Les negretes indiquen obres publicades en format de llibre o d'opuscle
Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull
–ISBN: 84-606-2436-6. Depòsit legal: V-2.543-1995. Ajuntament de Rafelguaraf 1995. Cartoné amb solapes, 24 x 17 cm, 584 pp. Il·lustració de la coberta d'Albert Abril. Edició exhaurida.
Comentari en solapa interior:
(l'autor)...comparteix la seua dedicació professional a la funció pública... amb el desenrotllament d'una esforçada tasca investigadora, que l'ha portat a estudiar diversos aspectes de la geografia, la història i la cultura del poble i la comarca seus. L'obra que ara es publica constitueix la primera aproximació, feta amb rigor metodològic, a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull, així com de l'heretat del Realenc. Des de l'Eneolític fins a l'última Guerra Civil, l'autor fa una exposició dels resultats de la seva investigació, sempre dirigida cap al coneixement directe dels documents i testimoniatges que el temps ha anat deixant.
A més de ser una història local, aquest llibre presta una especial atenció a la incidència que van tenir en la vida del poble els grans esdeveniments històrics; els quals, en alguns casos, li van comportar canvis traumàtics (pensem en el que va suposar l'expulsió dels moriscos de 1609). Aquesta Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull aporta materials de primera mà que tenen un gran valor i que suposaran un estímul perquè els estudis sobre la història de Rafelguaraf i d'altres pobles veïns tinguen una continuació...
Comentari en solapa interior:
(l'autor)...comparteix la seua dedicació professional a la funció pública... amb el desenrotllament d'una esforçada tasca investigadora, que l'ha portat a estudiar diversos aspectes de la geografia, la història i la cultura del poble i la comarca seus. L'obra que ara es publica constitueix la primera aproximació, feta amb rigor metodològic, a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull, així com de l'heretat del Realenc. Des de l'Eneolític fins a l'última Guerra Civil, l'autor fa una exposició dels resultats de la seva investigació, sempre dirigida cap al coneixement directe dels documents i testimoniatges que el temps ha anat deixant.
A més de ser una història local, aquest llibre presta una especial atenció a la incidència que van tenir en la vida del poble els grans esdeveniments històrics; els quals, en alguns casos, li van comportar canvis traumàtics (pensem en el que va suposar l'expulsió dels moriscos de 1609). Aquesta Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull aporta materials de primera mà que tenen un gran valor i que suposaran un estímul perquè els estudis sobre la història de Rafelguaraf i d'altres pobles veïns tinguen una continuació...
Els "rahals" del Llibre del Repartiment
–Festes Majors, Carcaixent 1987, s.p.
–Festes del Crist, Rafelguaraf 1993, sp.
–Aguaits, revista d'investigació i assaig, Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, Dénia 1999, núm. 16, pp. 7-16.
–Pàgina web de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV)(www.einesdellengua.org).
El barranc dels Dos Germans i el d'Abensalela
–Festes Patronals i Populars, Barxeta 1997, (separata).
Rafelguaraf (la Ribera Alta)
–Generalitat Valenciana i Ajuntament de Rafelguaraf, València 2000. Sèrie Toponímia dels pobles valencians. Depòsit legal: V-5.020-2000; 8 pàgines i 2 mapes.
–Pàgina web de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (www.einesdellengua.org). A la venda en llibreries de la Generalitat Valenciana (LLIG).
Camins, sendes i assegadors
(El cas de Rafelguaraf i el Realenc)
–Índex, butlletí interior de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, València 2003, núm. 11, pp. 11-14.
Palmella: l’antecedent més antic del Riurau
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2003, pp. 16-25. Escrit amb Joan Català i Cebrià.
Sobre la dèria d’escriure ara i ací
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2003, pp. 60-68.
