dimecres, 31 d’octubre del 2012

Compromisos i més compromisos


Des de fa quasi any i mig que tinc una novel·la mig embastada. Vull dir, que la tinc parada, que no avance. I per quin motiu? Doncs, per xicotets compromisos i altres coses que van eixint va eixint i que fan que vaja ajornant-la una setmana darrere una altra, un mes darrere un altre. Clar, és comprensible que isquen coses a les que no puc dir que no. Igual que jo demane a una persona un favor o col·laboració qualsevol, òbviament, jo també he de correspondre. I corresponc. I per això em passa el que em passa. De manera que porte bastant de temps sense fer el que més m'agrada: escriure, contar històries. Total que he fet un llistat amb les coses en què estic posat, que tinc pensat fer, que porte entre mans... i resulta que m'ix una vintena de temes que tinc més o menys en marxa. I em plantege com solucionar un poc tot açò. Total que l'altre dia vaig començar a sentir-me un poc estressat, o com aquell de l'anunci en un entorn caribeny: "me estoy agobiando". De manera que, traduint del refrany castellà, "a grans mals grans remeis", i vaig a començar a dir que no. Que aquest és un problema que tinc de sempre, no saber dir que no. I ho hauré de fer. Sense més dilacions. Ja.
P.D. I una altra te'n diré. Treballe un poc a cavall, entre Carcaixent i Rafelguaraf, on tinc el meu estudi i les "ferramentes" de treball. Perquè ací a Carcaixent per no tindre no tinc ni una flexió verbal, ni un simple diccionari, ni el Salt instal·lat en l'ordinador portàtil de la pometa -que per cert, note que comença a desbaratar-se. I ara vé allò que escric una nota quasi que pensat i fet, ni tan sols li passe un corrector, que era el que solia fer abans, quan ja donava un text per més o menys bo. I, clar... i de seguida em pilla Maria Josep les faltes!

Tall de feina amb preferència:
Reprendre novel·la Bandolers
Reprendre L'hort de Miquel: continuïtat i pervivència

divendres, 26 d’octubre del 2012

Les dones del nostre país

Les dones són majoria en els actes en què intervinc
En la foto del fons, un grup d'escriptors de Carcaixent

Dimecres passat, a l'ermita de Sant Roc de Ternils, un lloc magnífic i esplèndid que els carcaixentins i carcaixentines hauríem d'utilitzar molt més, va tindre lloc la trobada de clubs de lectura de la Ribera del Xúquer (en realitat el de Carcaixent, el de Polinyà i no sé si hi havia algú de Corbera). A ull de mal alfarrassador que sóc, em sembla que l'assistència estaria al voltant d'unes 40 persones; no les vaig contar. Si bé és de destacar, cosa que he observat en diverses ocasions sobretot al voltant de presentacions de llibres, que la gran majoria eren dones. Potser un 80%. Clar, ara afegisc que hi havia futbol, -com no?-, la difícil competència dels "gladiadors" d'avui en dia (panem et circenses). I aquesta pot resultar una bona excusa per aventurar que potser l'absència del gènere masculí va ser deguda al fet que es varen deixar arrossegar per l'entreteniment més fàcil i còmode. Enxufes la tele i via, t'ho donen tot fet.
En fi, siga com siga i pel que siga, la veritat és que de fa temps que mai trobe a faltar a ningú. I també és cert que avui en dia, malgrat tots els avanços tecnològics, etc., etc., a l'hora del contacte directe, més humà, cara a cara... sempre tenim coses a fer. Però, en tot cas trobe admirable que les dones siguen tan... constants, sensibles, cultes, inquietes? Sabeu què us dic? LES DONES AL PODER! Sí, sí. Per què anar amb més romanços? I ara em ve al pensament Fàtima de Berfull, Llibertat Martí, i altres personatges femenins que he volgut destacar en algunes obres. Per cert, a propòsit d'açò, crec que el futur dels països àrabs, democràtic i progressista, passa necessàriament perquè les dones reivindiquen el que en justícia els correspon en la societat. I clar, ací entrem també nosaltres, perquè un poc "moros" en aquest sentit també ho som encara, o no?


