Les negretes indiquen obres publicades en format de llibre o d'opuscle
Adéu a Berfull
(Fàtima, morisca del quarter de l'Énova)
–ISBN: 84-921645-8-1. Depòsit legal: V-1.625-1998. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 1998. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 143 pp. Edició exhaurida.
–ISBN: 84-921645-8-1. Depòsit legal: V-3.440-1999. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 1999. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 143 pp. Edició exhaurida. Vegeu més endavant Fàtima de Berfull, de Tabarca Llibres.
Comentari en la contraportada:
Quantes vegades passem pel costat de llogarets, mig enrunats, sense preguntar-nos qui eren els seus habitants, ni com vivien, ni com ha influït el seu pas en la història sobre el present que, ara, vivim tan inconscientment.
Quantes històries d'amor com la de Fàtima? Quantes històries d'intolerància i de repressió com les viscudes en terres beneïdes pel sol i els vents de la mar al poblet de Berfull?
(Fàtima, morisca del quarter de l'Énova)
–ISBN: 84-921645-8-1. Depòsit legal: V-3.440-1999. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 1999. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 143 pp. Edició exhaurida. Vegeu més endavant Fàtima de Berfull, de Tabarca Llibres.
Comentari en la contraportada:
Quantes vegades passem pel costat de llogarets, mig enrunats, sense preguntar-nos qui eren els seus habitants, ni com vivien, ni com ha influït el seu pas en la història sobre el present que, ara, vivim tan inconscientment.
Quantes històries d'amor com la de Fàtima? Quantes històries d'intolerància i de repressió com les viscudes en terres beneïdes pel sol i els vents de la mar al poblet de Berfull?
Després de llegir aquesta novel·la potser el món ja no siga mai més el mateix. Potser el miracle de la literatura t'acostume a interrogar les pedres i, més encara, a interrogar-te a tu mateix.
Memòries d'un alamí
–ISBN: 84-8300-752-5. Depòsit legal: B-12.867-1999. Columna Edicions, Barcelona 1999. Col·lecció Moderna; rústica amb solapes, 21 x 14 cm. 175 pp. Edició exhaurida. Vegeu més endavant Històries d'un alamí, de Tabarca Llibres.
–ISBN: 84-8300-752-5. Depòsit legal: B-12.867-1999. Columna Edicions, Barcelona 1999. Col·lecció Moderna; rústica amb solapes, 21 x 14 cm. 175 pp. Edició exhaurida. Vegeu més endavant Històries d'un alamí, de Tabarca Llibres.
Comentari en la contraportada:
L'any 1992 fou trobat al Tossalet un document ben cosit i relligat, escrit en àrab valencià del segle XVI. Muhàmad Abu Abdàl·lah, l'últim alamí de l'Alcúdia de l'Énova dels cristians —que és com ell anomena el Tossalet—, ens ofereix una lliçó de tolerància i comprensió a través del manuscrit que ens va deixar en morir. L'alamí ens reflecteix el context en què va discórrer la vida de les darreres comunitats musulmanes del País Valencià al segle XVI.
Vicent Sanchis ens acosta amb una gran riquesa descriptiva a aquesta realitat que sorprén per la proximitat, malgrat la distància en el temps, i ens convida a reflexionar sobre la convivència de llengües i cultures en un tros de terra que, en paraules del protagonista de la novel·la, "és meravellosa però els humans ens entossudim a fer inhabitable".
El tresor del vereder
L'any 1992 fou trobat al Tossalet un document ben cosit i relligat, escrit en àrab valencià del segle XVI. Muhàmad Abu Abdàl·lah, l'últim alamí de l'Alcúdia de l'Énova dels cristians —que és com ell anomena el Tossalet—, ens ofereix una lliçó de tolerància i comprensió a través del manuscrit que ens va deixar en morir. L'alamí ens reflecteix el context en què va discórrer la vida de les darreres comunitats musulmanes del País Valencià al segle XVI.
Vicent Sanchis ens acosta amb una gran riquesa descriptiva a aquesta realitat que sorprén per la proximitat, malgrat la distància en el temps, i ens convida a reflexionar sobre la convivència de llengües i cultures en un tros de terra que, en paraules del protagonista de la novel·la, "és meravellosa però els humans ens entossudim a fer inhabitable".