Historia Chronológica de los Abades de el Real Monasterio de N. Señora de Valldigna
–ISBN: 84-95213-49-5. Depòsit legal: V-1.106-2004. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 2004. Cartoné, 33 x 24 cm, 200 pp. Obra de fra Estevan Gil, manuscrit de Josep Toledo i Girau; amb un estudi introductori de Fernando Andrés Robres (Universidad Autónoma de Madrid).
En aquesta obra vaig fer la transcripció del manuscrit de Josep Toledo i Girau (amb l'ajuda de la meua dona i del meu fill), i de la qual va deixar escrit el professor Fernando Andrés Robres: "La trancripción del texto se ha llevado a cabo de forma estrictamente disociada de la labor del autor de esta introducción. Su mérito y responsabilidad corresponde en exclusiva al transcriptor, que ha respetado –con buen criterio en mi opinión– el texto fijado por Toledo, con sus usos gráficos y hasta con sus erratas. .../...”
Toponímia històrica en desús
(El cas de Rafelguaraf i el Realenc)
–Actes de la IX Assemblea d'Història de la Ribera (Benifaió 2002), Ajuntament de Benifaió 2004, Volum miscel·lani, pp. 53-64.
El Rafalet: notícia d’una alqueria medieval
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2004, pp. 18-23. Escrit amb Joan Català i Cebrià.
Els morisquets de Carcaixent i de la Comuna de l'Énova
–La Bellota, revista d'informació i entreteniment, Manuel-l'Énova, any 10, febrer 2005, núm. 20, pp. 3-6, (Els morisquets de la Comuna de l'Énova).
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2005, pp. 84-95, (Els morisquets de Carcaixent).
–Actes de la X Assemblea d'Història de la Ribera (Antella, 2004), Ajuntament d'Antella 2006, pp. 185-199.
Les carrilades de l'Énova: notícia d'un camí ben antic
–La Bellota, revista d'informació i entreteniment, Manuel-l'Énova, any 10, tardor 2005, núm. 21, pp. 15-16.
–Primer Congrés d’Història de la Costera (Xàtiva 2001), Institució Alfons el Magnànim, València 2006, pp. 141-148. Escrit amb Joan Català i Cebrià.
Bandolerisme a Rafelguaraf: memòria oral i fets reals
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2006, pp. 22-28.
Notícia de l’emigració als Estats Units
–Festes Patronals, Barxeta 2007, sp.
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2011, pp. 4-11.
L'onomàstica d'una trilogia morisca
–XXXII Col·loqui de la Societat d'Onomàstica d'Algemesí (Algemesí 2005); València 2008, pp. 483-498.
Ateneu Musical de Rafelguaraf: 75 aniversari (1932-2007)
–75 anys fent música, pp. 5-36, 47-58 i 104, Ateneu Musical de Rafelguaraf 2008.
Els últims moriscos de Benifairó de la Valldigna
(Estimació de les cases de Benifairó)
–ISBN: 978-84-92488-33-9. Depòsit legal: V-5.191-2008. Ediesser Libros, Carcaixent 2008; rústica 23 x 16 cm, 68 pp. Edició exhaurida.
Reproducció i transcripció d'un document que dóna peu a l'autor a tractar sobre les últimes persones de cultura musulmana que residien a Benifairó de la Valldigna en 1609, però també de l'antroponímia, de l'entramat urbà, de l'expulsió d'aquells moriscos i de la pervivència de l'àrab a la Valldigna.
L'espai urbà de Rafelguaraf (segles XV a XVIII)
–ISBN: 978-84-92488-43-8. Depòsit legal: SE-1.423-2009. Ediesser Libros, Carcaixent 2009. Rústica, 21 x 15 cm, 84 pp. Il·lustració de les cobertes d'Albert Abril. Interessats, contactar amb l'autor 96 243 31 63 / 649 177 850.
