GEOGRAFIA i HISTÒRIA



Entre la serra i el pla
–Llibret de la XXXIII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera; Rafelguaraf 15-IV-2018, pàgs. 6-7. És una adaptació i actualització de la Ressenya de Rafelguaraf.

Copoví: un cognom arrelat a Rafelguaraf 
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2017, pp. 18-21.

Troballa de dues monedes romanes al Tossalet
–Festes Patronals, Tossalnou 2016, pp. 6-7.
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2016, pp. 18-20.

Tres alqueries medievals del terme de Rafelguaraf
Escrit amb Joan Català i Cebrià
Actes de la XIV Assemblea d'Història de la Ribera (Alginet 2011). Ajuntament d'Alginet, Alginet 2016. Volum monogràfic i miscel·lani, pp. 373-384.

La situació dramàtica de Berfull
–Edició de La Ribera del periòdic Levante del dia 12-VI-2016.

El Riurau
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2015, pp. 20-21.

Matança a la taverna del Raval
–Edició de La Safor del periòdic Levante del dia 29-VII-2015, amb el títol Bandolers reals, pel·lícules a banda.
Edició de La Ribera del periòdic Levante del dia 2-VIII-2015, amb el títol La matança de Rafelguaraf.

Toponímia de Rafelguaraf
–ISBN: 978-84-15802-54-9. Depòsit legal: V-1.753-2015. Ajuntament de Rafelguaraf, La Pobla Llarga 2015. Cartolina gràfica amb solapes, 270 x 210 cm, 240 pp.
Comentari en la contracoberta:
Vicent Sanxis ens ofereix un estudi complet i global del seu poble, fet amb rigor i exhaustivitat, però sobretot amb amor i dedicació. Per sort per als rafelguarafins, Vicent Sanxis ha seguit el mateix camí que molts altres toponomistes, persones com ell que s'han dedicat a arreplegar els noms dels pobles i termes valencians, a estudiar-los i a fixar-los, de tal manera que els valencians podem felicitar-nos per haver impedit que es perderen una grandíssima quantitat de topònims abans que les actuals transformacions del territori i formes de vida tan diferents de fa només cinquanta anys provocaren l'oblit i la desaparició de tan gran tresor lingüístic i històric. Entrevistant la gent gran i consultant els arxius i la documentació s'ha pogut fer una gran tasca de salvament, gràcies a la qual hui conservem una memòria històrica que d'altra manera s'hauria perdut. 

Dues moles d'època preromana
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2014, pp. 15-17.
Actes de la XIV Assemblea d'Història de la Ribera (Alginet 2011). Ajuntament d'Alginet, Alginet 2016. Volum monogràfic i miscel·lani, pp. 367-370.

L'hort de Miquel Martí
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2013, pp. 16-22.

Adéu al poblat medieval de Berfull
–Edició de La Ribera del periòdic Levante del dia 14-XII-2012.

La Ribera del Xúquer o la Costera?
–Edició de La Ribera del periòdic Levante del dia 10-IV-2012.

Acabaren com Camot: una lectura recomanada
–Edició de La Ribera del periòdic Levante del dia 5-I-2012.

Un sonet de Joan Onofre Dassió, Senyor de Berfull
La Bellota, Manuel-l'Énova, any 15, núm. 34, Primavera 2011, pp. 18-19.

Cartes de mossén Antoni M. Alcover
La Bellota, Manuel-l'Énova, any 15, núm. 34, Primavera 2011, pp. 3-5 (1ª part).
La Bellota, Manuel-l'Énova, any 17, núm. 36, Porrat 2013, pp. 16-17 (2ª part). 

La subcomarca de Castelló i les Énoves
Escrit amb Joan Català i Cebrià
–Depòsit legal: V-45-2011. Edició patrocinada per la Diputació de València i els set ajuntaments de la subcomarca, La Pobla Llarga 2011. Cartoné amb solapes, 30 x 21 cm, 396 pp. Amb dues il·lustracions d'Andreu Valls.