–L'Aiguadolç, revista de literatura, Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, Dénia 1999, núm. 25, homenatge a Isabel-Clara Simó, pp. 74-81. Edició exhaurida. Vegeu més endavant El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder, d'Edicions 96.
–Festes Patronals, Rafelguaraf 2000, pp. 15-20; amb il·lustracions d'Albert Abril.
–La Bellota, revista d'informació i entreteniment, Manuel, any 5, novembre 2000, número 12, pp. 8-12, amb il·lustracions d'Albert Abril.
–Festes Patronals, Rafelguaraf 2000, pp. 15-20; amb il·lustracions d'Albert Abril.
–La Bellota, revista d'informació i entreteniment, Manuel, any 5, novembre 2000, número 12, pp. 8-12, amb il·lustracions d'Albert Abril.
Conte d'estil popular, tant per a xiquets i xiquetes a partir d'uns 8 anys com per a adults, en què es parla d'un total de cinc oficis o dedicacions professionals gairebé desaparegudes en la pràctica (vereder, saliner, embogador, duler i moliner), els personatges dels quals intervenen al voltant d'un romanç que conté un enigma.
Aventura al desert
–ISBN: 84-95213-14-1. Depòsit legal: V-3.228-2000. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 2000. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 126 pp. Edició exhaurida.
–ISBN: 84-95213-14-1. Depòsit legal: V-3.228-2000. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 2000. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 126 pp. Edició exhaurida.
Comentari en la contraportada:
A partir de la troballa casual d'un llibre de vell a València un grup d'amics decideix viatjar a Tunísia. Però, com sovint passa en la vida, les coses no són tan fàcils ni tan simples com hom les preveu. Només arribar els plans comencen a desbaratar-se. Seran perseguits pels carrers estrets i sorollosos de la Medina de Tunis, i encara més, pertot arreu del país. Quin misteri s'amagava darrere aquell llibre?
A partir de la troballa casual d'un llibre de vell a València un grup d'amics decideix viatjar a Tunísia. Però, com sovint passa en la vida, les coses no són tan fàcils ni tan simples com hom les preveu. Només arribar els plans comencen a desbaratar-se. Seran perseguits pels carrers estrets i sorollosos de la Medina de Tunis, i encara més, pertot arreu del país. Quin misteri s'amagava darrere aquell llibre?
La pobila de Benivaire
–Tertúlies literàries a la Ribera del Xúquer, Alzira, 8 de juny de 2001.
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2002, pp. 51-54 (amb un dibuix d’Andreu Valls).
–La Bellota, extra 10 anys de bellotes, Manuel, hivern 2006, pp. 10-12.
–Tertúlies literàries a la Ribera del Xúquer, Alzira, 8 de juny de 2001.
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2002, pp. 51-54 (amb un dibuix d’Andreu Valls).
–La Bellota, extra 10 anys de bellotes, Manuel, hivern 2006, pp. 10-12.
El Cavall Verd
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2001, pp. 56-63. Escrit amb Robert Cortell i Giner.
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2001, pp. 56-63. Escrit amb Robert Cortell i Giner.
El geperut del Buixcarró i altres contes
–ISBN: 84-95213-32-X. Depòsit legal: V-3.397-2002. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 2002. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 132 pp; amb il·lustracions d'Andreu Valls. Edició exhaurida. Vegeu més endavant El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder, d'Edicions 96.
–ISBN: 84-95213-32-X. Depòsit legal: V-3.397-2002. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 2002. Col·lecció El Dau; rústica, 20 x 13 cm, 132 pp; amb il·lustracions d'Andreu Valls. Edició exhaurida. Vegeu més endavant El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder, d'Edicions 96.
Comentari en la contraportada:
Els dotze contes que formen aquest nou llibre de Vicent Sanchis ens permeten de recuperar, a través del record, aquells sabers propis d'oficis tradicionals que actualment són en via d'extinció, si no desapareguts completament, com ara: palmerer, sequier, almasserer, duler, llenyater, segador i molts altres. L'obra esdevé així un homenatge a la memòria col·lectiva, que no és una mera recreació d'un passat caduc, sinó presència viva que perdura en el present com a essència de la nostra pròpia identitat.
