dilluns, 13 de setembre del 2021

Comentari sobre la novel·la EL SURDO (maulet), de Vicent Hernández Sancho

A finals d'aquest mes de juliol passat (divendres 28) va ser presentada a Manuel la novel·la EL SURDO (maulet), de l'autor Vicent Hernández Sancho, publicada per DENES Editorial, amb la col·laboració de l'Associació Cultural Mitja Galta. Encara que en principi la meua intenció era anar a l'acte, arribada l'hora no em va ser possible. De tota manera, el dimarts següent, 31 de juliol, em vaig fer amb un exemplar a la papereria de Manuel.

 Doncs bé, tot i que m'haguera agradat més llegir-la en valencià, vull comentar breument que el manuelí Vicent Hernández ha escrit una narració històrica a partir de fets reals del temps de la Segona Germania (1693) que enllaça amb altres de la Guerra de Successió (1706). Fets succeïts alguns a Manuel (especialment el final dramàtic ocorregut allí) i a altres llocs del territori valencià. Àmbit geogràfic que hom anomena les Comarques Centrals; és a dir, el sud de la província de València i nord de la d'Alacant, zona que en més o menys en temps de l'època foral es deia la Governació dellà lo Xúquer o Governació de Xàtiva. 

El relat enllaça les velles reivindicacions dels vassalls que vivien en pobles de senyoriu, quan es rebel·laren durant la Segona Germania, i uns anys més tard continuaren la lluita amb les esperances d'un govern millor promés per l'Arxiduc Carles d'Àustria, que no el que podien esperar del Borbó Felip V, d'ingrata memòria; les tropes del qual acabaren protagonitzant un fet dramàtic al poble de Manuel poc més d'un any abans que cremaren Xàtiva, a més de massacrar entre 30 i 50 hòmens que lluitaren en defensa de la població. I no vull ser més explícit per no desvetlar massa.

Ara bé, també es fa referència a un cas extrem, que no estalviaré de comentar: la violació d'una dona de Manuel per un militar borbó en el mateix altar de l'església de la població (vegeu la il·lustració de baix, penúltim paràgraf de la pàgina de l'esquerra). Sí, com se sol dir, de vegades la realitat supera la ficció. I en aquest cas concret, com malauradament haurà passat tantíssimes vegades en tantíssimes guerres, veiem que quan es desferma la barbàrie la bèstia en què es transforma l'home (home?... l'animal mascle, vull dir) no respecta res de res. 

A parer meu està molt bé publicar narracions històriques, malgrat que siga d'un món xicotet com és el nostre: el territori de les Énoves, i altres zones al seu entorn més o menys pròximes. Perquè a les lectores i lectors, encara que siga picats per la curiositat d'un relat narratiu, potser això faça que s'interessen per saber més de la nostra història real. En fi, la història pareix com una mena de contínues guerres i revolucions, amb algunes glòries i molts fracassos, però és la nostra i està molt bé que la coneguem. I no desvetle res més, perquè del que es tracta és, si us agrada un poc la història, que llegiu la novel·la, cosa que us recomane. Enhorabona a l'autor manueler Vicent Hernández.