Comentari –extractat– d'Aurelià Lairón, Cap de l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alzira i professor de la Universitat Catòlica de València:
"...els propòsits de l'obra que es presenta són: en primer lloc divulgar la geografia, el medi físic, en definitiva l'espai on viuen, conviuen i desenrotllen la seua vida els habitants dels set pobles. En segon lloc: recordar als set pobles la seua remota filiació a Xàtiva. En tercer lloc: recordar que han sigut les aigües de l'Albaida i de dos dels seus canals: la Séquia Comuna de l'Énova i l'antiga Séquia d'Algirós les dos artèries que han nodrit la seua agricultura, fins fa pocs anys la seua principal activitat econòmica. En quart lloc: contribuir a identificar i localitzar una sèrie de topònims i també el desxifrar-ne, aclarir-ne i recuperar-ne els que cal. I en quint lloc: reivindicar la subcomarca.
A mi solament em resta felicitar als autors, a Vicent i a Joan, pel magnífic treball que han fet i a la Diputació Provincial de València i als ajuntaments dels set pobles pel patrocini de la publicació. Sincerament: dubte que existisca per a alguna comarca o subcomarca un compendi geogràfic-històric tan complet com este. El llibre de Joan i Vicent facilita la perspectiva, aproxima la distància i ubica als nostres avantpassats en un espai i en un temps..."

Comentari –extractat– de Tomàs Peris, doctor en Història per la Universitat de València i professor de l'IES Arabista Ribera de Carcaixent:
"Joan Català i Vicent Sanchis pertanyen al bo i millor d'aquesta tradició d'història local... Sovint, la pròpia humilitat dels autors, la familiaritat que deriva de compartir quotidianitats –ser un més del poble–, així com també del fet de no cobrar pel seu treball com a historiadors fa difícil captar l'alt mèrit del producte cultural que ens ofereixen...
Tant la tradició cultural de la millor història local valenciana com l'experiència i maduresa aconseguida per Joan i Vicent durant dues dècades d'exercici intel·lectual es veuen reflectides en el llibre que avui presentem: La subcomarca de Castelló i les Énoves... tenim la sort de poder disposar d'una síntesi que ens ofereix una visió alhora global i detallada sobre la geografia, la història, l'evolució de la xarxa vial i la toponímia dels set pobles que reguen de la Séquia Comuna.
L'objectiu dels autors mai no ha estat –com sí que ho era en el segle XIX– aconseguir una finalitat apologètica, és a dir, exaltar, des d'un cert patriotisme de campanar, les glòries de cada poble. Ben al contrari, com expliciten en la dedicatòria col·lectiva, l'objectiu del llibre és més madur i més ambiciós. Literalment, ells expliquen que l'han escrit "per a què els veïns i les veïnes de la subcomarca... puguen conéixer i estimar un poc més la terra on viuen".
És de justícia donar l'enhorabona als autors, tant per l'esforç realitzat com pels magnífics resultats assolits."

Comentari –extractat– de Francesc Torres, doctor en Geografia i Història, director de l'Arxiu del Regne de València:
"...Un llibre no naix de la nit al matí. Al seu darrere hi ha un treball intel·lectual, però també de camp en aquest cas. El llibre no s'hagués pogut fer sense el coneixement exhaustiu que els autors tenen dels pobles que conformen la seua terra, la terra que rega la Séquia Comuna, i que avui coneixem una mica més. Crec que Joan Català i Vicent Sanchis pertanyen al millor de la tradició de la Història Local valenciana. Però a més són dues persones compromeses amb la seua terra, la seua llengua i la seua cultura. De fet, no és el primer treball d'història que Joan i Vicent realitzen. A més a més, pense que el seu treball ultrapassa el fet de la Història Local i passa a ser un treball d'Història Comarcal, ja que inclou un total de set pobles. Això és important, ja que ens permet comparar, veure com les diferents comunitats locals han donat solucions semblants o diferents...
Resumint i per a concloure, l'obra que avui presentem és un exemple de la millor història local valenciana, la que comença en la dècada dels setanta del segle passat, i de l'experiència i maduresa aconseguida per Joan i Vicent durant vora dues dècades d'investigació i treball de camp..."