Els dotze contes que formen aquest nou llibre de Vicent Sanchis ens permeten de recuperar, a través del record, aquells sabers propis d'oficis tradicionals que actualment són en via d'extinció, si no desapareguts completament, com ara: palmerer, sequier, almasserer, duler, llenyater, segador i molts altres. L'obra esdevé així un homenatge a la memòria col·lectiva, que no és una mera recreació d'un passat caduc, sinó presència viva que perdura en el present com a essència de la nostra pròpia identitat.
A cada ofici li correspon una història que pot ser fantàstica o més aviat realista, però que sempre resulta apropiada perquè l'autor torne a la vida les relacions humanes, terminologia, feines i estris que eren propis de cada treball. Ens trobem, per tant, davant d'un recull de contes que té un gran interés pedagògic, pel seu valor etnològic, lexicològic, històric i humanístic. Per facilitar i fer més profitosa la lectura de l'obra, s'adjunta a cada relat un glossari de topònims i lèxic d'oficis, a més d'uns dibuixos acurats d'Andreu Valls que il·lustren el text molt encertadament.
El mosaic de Carcassius
–Terra, revista local independent, Carcaixent, juny 2002, núm. 14, pp. 12-13.
–Terra, revista local independent, Carcaixent, juny 2002, núm. 14, pp. 12-13.
El repòs del sobirà
–ISBN: 84-8025-173-5. Depòsit legal: B-51.784-2003. Tabarca Llibres, València 2003. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 155 pp. A la venda en grans llibreries i en Tabarca Llibres (telèfon 96 318 60 07).
–ISBN: 84-8025-173-5. Depòsit legal: B-51.784-2003. Tabarca Llibres, València 2003. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 155 pp. A la venda en grans llibreries i en Tabarca Llibres (telèfon 96 318 60 07).
Comentari en la contraportada:
El repòs del sobirà relata l'atractiu viatge d'estudis que realitzen a Ulan Bator, la capital de Mongòlia, i a altres indrets asiàtics, dos grups d'estudiants que hi entaulen una gran amistat; encara que entre ells es produeix en principi un malentés per utilitzar la paraula "sobirà". El primer grup, de la Universitat de València, format per Núria, Miquel i Bartomeu, duu entre mans el projecte denominat Tarbosaurus, que té per objecte l'estudi paleontològic d'un enorme dinosaure, que ells denominen "sobirà". El segon grup, nord-americà, conformat per Kathleen, Rachel i Ethan, duu entre mans el projecte denominat Karakorum, amb la finalitat de realitzar un estudi arqueològic de dita ciutat i altres llocs on se sospita que hi ha la tomba del gran "sobirà" Genguis Khan.
El repòs del sobirà relata l'atractiu viatge d'estudis que realitzen a Ulan Bator, la capital de Mongòlia, i a altres indrets asiàtics, dos grups d'estudiants que hi entaulen una gran amistat; encara que entre ells es produeix en principi un malentés per utilitzar la paraula "sobirà". El primer grup, de la Universitat de València, format per Núria, Miquel i Bartomeu, duu entre mans el projecte denominat Tarbosaurus, que té per objecte l'estudi paleontològic d'un enorme dinosaure, que ells denominen "sobirà". El segon grup, nord-americà, conformat per Kathleen, Rachel i Ethan, duu entre mans el projecte denominat Karakorum, amb la finalitat de realitzar un estudi arqueològic de dita ciutat i altres llocs on se sospita que hi ha la tomba del gran "sobirà" Genguis Khan.
Carta a Wassenaar
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2004, pp. 44-48.
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2004, pp. 44-48.
Fàtima de Berfull
–ISBN: 84-8025-190-5. Depòsit legal: B-16.621-2005. Tabarca Llibres, València 2005. Col·lecció Tabarca Juvenil; rústica 20 x 13 cm, 142 pp. És una edició revisada d'Adéu a Berfull. A la venda en grans llibreries i en Tabarca Llibres (telèfon 96 318 60 07).
–ISBN: 84-8025-190-5. Depòsit legal: B-16.621-2005. Tabarca Llibres, València 2005. Col·lecció Tabarca Juvenil; rústica 20 x 13 cm, 142 pp. És una edició revisada d'Adéu a Berfull. A la venda en grans llibreries i en Tabarca Llibres (telèfon 96 318 60 07).
Comentari en la contraportada:
En Fàtima de Berfull es narra la història d’un amor impossible situat a Berfull a començament del segle XVII entre la morisca Fàtima i el senyor del lloc, Vicent Dassió i Boïl, enmig del convuls episodi de l’expulsió dels moriscos valencians al Magrib.
En Fàtima de Berfull es narra la història d’un amor impossible situat a Berfull a començament del segle XVII entre la morisca Fàtima i el senyor del lloc, Vicent Dassió i Boïl, enmig del convuls episodi de l’expulsió dels moriscos valencians al Magrib.
Enyorança magribina
–ISBN: 84-606-3783-2. Depòsit legal: V-2.986-2005. Ajuntament de Barxeta, 2005; rústica amb solapes, 21 x 15 cm, 64 pp; amb il·lustracions d'Albert Abril. A la venda en la Biblioteca municipal (telèfon 96 221 43 13) i Ajuntament de Barxeta (telèfon 96 221 40 01).
–ISBN: 84-606-3783-2. Depòsit legal: V-2.986-2005. Ajuntament de Barxeta, 2005; rústica amb solapes, 21 x 15 cm, 64 pp; amb il·lustracions d'Albert Abril. A la venda en la Biblioteca municipal (telèfon 96 221 43 13) i Ajuntament de Barxeta (telèfon 96 221 40 01).
Comentari en la contraportada:
…Enyorança magribina. Les definicions que fa l’autor d’aquestes dues paraules al començament del llibre són definicions de diccionari, com no podia ser d’altra manera, però jo em quede amb l’explicació que ens dóna de l’enyorança: «Però… l’enyorança, sens dubte que és també un sentiment que va molt estretament i indissolublement lligat als records, a la memòria de l’individu, de la persona. Perquè, què seria dels éssers humans sense la memòria? Què seria de nosaltres sense memòria? Seria la pèrdua dels nostres orígens, la pèrdua de la nostra identitat».
…Vicent Sanchis ha sabut donar als seus relats el sentiment de l’enyorança, sentiment que hui hauríem de tindre tots molt present, ja que en aquest començament del segle XXI hem passat a rebre en les nostres terres gent que ens ve d’altres països, gent emigrant. Vos en recordeu quan la tortilla estava al revés? Nosaltres érem els emigrants. Quina enyorança teníem del nostre poble quan estàvem en terres llunyanes. Aquests sentiments ens fan comprendre més la situació dels actuals immigrants a les nostres terres, i més quan els avantpassats d’aquests habitaven el nostre poble…
…Enyorança magribina. Les definicions que fa l’autor d’aquestes dues paraules al començament del llibre són definicions de diccionari, com no podia ser d’altra manera, però jo em quede amb l’explicació que ens dóna de l’enyorança: «Però… l’enyorança, sens dubte que és també un sentiment que va molt estretament i indissolublement lligat als records, a la memòria de l’individu, de la persona. Perquè, què seria dels éssers humans sense la memòria? Què seria de nosaltres sense memòria? Seria la pèrdua dels nostres orígens, la pèrdua de la nostra identitat».
…Vicent Sanchis ha sabut donar als seus relats el sentiment de l’enyorança, sentiment que hui hauríem de tindre tots molt present, ja que en aquest començament del segle XXI hem passat a rebre en les nostres terres gent que ens ve d’altres països, gent emigrant. Vos en recordeu quan la tortilla estava al revés? Nosaltres érem els emigrants. Quina enyorança teníem del nostre poble quan estàvem en terres llunyanes. Aquests sentiments ens fan comprendre més la situació dels actuals immigrants a les nostres terres, i més quan els avantpassats d’aquests habitaven el nostre poble…
Vespres de foc
–ISBN: 84-8025-198-0. Depòsit legal: B-11.578-2006. Tabarca Llibres, València 2006. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 152 pp. A la venda en grans llibreries i en Tabarca Llibres (telèfon 96 318 60 07).
Comentari en la contraportada:
–ISBN: 84-8025-198-0. Depòsit legal: B-11.578-2006. Tabarca Llibres, València 2006. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 152 pp. A la venda en grans llibreries i en Tabarca Llibres (telèfon 96 318 60 07).