dissabte, 20 d’octubre del 2012

Qüestió de valors

             Acabe d'escoltar per la ràdio que a Catalunya, i no sé si ho diré bé ara a continuació, uns investigadors de l'IVACAT creuen possible aconseguir en un termini d'un any i mig una vacuna per curar o prevenir la sida. En la notícia es diu també que calen uns 3 milions d'euros per finançar les investigacions pertinents. Bé, poc dalt o baix, això és el que m'ha paregut entendre.
       Comentaris que se m'ocorren ara mateix. ¿Serà possible que investigadors d'una malaltia tan greu com aqueixa, hagen de suplicar 3 milions d'euros per trobar una solució a tantes i tantes persones que podrien veure la llum al seu problema de salut? No m'estranyaria gens ni miqueta. En quina mena de país vivim? Doncs en un país on triomfen les coses banals i fer diners d'una forma fàcil i ràpida, un país més bé tercermundista que valora molt més un futbolista que un investigador o científic.
        Per cert, a mi m'agrada el futbol. Però crec que la societat s'ha tornat boja quan justifica que alguns futbolistes cobren barbaritats de diners... mentre hi ha greus problemes en mantenir científics i investigadors, que sols treballen per un sou, amb la finalitat d'aconseguir remeis a malalties i altres problemes de la humanitat sencera. Açò hi ha algú amb un mínim de trellat que ho entenga?

divendres, 19 d’octubre del 2012

Recordatori de trobada

          Per si de cas hi ha algú que no ho sàpiga encara, dels qui es deixeu caure per aquest blog, vos recorde que el pròxim dimecres, dia 24 d'octubre, a les 19,00 h. i al magnífic paratge de l'Ermita de Sant Roc de Ternils, de Carcaixent, tindrà lloc la segona trobada o encontre dels clubs de lectura de la Ribera del Xúquer. En aquesta ocasio és al voltant de la meua darrera novel·la, Cendres de Ternils, publicada per Edicions 96 de Carcaixent.
     Així que allí que vos esperem, si vos ve de gust vindre i participar. Per cert, a la persona que em faça la pregunta més original o simpàtica li regalaré una altra de les meues obres, a elegir. Podeu accedir per la rotonda sud de Carcaixent, agafant el camí d'Alberic. Trobareu l'ermita a poc més d'un quilòmetre.


divendres, 5 d’octubre del 2012

Novetats


Una. Els amics d'Edicions 96 han tret el número 2 (tardor 2012) de la seua revista de foment de la lectura 96milmotsmés. En ella hi ha una xicoteta entrevista que m'han fet. La veritat és que s'ha quedat molt bé la cosa. Així m'ho pareix a mi. I no pel fet que jo hi aparega, òbviament, que aquesta és la part menys estètica de l'assumpte, sinó perquè en conjunt em sembla un format atractiu i molt ben presentat, a més del contingut, és clar. Xe, que ho fan molt bé els treballadors i treballadores de l'empresa. Ací baix teniu la portada i l'enllaç per si la voleu llegir:

http://issuu.com/edicions96/docs/butllet__tardor_2012

Dos. Amb motiu de les festes de Carcaixent, també Edicions 96 està promocionant unes quantes obres d'autors i temàtica local. Amb aquest motiu han preparat un cartellet de promoció de les obres esmentades. És aquest d'ací baix:

I tres. M'he assabentat que en una altra universitat d'Estats Units també tenen Memòries d'un alamí. Ara es tracta de la Indiana University a Bloomington. Bé, en realitat açò no té major interés, però a mi no deixa de sorprendre'm. M'imagine que serà perquè en aquelles universitats hi ha la possibilitat d'estudiar català, o potser és que hi ha el que es diu lectorat? de català, i per això arribarà, entre altres, la meua novel·la. Què voleu que us diga? Desvanit que em trobe per açò. En tot cas, en l'apartat de catàlegs, ara mateix aquestes són les referències als Estats Units:
The Library of Congress, Washington.
University Library, Illinois at Urbana-Champaign.
Yale University Library, New Haven.
Indiana University, Bloomington.