Toponímia dels pobles valencians. Sant Joanet (la Ribera Alta)
Escrit amb Joan Català i Cebrià i Aigües Vives Pérez i Piquer
–ISBN: 978-84-482-5464-3. Depòsit legal: V-4.824-2010. Acadèmia Valenciana de la Llengua i Ajuntament de Senyera, València 2010; 4 pàgines i 2 mapes.

Ibn Khalsa: poeta àrab de les Énoves?
–La Bellota, Manuel-l'Énova, any 14, núm. 33, Tardor 2010, pp. 5-6.
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2012, pp. 12-15.

L’escut municipal de Rafelguaraf
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2010, pp. 22-26.

El mestre Ripoll
–Text llegit el dia 23-V-2010 a l'auditori de Rafelguaraf com a mantenidor del concert homenatge a qui va ser mestre de l'Ateneu Musical: Josep Ripoll Tormo.

Toponímia de Rafelguaraf: un projecte de llibre
Actes de la III Jornada d'Onomàstica, Xàtiva 2008, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València 2010, pp. 179-188.

Bandolerisme a Barxeta
–ISBN: 978-84-606-4994-6. Depòsit legal: V-4.568-2009. Ajuntament de Barxeta, Barxeta 2009. Rústica amb solapes, 22 x 16 cm, 128 pp.
Comentari en la contracoberta:
Estudi fet a partir d'una llegenda existent a Barxeta i a Rafelguaraf. L'obra descriu la investigació i els resultats obtinguts respecte dos germans bandolers que donen nom a un barranc de Rafelguaraf. Així mateix tracta d'un altre bandoler barxetà, cap d'una quadrilla de roders que campaven per Barxeta i la seua rodalia durant el primer quart del segle XIX; sent coetanis d'altres bandolers valencians com Jaume el Barbut de Crevillent, o més a prop nostre, Doménec Añó, el Gat de Carlet. Per això és que ve a ser com un estudi puntual sobre el fenomen del bandolerisme, que va ser molt acusat per aquestes contrades del País Valencià.

Els últims moriscos de Rafelguaraf
–En aquest blog, pàgina Notes de l'exili, entrades dels dies 22-IX-2009 i 15-X-2009, pel 400 aniversari de l'expulsió dels moriscos.

L'espai urbà de Rafelguaraf (segles XV a XVIII)
–ISBN: 978-84-92488-43-8. Depòsit legal: SE-1.423-2009. Ediesser Libros, Carcaixent 2009. Rústica, 21 x 15 cm, 84 pp. Il·lustració de les cobertes d'Albert Abril.
Aquest llibre és una guia descriptiva del nucli antic i originari del poble de Rafelguaraf, que l'autor anomena la Vila. En l'obra es detallen, documentadament, les principals construccions i aspectes urbans que durant vora quatre-cents anys, si més no, varen romandre gairebé sense canvis i constituïen l'espai vital dels rafelguarafins i rafelguarafines. L'estudi compren des de principis del s.XV (1421) a finals del s.XVIII (1794), quan la població va començar el seu desenvolupament social i urbanístic contemporani; deixant constància, també, d'unes mostres puntuals, amb noms i cognoms, de persones de les dues cultures que han viscut a Rafelguaraf.

Toponímia dels pobles valencians. Senyera (la Ribera Alta)
Escrit amb Joan Català i Cebrià i Aigües Vives Pérez i Piquer
–ISBN: 978-84-482-5153-6. Depòsit legal: V-932-2009. Acadèmia Valenciana de la Llengua i Ajuntament de Senyera, València 2009; 4 pàgines i 2 mapes (local i comarcal).

Una teoria sobre el topònim Berfull
–La Bellota, Manuel-l'Énova, any 14, Porrat 2009, núm. 30, pp. 7-9.
Actes de la III Jornada d'Onomàstica (Xàtiva 2008). Acadèmia Valenciana de la Llengua, València 2010, pp. 188-190.