Comentari en la contraportada:
Vespres de foc és una interessant novel·la juvenil en què es relaten els dramàtics fets ocorreguts durant la Guerra de Successió, narrats des del punt de vista dels mateixos personatges amb agilitat i emoció. L’argument relata en primera persona les peripècies del jove Arnau i del seu amic Calixt en el transcurs d’aquella guerra, en què destaca la batalla d’Almansa i la conquesta i crema de Xàtiva per part de l’exèrcit de Felip V. L’autor la va escriure com a homenatge a la ciutat de Xàtiva, ciutat senyera del País Valencià.
El conte de She Rong (Laia)
–ISBN: 978-84-95510-40-2. Depòsit legal: V-2.263-2008. Edicions 96, Carcaixent 2008. Rústica, 21 x 15 cm, 28 pp; amb il·lustracions d'Albert Abril.
–ISBN: 978-84-92763-28-3. Depòsit legal: V-1.591-2010. Edicions 96, Carcaixent 2010. Col·lecció Puceta; rústica, 10 x 10 cm, 20 pp; amb il·lustracions d'Albert Abril. A la venda en grans llibreries i en Edicions 96 (telèfon 96 246 11 04).
Comentari en la contraportada:
–ISBN: 978-84-95510-40-2. Depòsit legal: V-2.263-2008. Edicions 96, Carcaixent 2008. Rústica, 21 x 15 cm, 28 pp; amb il·lustracions d'Albert Abril.
–ISBN: 978-84-92763-28-3. Depòsit legal: V-1.591-2010. Edicions 96, Carcaixent 2010. Col·lecció Puceta; rústica, 10 x 10 cm, 20 pp; amb il·lustracions d'Albert Abril. A la venda en grans llibreries i en Edicions 96 (telèfon 96 246 11 04).
Comentari en la contraportada:
Amb aquest conte potser arribaràs a entendre la diversitat de l'origen d'alguns dels teus companys de classe, i, també, la procedència de molts immigrants al nostre país que ens enriqueix a tots com a societat multicultural.
Contes del Riurau
–3ª Edició de Narrativa Breu Poble de Barxeta 2007. Depòsit legal: V-4.566-2008. Ajuntament de Barxeta, 2008. Rústica, 21 x 15 cm, pp. (65-120). A la venda en la Biblioteca municipal (telèfon 96 221 43 13) i Ajuntament de Barxeta (telèfon 96 221 40 01).
Al llogaret del Riurau (Rafelguaraf), un bon dia se li ocorre a una persona major reptar uns pocs companys i companyes, jubilats i pensionistes, per tal de contar-se una sèrie d'històries que fins ara no s'havien contat encara. Es tracta d'un recurs utilitzat per l'autor per tal d'encaixar un llibre amb un total de deu contes de caràcter popular.
El manuscrit àrab
–Publicada una adaptació en Contes del Riurau.
El manuscrit àrab
–Publicada una adaptació en Contes del Riurau.
Històries d'un alamí
–ISBN: 978-84-8025-230-0. Depòsit legal: B-13.029-2009. Tabarca Llibres, València 2009. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 111 pp. És una edició revisada de Memòries d'un alamí. A la venda en grans llibreries i en Tabarca Llibres (telèfon 96 318 60 07).
Comentari en la contraportada:
–ISBN: 978-84-8025-230-0. Depòsit legal: B-13.029-2009. Tabarca Llibres, València 2009. Col·lecció Tabarca Narrativa; rústica, 20 x 13 cm, 111 pp. És una edició revisada de Memòries d'un alamí. A la venda en grans llibreries i en Tabarca Llibres (telèfon 96 318 60 07).
Comentari en la contraportada:
Històries d'un alamí és una novel·la en què es relaten aspectes professionals, costums i tradicions dels moriscos valencians del segle XVI. Cosa que ens permet fer-nos una idea del context en què va discórrer la vida d'aquestes persones, que constituïen un grup social clarament diferenciat i es resistien a integrar-se en la cultura, creences i pràctiques cristianes d'aleshores.
–Associació Pictòrica i Cultural Carcaixent XXV anys; pp. 24-28. Depòsit legal: V-2.082-2009.
El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder
–ISBN: 978-84-92763-32-0. Depòsit legal: V-2.673-2010. Edicions 96, Carcaixent 2010. Col·lecció Milanta. Rústica amb solapes, 18 x 12 cm, 192 pp; amb il·lustracions de Pepa Úbeda Iranzo. A la venda en grans llibreries i en Edicions 96 (telèfon 96 246 11 04).
