dilluns, 29 de juliol del 2013

Crònica de la festa (I)
















Enguany s'ha donat la feliç coincidència que la persona guanyadora del cartell anunciador de les Festes de Moros i Cristians de Rafelguaraf ha sigut la meua filla Flàvia, que a més a més també s'ha estrenat com a maquilladora en "decorar" a Sabina que anava guapíssima. I per fi, enguany, he pogut gravar, amb mala qualitat, això sí, l'Himne de la Festa que vaig escriure jo i va composar musicalment el meu nebot José Luis González Sanchis, interpretat per les bandes que participaven enguany i amb la col·laboració especial dels xiquets i xiquetes de l'escoleta de percussió de la banda de música. Quasi res porta el diari! Així que ací teniu uns pessics del que ha estat enguany l'inici de la festa. 

Himne a la Festa

Obra de moros
va ser el meu poble,
on ara vivim
un munt de cristians.

Al ple de l'estiu
s'ompli la vila,
de música i llums,
de pau i amistat.

Tot és germanor,
color i alegria
a Rafelguaraf.

Visca la festa,
visca l'harmonia
de Moros i Cristians!

dilluns, 22 de juliol del 2013

Deserts d'amics


Deserts d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e de tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no vei algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res;
ara em content de ço qui em fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus hai fait mon dever
amb tots los bons que em trob en companyia.
.................
Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d'u qui al cor me destenta
e em fai tot jorn d'esperança partir:
com no vei res que ens avanç d'una espenta
en acunçar nostre deslliurament.
.................
Deserts d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada...

Jordi de Sant Jordi

RAIMON. Poemes i cançons, Ed. Ariel, col·lecció Cinc d'oros, p. 207

dimecres, 17 de juliol del 2013

Una poesia dedicada al poble de Barxeta

Les meues vacances consisteixen en escriure, com sempre
De fa anys que tenia previst fer una novel·la sobre el tema del bandolerisme del segle XIX al voltant de la Vall de Barxeta i el Boscarró, fonamentalment. I això perquè intuïa que podia estar relacionat amb la llegenda dels Dos Germans que donen nom al barranc que voreja el camí que enllaça els pobles de Barxeta (la Costera) i Rafelguaraf (la Ribera del Xúquer). Per això és que primer vaig haver de fer un xicotet estudi que l'Ajuntament de Barxeta va tenir a bé publicar, em referisc a Bandolerisme a Barxeta (Bernat i els dos germans Escrivà).
Doncs bé, malgrat tots els problemes i entrebancs del dia a dia, després de quasi dos anys d'haver-la deixat de banda quan ja la duia per la meitat, és el cas ara mateix que, si no hi ha cap motiu de força major que m'ho impedisca (toque ferro), em trobe ara posat completament en ella. De manera que em sembla que per als Nadals d'enguany podré tindre-la acabada. Això, és clar, en una primera redacció o esborrany. Per tant, a falta de polir-la i repassar-la tantes vegades com faça falta; cosa que comportarà, si més no, un altre any més, segons la meua estimació.
I dic tot açò com a justificació del que ara a continuació faré, i és avançar-vos una poesia que forma part de la novel·la. De la seua lectura potser deduireu una cosa òbvia, i és que li la dedique a aquest poble en què tinc la sort de tindre alguns bons amics i coneguts, un poble i el seu terme que estime especialment. Així que, si vos ve de gust, ací teniu la poesia Barxeta és terra costera, que és una poesia molt terrestre feta a mode de sonet, per això és que cal entendre-la en el context del bandolerisme del s.XIX i certes revindicacions socials. Per cert, que el meu nebot José Luis González Sanchis la va musicar fa uns anys en arrere.

          Barxeta és terra costera
          d'hortes, fruits, romer i pebrella
          i bancals de llenques de terra,
          de sang, suor, esforç i treball.
         
          Barxeta és terra costera
          on vola el falcó pels secans,
          l'àguila als cims de la serra,
          i trepitja barrancs el senglar.

          Barxeta és terra costera
          de ceps, garrofers i oliveres,
          dones valentes i hòmens bregats.

          Barxeta és terra costera
          on viuen persones honestes
          que volen ser-ho en llibertat.