Aquest llibre és una guia descriptiva del nucli antic i originari del poble de Rafelguaraf, que l'autor anomena la Vila. En l'obra es detallen, documentadament, les principals construccions i aspectes urbans que durant vora quatre-cents anys, si més no, varen romandre gairebé sense canvis i constituïen l'espai vital dels rafelguarafins i rafelguarafines. L'estudi compren des de principis del s.XV (1421) a finals del s.XVIII (1794), quan la població va començar el seu desenvolupament social i urbanístic contemporani; deixant constància, també, d'unes mostres puntuals, amb noms i cognoms, de persones de les dues cultures que han viscut a Rafelguaraf.
Senyera (la Ribera Alta)
–ISBN: 978-84-482-5153-6. Depòsit legal: V-932-2009. Acadèmia Valenciana de la Llengua i Ajuntament de Senyera, València 2009. Sèrie Toponímia dels pobles valencians; 4 pàgines i 2 mapes (local i comarcal). Escrit amb Joan Català i Cebrià i Aigües Vives Pérez i Piquer. A la venda en llibreries de la Generalitat Valenciana (LLIG).
Bandolerisme a Barxeta
(Bernat i els dos germans Escrivà)
–ISBN: 978-84-606-4994-6. Depòsit legal: V-4.568-2009. Ajuntament de Barxeta 2009. Rústica amb solapes, 22 x 16 cm, 128 pp. A la venda en la Biblioteca municipal (telèfon 96 221 43 13) i Ajuntament de Barxeta (telèfon 96 221 40 01).
Comentari en la contraportada:
Estudi fet a partir d'una llegenda existent a Barxeta i a Rafelguaraf. L'obra descriu la investigació i els resultats obtinguts respecte dos germans bandolers que donen nom a un barranc de Rafelguaraf. Així mateix tracta d'un altre bandoler barxetà, cap d'una quadrilla de roders que campaven per Barxeta i la seua rodalia durant el primer quart del segle XIX; sent coetanis d'altres bandolers valencians com Jaume el Barbut de Crevillent, o més a prop nostre, Doménec Añó, el Gat de Carlet. Per això és que ve a ser com un estudi puntual sobre el fenomen del bandolerisme, que va ser molt acusat per aquestes contrades del País Valencià.
Estudi fet a partir d'una llegenda existent a Barxeta i a Rafelguaraf. L'obra descriu la investigació i els resultats obtinguts respecte dos germans bandolers que donen nom a un barranc de Rafelguaraf. Així mateix tracta d'un altre bandoler barxetà, cap d'una quadrilla de roders que campaven per Barxeta i la seua rodalia durant el primer quart del segle XIX; sent coetanis d'altres bandolers valencians com Jaume el Barbut de Crevillent, o més a prop nostre, Doménec Añó, el Gat de Carlet. Per això és que ve a ser com un estudi puntual sobre el fenomen del bandolerisme, que va ser molt acusat per aquestes contrades del País Valencià.
Toponímia de Rafelguaraf, un projecte de llibre
–Actes de la III Jornada d'Onomàstica, Xàtiva 2008, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València 2010, pp. 179-190. Inclou com annex Una teoria sobre el topònim Berfull.
L’escut municipal de Rafelguaraf
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2010, pp. 22-26.
Sant Joanet (la Ribera Alta)
–ISBN: 978-84-482-5464-3. Depòsit legal: V-4.824-2010. Acadèmia Valenciana de la Llengua i Ajuntament de Senyera, València 2010. Sèrie Toponímia dels pobles valencians; 4 pàgines i 2 mapes. Escrit amb Joan Català i Cebrià i Aigües Vives Pérez i Piquer. A la venda en llibreries de la Generalitat Valenciana (LLIG).
La subcomarca de Castelló i les Énoves
–Depòsit legal: V-45-2011. Edició patrocinada per la Diputació de València i els set ajuntaments de la subcomarca, 2011. Cartoné amb solapes, 30 x 21 cm, 396 pp.; amb dues il·lustracions d'Andreu Valls. Escrit amb Joan Català i Cebrià. A la venda en els ajuntaments de: Manuel, l'Énova, Rafelguaraf, Sant Joanet, Senyera, Castelló i la Pobla Llarga.
