dimarts, 13 de desembre del 2016

Grup de lectura el Micalet parla de llibres























Demà, dia 14 de desembre, tindré el plaer d'estar amb el Grup de lectura el Micalet parla de llibres per tractar sobre la meua novel·la Cendres de Ternils. I per això és que, com solc fer, repasse un poc algunes notes i rememore aspectes sobre l'obra de què vaig a parlar. I heus ací que en aquesta ocasió me n'adone que potser no he destacat, tant com s'ho mereix, el Pròleg que figura a l'inici i que és obra del mestre i amic Vicent Pascual, expert en educació plurilingüe i ensenyament de llengües, entre moltes altres coses. Realment a mi em sembla magnífic. Això que dius aquesta persona té el do de l'expressió escrita més correcta i adequada, que denota que ha comprés perfectament de què tracta i què pretén l'obra. Tant que jo diria: millor i més ben dit... impossible. Per això és que ara i ací em sembla oportú reproduir-lo íntegrament, alhora que li agraïsc una vegada més a Vicent la seua amistat i les seues ensenyances i bons consells.

"Potser tu, amable lectora o lector que tens aquest llibre a les mans, quan has observat atentament la nostra realitat actual no pots haver deixat d'advertir el desconeixement flagrant que tenen les generacions més joves del nostre passat històric més recent, ni la deriva conservadora de la nostra societat, ni el menfotisme general envers la corrupció dels polítics, ni l'ambigüitat respecte a la nostra llengua, ni l'ambient cultural esquifit -amb les honrosíssimes excepcions de rigor- que presenten els nostres pobles, viles i ciutats.
I quan t'has preguntat per les causes d'aquesta situació, potser hages arribat a la conclusió que les persones som producte de la nostra història i que, per tant, caldria buscar-les en els esdeveniments i circumstàncies que van marcar bona part del segle XX a Espanya i al País Valencià: la guerra civil, la dictadura i una tímida transició que de cap manera va fer trontollar les estructures de poder econòmic, polític i ideològic de l'Espanya franquista.
Doncs bé, si és aquest el teu cas, no deixes de banda aquest llibre: llig-lo atentament i hi trobaràs, en una prosa elegant, en un llenguatge genuí i amb un sentit de l'humor molt valencià en la superfície però puntejat per càrregues de profunditat en cada capítol, la història d'uns anys que han modelat la societat que ara patim.
Com en un conjur, veuràs com pren vida un poble que ja no existeix. Observaràs com intenta sobreviure un poble atemorit durant els anys durs de la dictadura, amb una classe treballadora explotada econòmicament i reprimida ideològicament, on se censura qualsevol manifestació ideològica que no siga la del règim i s'aniquila qualsevol consciència lingüística i cultural pròpies, i on les úniques manifestacions populars permeses són els rituals socials reelaborats dins un marc ranci, conservador i acrític, que és el que agrada a les noves autoritats polítiques i socials.
També hi trobaràs les primeres passes democràtiques durant la Transició, i la debilitat dels seus plantejaments, provocats per la nul·la educació política i el baix nivell cultural, conseqüència directa dels anys foscos de la dictadura, la pressió dels poders fàctics i la por, una por que l'arribada de la democràcia no va esborrar mai del tot del cor dels ternilencs.
Potser quan estigues arribant al final -o potser molt abans-, t'adones que no estàs llegint la història de Ternils sinó la del teu País Valencià, i quan la riuada del Xúquer faça desaparéixer el conjur i de Ternils ja només en queden les cendres, potser tragues per al País Valencià les doloroses conclusions que Vicent Sanchis trau per a Ternils: que un poble que abandona les seues arrels i el seu patrimoni lingüístic i cultural, que no és capaç de lluitar contra l'opressió dels poderosos i que no és capaç de construir un projecte polític comú no té capacitat per a sobreviure i està destinat a diluir-se, com Ternils, en els pobles del costat."
 
Sant Roc de Ternils, el dia de la presentació de la novel·la (14 de juny de 2012)

divendres, 9 de desembre del 2016

Cendres de Ternils a València



Gràcies a Intersindical Valenciana i la Societat Coral el Micalet de València, el proper dimecres 14 de desembre, a les 19,00 hores tindré el plaer d'estar amb el grup de lectura El Micalet parla de llibres per parlar sobre Cendres de Ternils. Si vos abelleix...


dissabte, 3 de desembre del 2016

Imaginem-nos que Berfull ja estiguera rehabilitat


Potser a algú no li agrade el que vaig a dir per escrit. Però al meu parer, les instàncies on s'haja de tramitar la possible modificació del BIC ja estan tardant molt en aprovar el que calga per salvar almenys una part de Berfull. En la meua opinió pense que és millor qualsevol cosa menys dir més prompte que tard: "ací estava Berfull", i que només quede un muntó de pedres i runa.
Sóc una persona sense estudis de dret o d'arquitectura, però em sembla que quan les circumstàncies són tan adverses en tots els sentits, i ara, a més a més, urgents, pense que s'hauria de modificar el que calga per evitar l'enfonsament definitiu del llogaret. Això, és clar, si és que encara s'està a temps, que ho dubte.
Perquè, ¿de què serveix una declaració molt bonica de BIC, si ni la Unió Europea, ni l'Estat espanyol, ni la Generalitat Valenciana, ni els mateixos propietaris no posen un euro per salvar Berfull? Doncs bé, front a l'evidència, s'hauria de facilitar que els propietaris, amb el concurs de l'empresa privada, puguen fer compatible el conservar una part a canvi de traure benefici econòmic de la resta.

I ara imaginem-nos que Berfull ja està rehabilitat. Allí, junt a l'arc d'entrada, la Casa de la Senyoria i l'esglesieta han fet unes cases noves que recorden molt les antigues, on viuen jubilats noruecs o alemanys o d'on siga d'arreu d'Europa. Hi ha bona comunicació per carretera amb Rafelguaraf, amb la Pobla Llarga i amb l'estació de Manuel-l'Énova, i més enllà amb Xàtiva, Alzira i València. I és que les persones majors necessiten tenir bona comunicació amb els hospitals Lluís Alcanyís i de la Ribera per motius obvis. Però com gaudeixen de bona salut i d'una economia també més que bona, tant ells com els familiars i amics que ara i en acabant els visiten, han donat nova vida al llogaret i, de retruc, als pobles de l'entorn...
En fi, vosaltres mateixos, si voleu, seguiu somniant.

dijous, 1 de desembre del 2016

Una vegada més, Berfull



































Açò ja fa temps que s'ha convertit en una mena de partit de tennis. Teua, meua, ara et toca a tu, ara em toca a mi. Total, que passa el temps i la casa per agranar, o, dit d'una altra manera: tots per al sac i el sac en terra. En fi, malauradament, res de nou. Berfull serà, de fet ja ho és, una ruïna.
Eixa és la realitat, perquè no hi ha diners, perquè no hi ha sensibilitat, perquè les nostres intel·ligències no donem per a més, pels motius que vulgueu dir, però Berfull serà irremeiablement un muntó de pedres. Només cal que faça algun temporal de pluges més i després alguna que altra ponentà... i tot per terra. I si no, al temps. Ja m'agradaria equivocar-me, ja. I això que jo m'equivoque moltíssim, però pel que fa a Berfull em sembla que no. Ací no val ni l'estat, ni el Consell, ni la diputació, ni el sumsumcorda.