I com a il·lustracions, ací teniu una foto d'avui mateix en què estic posat amb la novel·la Bandolers, de títol provisional, i una altra foto que em va enviar l'amic Vicent Flores, més refrescant, tenint en compte la calor d'aquestos dies.

Arc de Sant Martí que va de la zona del Raboser al Boscarró

dilluns, 15 de juliol del 2013

Dissabte passat a Barxeta

Publicitat del programa de mà


Qualificaria el dissabte passat de dia tristament feliç, perquè pel matí vaig anar al soterrar del pare d'un gran amic de tota la vida, Toni Giner. I per la nit vaig tornar a anar per veure la representació de l'adaptació teatral que han fet els amics i amigues del grup la Barcella Teatre, de Barxeta.
Doncs bé, a banda del fet trist del matí, he de dir que a última hora de la vesprada tornàrem Empar i jo a Barxeta, on sopàrem, i després ens apropàrem a la plaça Alcalde Josep Lorente, on estava muntat l'entarimat i dues pantalles als laterals per veure projeccions d'unes imatges gravades al mateix Pla de Corrals a propòsit d'unes escenes relacionades amb l'obra.
La veritat és que el resultat em va agradar molt, tal com em sembla que va ser l'opinió majoritària per a una gran part dels espectadors, que n'eren molts, sobretot i especialment pels xiquets i xiquetes. I això perquè l'obra, evidentment, està pensada i és d'una temàtica més relacionada amb la gent més menuda. Així que només em queda agrair molt sincerament al grup la Barcella i a tots els seus components per haver tingut l'amabilitat de pensar en aquesta obra meua. Gràcies, doncs, a Artur Sanz, Ximo Tortosa, Vicent Giner, Toni Querol, Pepa Miñana, Patro Domínguez, Rosa Ferrando, i els xiquets: Hugo, Mariola, Pau, Lara, Júlia, Natàlia, Arnau, Laia, Álvaro, Jordi i Diego Bertomeu. També a Ricardo Ballester i Alberto Segarra, que em sembla que ha fet l'adaptació i direcció.  Enhorabona als artistes i a un poble que té interés per la cultura.

dijous, 11 de juliol del 2013

Estrena d'una adaptació teatral



Aquest pròxim dissabte, dia 13 de juliol, cap a les 23,00 h. tindrà lloc a la plaça Alcalde Josep Lorente, de Barxeta, una actuació teatral per part del grup de Teatre de la Barcella, de la mateixa localitat, que farà l'estrena d'una adaptació teatral de la meua obra El geperut del Buixcarró.
Així que, òbviament, si no hi ha cap entrebanc de força major que m'ho impedisca a última hora, allí que estaré amb Empar i la bona companyia dels amics barxetans Toni Giner i Sari Martínez, per sopar i veure l'esmentada representació.
I a tall il·lustratiu, ací penge les dues portades del recull de contes en què es va publicar el conte, a la banda de dalt del text, i a la de baix, teniu una foto del Buixcarró i en primer terme part de les runes de les Cases d'Escrivà, i una foto bellíssima d'una nit de lluna clara del mes d'agost de l'any passat (si no m'equivoque) que em va enviar l'amic Vicent Flores, a qui supose que no li pareixerà mal que la penge ací.
Per cert, aquesta última foto està feta des de Barxeta cap al Buixcarró i el Mondúber, que també es veu al fons.

El tossal de les Cases d'Escrivà i el Buixcarró
El Buixcarró, i el Mondúber al fons

dissabte, 6 de juliol del 2013

L'entrevista de Manel Arcos a Ràdio Pego

14 de maig, a Ràdio Pego, amb Manel Arcos i Mª Josep Escrivà
Els amics de Ràdio Pego (dial 107,8 de la FM) han penjat ja l'entrevista que em va fer l'amic i company d'afició per la història, i els bandolers, Manel Arcos.
L'entrevista, dins del programa que realitza cada setmana Manel es diu Paraules en silenci i va tindre lloc el dimarts dia 14 de maig, i en ella tot i que no intervinguen vaig tenir el plaer d'estar acompanyat per Empar i per la poetessa Maria Josep Escrivà.
El cas anecdòtic i curiós és que va haver dues cridades telefòniques, que òbviament havia preparat Manel, que em sorpregueren gratament.
Si voleu escoltar-la, ací teniu l'enllaç: