De vegades penses que un projecte, en aquest cas la presentació d'un llibre, pot eixir bé, i el cas és que... sorprenentment, arriba a eixir bé. En efecte, diumenge passat va tenir lloc a la Casa de la Cultura de l'Énova la presentació del llibre La Subcomarca de Castelló i les Énoves, del qual tinc l'orgull de ser coautor amb el meu amic poblatà Joan Català. La capacitat del local és d'unes 350-375 butaques, i la veritat siga dita és que, tot i que n'hi havia algunes buïdes, no obstant això pense que estaria sobre les 300 persones les que varen fer acte de presència, entre les qual hi havia els set alcaldes de la subcomarca i la majoria de vocals de les séquies de la Séquia Comuna de l'Énova i Castelló. I és que, per a això s'havia fet publicitat per tota la subcomarca que en conjunt està en uns 20.000 habitants.

En tot cas, ací vos pose les parts més interessants de la intervenció d'Aurelià Lairón, historiador, Cap de l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alzira i professor de la Universitat Catòlica de València, que va tenir a bé fer uns primers comentaris a propòsit del llibre.

"...La presentació d'un llibre no és qualsevol cosa. La presentació d'un llibre és, o almenys hauria de ser, un esdeveniment important. I això pel que la cosa comporta. Un llibre és el resultat d'un treball, d'un esforc, d'una inquietud, i, sobretot, d'un compromís. D'un treball, en este cas, voluntari; d'un esforc, en este cas, compartit; d'una inquietud, sovint plural, i d'un compromís personal i, en este cas, em consta, permanent, per part dels autors amb la terra i amb la gent amb la qual ells conviuen. Conec de fa anys a Joan i sé del seu interés per contribuir a recuperar la memòria col·lectiva del seu poble. Conec de fa anys a Vicent i sé de la seua necessitat de transmetre a les generacions actuals el llegat dels nostres avantpassats, sobretot pel que fa a la forma de viure i d'entendre la vida. Els dos han donat a la llum fins ara articles i llibres interessants que han mogut la curiositat dels qui ens dediquem a això que anomenem Història...

...Saber el perquè d'un topònim, el perquè d'un antropònim: intentar descobrir, sempre, el perquè de les coses. La història, ja se sap, és mestra de la vida; o, almenys, deuria ser- ho. I és mestra perquè ens ensenya. Ens hauria d'ensenyar, sobretot, que no hi ha que tornar a caure, a repetir, els errors. La història és memòria, memòria d'un temps ja passat que mai no tornarà, però del que hem d'extraure conseqüències, sempre en positiu.

La història és la ciència dels hòmens a través del temps. Sense hòmens, sense dones, no hi ha història. Tot allò que és o ha sigut, és o ha sigut gràcies a l'home i a la dona que són i han sigut els veritables protagonistes dels fets, dels successos que han ocorregut. La geografia determina un paisatge i l'home amb la seua actuació transforma el paisatge, el modifica, el canvia, el fa més seu. Cal un exemple per tal d'aproximar a eixe fet la Ribera, la nostra comarca, és de la mateixa manera que Egipte, un do del Nil, un do del Xúquer. El Xúquer, el corrent fluvial que li dóna nom, al qual vessen les seues aigües rius com ara l'Albaida, el Magre, l'Escalona, el Cànyoles, el Sellent, el dels Ulls... Eixe riu que ens vertebra i a l'hora ens unix, és el que rega amb les seues aigües els nostres camps i els transforma, és el que ha fet possible el canvi del nostre paisatge: terres de secà esdevingueren autèntics paradisos en convertir-se en horts. Sols hi ha que recordar una sèrie de conreus: la morera, l'arròs, els tarongers, ara els caquis... / ...L'Albaida recorre els seus 8 kilòmetres finals per dins de la subcomarca ja que penetra per l'est de Manuel, ix a la planura entre el Puig del Castellet de Castelló i la localitat de Senyera, voreja Castelló, tot circulant per damunt d'una mota fluvial i, a la fi, s'aboca al pare Xúquer.

Els autors del llibre que hui presentem assenyalen que la subcomarca de Castelló i les Énoves disposa d'una geografia amb uns accidents propis, combinada amb una cultura i una microhistòria particular de la qual han sigut protagonistes les dones i els hòmens que han viscut ací. Si això és així, res no obsta per considerar que, en efecte els set pobles dels quals estem parlant: l'Énova, Castelló, la Pobla Llarga, Manuel, Rafelguaraf, Sant Joanet i Senyera, constituixen una subcomarca. Eixa subcomarca és, ni més ni menys, la que els autors reivindiquen. Però, tranquils, que eixa reivindicació no va més enllà. Perquè tant Joan com Vicent, Vicent com Joan, i vostés i jo, i jo i vostés sabem que tots som, en tant en quant que ens vinculem amb els pobles del nostre pare Xúquer, i amb aquells que venen aigua avall, tots som, dic: riberencs. El llibre que hui veu la llum vol contribuir a que els pobles i les gents d'estes terres es coneguen una miqueta més i millor. La complicitat entre els qui han fet el llibre: els seus autors, i aquells a qui va destinat: els seus lectors, resta, per tant, fonamental. El compromís del qual els parlava abans es neccesari i sols així s'entendrà un text l'objectiu del qual no és altre que contribuir a estimar la terra on ens ha tocat nàixer. Difícilment es pot estimar allò que no es coneix...

...El llibre s'estructura en tres parts molt clares, molt ben delimitades i definides. La primera, com no podia ser d'altra manera, és aquella que ens dóna compte del territori, de l'espai, del lloc que serà objecte de l'estudi amb una superficie i uns límits concrets. La subcomarca de Castelló i les Énoves, al sud-est de la Ribera del Xúquer, representa el 8,78% de la comarca i compta amb una extensió de vora 75 kms2. comprés el Realenc. Els autors han tingut l'encert de situar-nos, de fer-nos vore des del centre geogràfic de la subcomarca (el pont de Montflorit -viaducte que salva la via fèrria a l'altura de Sant Joanet) l'horitzó. Al nord resten Alzira i Llombai, al sud Albaida i el Montcabrer, a l'est la Serra de les Agulles i el Montdúver i a l' oest el Caroig i Santa Anna. La perspectiva sempre és molt important. Els autors del llibre ho han fet molt bé en acotar-la i mostrar-nos-la tal i com és. De seguit se'ns dóna compte de la Geomorfologia i, amb ella, de les muntanyes, tant de les d'algeps com de les calcàries, així com del pla, de l'horta i la marjal. Després se'ns dóna compte de la Hidrografia: del Xúquer, de l'Albaida i del barranc de Barxeta, corrents d'aigua que, òbviament, venen determinats per la climatología.

La segona part dóna compte de la presència de l'home en el territori. Les diferents etapes históriques es succeixen de manera que ens n'adonem amb la Prehistoria d'allò que va ocòrrer durant el Paleolític, el Mesolític, el Neolític, i les Edats del Coure, del Bronze i del Ferro. Els testimonis dels jaciments, poblats, camins i vies indiquen a la clara l'activitat socioeconòmica dels nostres avantpassats. L'època de la romanització i la presència visigoda a la subcomarca són, així mateix, analitzades sobre la base de les troballes i les restes arqueològiques. L'estudi continua amb les notícies referides a l'època musulmana dedicant especial atenció als camins ramaders i rurals existents durant l'Emirat Dependent, l'Independent, el Califat de Còrdova i els regnes de taifes. L'época foral, particularment la conquesta i repoblació per part de Jaume I i els segles posteriors, dins de l'Edat Mitjana, són tractats i analitzats convenientment amb profunditat, com ho són, així mateix, els períodes de les dinasties castellana (que abraça els anys 1412 a 1516) i austríaca (1516 a 1700). La segona part finalitza amb el segle XVIII. Es fa especial menció a la Guerra de Successió i l'abolició dels Furs. i s'assenyala la importància del conreu de cultius com la morera i l'arròs així com de l' expansió del regadiu.

La tercera i última part és la que, probablement, resulte més atractiva i interessant al lector i, això, perqué particularitza. En ella se'ns presenta la geografia i la història de cada un dels set pobles, també del Realenc, amb els diferents nuclis de població que els integren...

...Resumint i per a acabar, els propòsits de l'obra que es presenta són: en primer lloc divulgar la geografia, el medi físic, en definitiva l'espai on viuen, conviuen i desenrrotllen la seua vida els habitants dels set pobles. En segon lloc: recordar als set pobles la seua remota filiació a Xàtiva. En tercer lloc: recordar que han sigut les aigües de l'Albaida i de dos dels seus canals: la Séquia Comuna de l'Énova i l'antiga Séquia d'Algirós les dos artèries que han nodrit la seua agricultura, fins fa pocs anys la seua principal activitat económica. En quart lloc: contribuir a identificar i localitzar una serie de topònims i també el desxifra-ne, aclararir-ne i recuperar-ne els que cal. I en quint lloc: reivindicar la subcomarca.

A mi solament em resta felicitar als autors, a Vicent i a Joan, pel magnífic treball que han fet i a la Diputació Provincial de Valencia i als ajuntaments dels set pobles pel patrocini de la publicació. Sincerament: dubte que existisca per a alguna comarca o subcomarca un compendi geogràfic-històric tan complet com este. El llibre de Joan i Vicent facilita la perspectiva, aproxima la distància i ubica als nostres avantpassats en un espai i en un temps. “¡Ditjosos” aquells que honren la memòria de la seua terra i de la seua gent! L'enhorabona més sincera a tots, i moltes gràcies.”