–ISBN: 978-84-92763-32-0. Depòsit legal: V-2.673-2010. Edicions 96, Carcaixent 2010. Col·lecció Milanta. Rústica amb solapes, 18 x 12 cm, 192 pp; amb il·lustracions de Pepa Úbeda Iranzo. A la venda en grans llibreries i en Edicions 96 (telèfon 96 246 11 04).
Comentari en la contraportada:
Aquest llibre no és un recull de contes a l'ús. El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder és una obra en què l'autor aprofita el seu interés per l'etnografia, per transmetre'ns alguns contes de sabor antic, d'aquells que es contaven a la vora de la llar. Contes basats en l'extraordinari bagatge de sabers mil·lenaris transmesos de generació en generació per les persones majors, cosa que ens permet recuperar alguns sabers oblidats a través de vells oficis en extinció.
Cendres de Ternils
–ISBN: 978-84-92763-. Depòsit legal: V--2012. Edicions 96, Carcaixent 2012. Col·lecció de 6 a 96. Rústica amb solapes, 21 x 14 cm, 256 pp; amb un pròleg de Vicent Pascual i il·lustracions de Pau Àlvarez. A la venda en grans llibreries i en Edicions 96 (telèfon 96 246 11 04).
Comentari en la contraportada:
Vicent Sanchis ha bastit amb aquesta novel·la –un poc a l'estil García Berlanga– una crònica en què s'esdevenen històries que passen a Ternils, un poble fictici de la Ribera del Xúquer, durant la dictadura franquista i la transició democràtica. Els protagonistes són membres de les famílies més destacades de la població, tant dretanes com esquerranes, així com alguns personatges neutrals. I encara que el relat no segueix un ordre cronològic estricte, la narració comença l'1 d'abril de 1939, dia en què finalitza la Guerra Civil Espanyola, i acaba poc després de la Transició, amb la pantanada de Tous.
Cendres de Ternils està plantejada en un to irònic per reflectir el desconcert que provoquen les situacions tan absurdes i injustes que s'hi conten, esdevenint així una narració tragicòmica de la realitat quotidiana del poble de Ternils. Tanmateix, el lector o lectora observaran com, per sota de l'aparent comicitat, subjau el tarannà d'un poble que és força representatiu de la manera d'ésser dels valencians, perquè tant les històries com els protagonistes són perfectament versemblants i extrapolables a tot el País Valencià.
Aquest llibre no és un recull de contes a l'ús. El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder és una obra en què l'autor aprofita el seu interés per l'etnografia, per transmetre'ns alguns contes de sabor antic, d'aquells que es contaven a la vora de la llar. Contes basats en l'extraordinari bagatge de sabers mil·lenaris transmesos de generació en generació per les persones majors, cosa que ens permet recuperar alguns sabers oblidats a través de vells oficis en extinció.
–ISBN: 978-84-92763-. Depòsit legal: V--2012. Edicions 96, Carcaixent 2012. Col·lecció de 6 a 96. Rústica amb solapes, 21 x 14 cm, 256 pp; amb un pròleg de Vicent Pascual i il·lustracions de Pau Àlvarez. A la venda en grans llibreries i en Edicions 96 (telèfon 96 246 11 04).
Comentari en la contraportada:
Vicent Sanchis ha bastit amb aquesta novel·la –un poc a l'estil García Berlanga– una crònica en què s'esdevenen històries que passen a Ternils, un poble fictici de la Ribera del Xúquer, durant la dictadura franquista i la transició democràtica. Els protagonistes són membres de les famílies més destacades de la població, tant dretanes com esquerranes, així com alguns personatges neutrals. I encara que el relat no segueix un ordre cronològic estricte, la narració comença l'1 d'abril de 1939, dia en què finalitza la Guerra Civil Espanyola, i acaba poc després de la Transició, amb la pantanada de Tous.
Cendres de Ternils està plantejada en un to irònic per reflectir el desconcert que provoquen les situacions tan absurdes i injustes que s'hi conten, esdevenint així una narració tragicòmica de la realitat quotidiana del poble de Ternils. Tanmateix, el lector o lectora observaran com, per sota de l'aparent comicitat, subjau el tarannà d'un poble que és força representatiu de la manera d'ésser dels valencians, perquè tant les històries com els protagonistes són perfectament versemblants i extrapolables a tot el País Valencià.
