Sinfónica de Madrid (entre un total de 28 aspirants vinguts de tota Europa).
Ara i ací em sembla oportú posar el seu currículum vitae. I és perquè pense que la gent jove, a pesar de la crisi i tots els entrebancs que siguen, haurien de ser conscients que -malgrat que sempre hi haurà privilegiats que aconseguiran les coses per "enchufe"-, no obstant això i gràcies al sistema democràtic també els fills i filles dels treballadors poden aconseguir pel seu propi mèrit metes importants. Així que, joves, ja ho sabeu: menys perdre el temps i a estudiar, a formar-se, a preparar-se, a combatre pel vostre futur. Sí, sí. A pesar de la crisi, o precisament per això.

Àlber Català i Climent va nàixer a la Pobla Llarga l'any 1987, on va començar amb cinc anys estudis musicals a l'escola d'educands de la Unió Musical, en què va ser membre de la seua banda. Va continuar els seus estudis de música amb vuit anys, estudiant primer al conservatori Mestre Vert de Carcaixent, on va obtenir el Premi Extraordinari de Grau Mitjà en el curs 2003-2004. Posteriorment va estudiar el Grau Superior al conservatori Joaquin Rodrigo de València, on també va obtenir el Premi Extraordinari i el Premi Eutherpe al millor expedient del seu curs.
Entre 2005-2007 va accedir com a membre titular a la Jove Orquestra de Catalunya, realitzant encontres simfònics amb professors com John Orford, David Tomás, Guillermo Salcedo i Silvia Coricelli, i amb directors com Manel Valdivieso, Salvador Mas o Lutz Köhler. També ha realitzat encontres de cambra amb el Quintet Miró o l'Albion Ensemble.
Ha sigut membre titular de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana. També de l'Orquestra de la Universitat de València, sota la direcció de Cristóbal Soler i membre de la Jove Orquestra de Castelló, dirigida per Sergi Alapont. En 2009 participà amb la Joven Orquesta Nacional de España i en el Encuentro de Música y Academia de Santander en 2009.
Des del curs 2009-2010 és alumne de la Escuela Superior de Música Reina Sofia, a Madrid, en la càtedra de fagot amb el professor titular Klaus Thunemann; escola on va rebre de mans de Sa Majestat la Reina la Mención de Alumno más Sobresaliente de su cátedra en 2010 i en 2011. Té beca de matrícula de la Fundación Albéniz i Fundación Juan Miguel Villar Mir, i de residència de l'Institut Valencià de la Música. Ha rebut lliçons magistrals dels professors Stefan Schweigert, Matthias Racz, Dag Jensen, Stefan Dohr i Sergio Azzolini.
Com alumne de la Escuela Superior de Música Reina Sofia forma part de la Orquesta de Cámara Sony, sota la batuta de Peter Eötvos; de l'Orquestra Simfònica Freixenet, sota la direcció de Peter Csaba i Antoni Ros Marbà, i de la Sinfonietta, dirigida per Zsolt Nagy. Així mateix és membre del Quinteto Orfeo, amb el Professor Hansjörg Schellenberger, i del Grupo Barroco del Instituto Internacional de Música de Cámara de Madrid. També col·labora assiduament amb la Orquesta de RTVE i la Orquesta Sinfónica de Madrid en les representacions d'òpera al Teatre Real.
En 2011 ha guanyat el Tercer Premi del IV Concurs Internacional de fagot i oboe de Lodz, a Polònia, i ha aconseguit recentment una plaça de segon fagot en la Orquesta Sinfónica de Madrid, on començarà a treballar a partir de l'1 de març de 2012. Mentrestant, continua en la Escuela Reina Sofia.
I dic jo ara: i tot açò amb 24 anys! Admirable! Chapeau! I qui vulga perdre el temps en botellons o en el que siga, que continue perdent el temps.

divendres, 14 d’octubre del 2011


Gairebé com si haguérem anat a celebrar el nostre 30 aniversari, hem estat a Madrid poc més de tres dies, amb la grata companyia dels nostres amics Joan i Eva. Clar, una vegada allí em va semblar que havia de veure el meu nebot José Luis, músic de l'orquestra de RTVE. I ací vos deixe constància gràfica de l'encontre. Vàrem passar unes poques hores agradables, tenint en compte la temperatura encara estiuenca, que no feia vent, etc. Total que el dimarts 11 dinàrem prop de l'Òpera, per la banda de darrere, en un restaurant on hi havia uns anglesos descamisats o potser eren escocesos? i Rafael Álvarez, el Brujo, entre els clients. En fi, xe, guai de veritat! Un dia d'aquests posaré una nota a propòsit del meu nebot, que em sembla que en una nota de 2007 vaig comentar que parlaria un poc del seu historial musical i encara no ho he fet.

dijous, 13 d’octubre del 2011


El pròxim dissabte 22 del present, a les 20,30 hs. tindré el plaer de presentar a Barxeta l'última obra del periodista i investigador Manel Arcos, que a hores d'ara crec que és un dels màxims coneixedors del bandolerisme valencià del segle XIX. I això, a més a més, amb la participació de Toni Cucarella, que al meu parer és dels millors escriptors valencians actuals.
Doncs bé, ací vull ressaltar-ho posant la tarja d'invitació, i una foto d'una arma de foc de l'època, deixada per Lluís Seguí, de Barxeta, que viu actualment a Rafelguaraf. I la pose perquè, si es fixeu bé hi ha unes inicials gravades... JV (també posa R. Hollis, fabricants de l'arma, de Londres). Doncs bé, els qui hàgeu tingut oportunitat de llegir Bandolerisme a Barxeta (Bernat i els dos germans Escrivà), potser recordareu que no està clar del tot el nom i cognoms del cap de la quadrilla de bandolers que vaig estudiar un poc en el seu moment, perquè igual pot ser que fóra Bernat Bonaventura com, fins i tot, un Josep Ventura que apareix també en la documentació, inculpat junt amb Josep Escrivà, el menut dels dos germans.
Bé, no em negareu que resulta curiós, una arma de foc de Barxeta segurament del segle XIX, un bandoler famós... una arma amb les inicials J.V.... Si deixem córrer un poc la imaginació. Potser aquesta arma va ser de... Josep Ventura? No ho crec, però... En fi, ja parlaré amb Lluís Seguí, a veure si entre els seus avantpassats hi ha algú que les seues inicials foren JV.