Comentari –extractat– d'Aurelià Lairón, Cap de l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alzira i professor de la Universitat Catòlica de València:
"...Resumint i per a acabar, els propòsits de l'obra que es presenta són: en primer lloc divulgar la geografia, el medi físic, en definitiva l'espai on viuen, conviuen i desenrotllen la seua vida els habitants dels set pobles. En segon lloc: recordar als set pobles la seua remota filiació a Xàtiva. En tercer lloc: recordar que han sigut les aigües de l'Albaida i de dos dels seus canals: la Séquia Comuna de l'Énova i l'antiga Séquia d'Algirós les dos artèries que han nodrit la seua agricultura, fins fa pocs anys la seua principal activitat econòmica. En quart lloc: contribuir a identificar i localitzar una sèrie de topònims i també el desxifrar-ne, aclarir-ne i recuperar-ne els que cal. I en quint lloc: reivindicar la subcomarca.
"...Resumint i per a acabar, els propòsits de l'obra que es presenta són: en primer lloc divulgar la geografia, el medi físic, en definitiva l'espai on viuen, conviuen i desenrotllen la seua vida els habitants dels set pobles. En segon lloc: recordar als set pobles la seua remota filiació a Xàtiva. En tercer lloc: recordar que han sigut les aigües de l'Albaida i de dos dels seus canals: la Séquia Comuna de l'Énova i l'antiga Séquia d'Algirós les dos artèries que han nodrit la seua agricultura, fins fa pocs anys la seua principal activitat econòmica. En quart lloc: contribuir a identificar i localitzar una sèrie de topònims i també el desxifrar-ne, aclarir-ne i recuperar-ne els que cal. I en quint lloc: reivindicar la subcomarca.
A mi solament em resta felicitar als autors, a Vicent i a Joan, pel magnífic treball que han fet i a la Diputació Provincial de València i als ajuntaments dels set pobles pel patrocini de la publicació. Sincerament: dubte que existisca per a alguna comarca o subcomarca un compendi geogràfic-històric tan complet com este. El llibre de Joan i Vicent facilita la perspectiva, aproxima la distància i ubica als nostres avantpassats en un espai i en un temps..."
Comentari –extractat– de Tomàs Peris, doctor en Història per la Universitat de València i professor de l'IES Arabista Ribera de Carcaixent:
"Joan Català i Vicent Sanchis pertanyen al bo i millor d'aquesta tradició d'història local... Sovint, la pròpia humilitat dels autors, la familiaritat que deriva de compartir quotidianitats –ser un més del poble–, així com també del fet de no cobrar pel seu treball com a historiadors fa difícil captar l'alt mèrit del producte cultural que ens ofereixen...
Tant la tradició cultural de la millor història local valenciana com l'experiència i maduresa aconseguida per Joan i Vicent durant dues dècades d'exercici intel·lectual es veuen reflectides en el llibre que avui presentem: La subcomarca de Castelló i les Énoves... tenim la sort de poder disposar d'una síntesi que ens ofereix una visió alhora global i detallada sobre la geografia, la història, l'evolució de la xarxa vial i la toponímia dels set pobles que reguen de la Séquia Comuna.
L'objectiu dels autors mai no ha estat –com sí que ho era en el segle XIX– aconseguir una finalitat apologètica, és a dir, exaltar, des d'un cert patriotisme de campanar, les glòries de cada poble. Ben al contrari, com expliciten en la dedicatòria col·lectiva, l'objectiu del llibre és més madur i més ambiciós. Literalment, ells expliquen que l'han escrit "per a què els veïns i les veïnes de la subcomarca... puguen conéixer i estimar un poc més la terra on viuen".
És de justícia donar l'enhorabona als autors, tant per l'esforç realitzat com pels magnífics resultats assolits."