Història de l'Ateneu Musical
75 anys fent música, Ateneu Musical de Rafelguaraf 2008, pp. 2, 5-36, 47-58 i 104.

Els últims moriscos de Benifairó de la Valldigna
–ISBN: 978-84-92488-33-9. Depòsit legal: V-5.191-2008. Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna 2008. Rústica 23 x 16 cm, 68 pp.
Reproducció i transcripció d'un document que dóna peu a l'autor a tractar sobre les últimes persones de cultura musulmana que residien a Benifairó de la Valldigna en 1609, però també de l'antroponímia, de l'entramat urbà, de l'expulsió d'aquells moriscos i de la pervivència de l'àrab a la Valldigna.

Els ullals 
–Festes Patronals, Rafelguaraf 2008, pp. 19-23.

Notícia de l’emigració als Estats Units
–Festes Patronals, Barxeta 2007, sp.
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2011, pp. 4-11.
–La Bellota, Manuel-l'Énova, any 18, núm. 37, Porrat 2014, pp. 20-21 (1ª part).
–La Bellota, Manuel-l'Énova, any 19, núm. 38, Porrat 2015, pp. 13-15 (2ª part).

Bandolerisme a Rafelguaraf
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2006, pp. 22-28.

III Centenari de l'incendi de Manuel
–La Bellota, Manuel-l'Énova, any 11, Primavera 2006, núm. 23, pp. 13-14.

Les carrilades de l'Énova
Escrit amb Joan Català i Cebrià
–La Bellota, Manuel-l'Énova, any 10, Tardor 2005, núm. 21, pp. 15-16.
Primer Congrés d’Història de la Costera (Xàtiva 2001), Institució Alfons el Magnànim, València 2006, pp. 141-148.

El desé aniversari d'un llibre
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2005, pp. 21-27.

Els morisquets de Carcaixent i de Castelló i les Énoves
–La Bellota, Manuel-l'Énova, any 10, febrer 2005, núm. 20, pp. 3-6, (de Castelló i les Énoves).
–Festes Majors i Patronals, Carcaixent 2005, pp. 84-95, (de Carcaixent).
Actes de la X Assemblea d'Història de la Ribera (Antella, 2004). Volum miscel·lani, Ajuntament d'Antella, Antella 2006, pp. 185-199.

Toponímia històrica en desús
Actes de la IX Assemblea d'Història de la Ribera (Benifaió 2002), Ajuntament de Benifaió, Benifaió 2004. Volum miscel·lani, pp. 53-64.

Historia Chronologica de los Abades de el Real Monasterio de N. Señora de Valdigna
–La Xara Edicions, Simat de la Valldigna 2004. Cartoné, 33 x 24 cm, 200 pp.
En aquesta obra vaig fer la transcripció del manuscrit de Josep Toledo i Girau (amb l'ajuda d'Empar i de Vicent), i de la qual va deixar escrit el professor Fernando Andrés Robres (Universidad Autónoma de Madrid): "La trancripción del texto se ha llevado a cabo de forma estrictamente disociada de la labor del autor de esta introducción. Su mérito y responsabilidad corresponde en exclusiva al transcriptor, que ha respetado –con buen criterio en mi opinión– el texto fijado por Toledo, con sus usos gráficos y hasta con sus erratas. .../..."

El Rafalet: notícia d’una alqueria medieval
Escrit amb Joan Català i Cebrià
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2004, pp. 18-23.

La vil·la romana de l'Énova
–La Bellota, Manuel-l'Énova, any 9, juny 2004, pp. 9-10.

Camins, sendes i assegadors
–Índex, butlletí de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, València 2003, núm. 11, pp. 11-14
Actes de la VI Jornada d'Onomàstica, Alzira 2012, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València 2013, pp. 151-160.

Palmella: l’antecedent més antic del Riurau?
Escrit amb Joan Català i Cebrià
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2003, pp. 16-25.

Del "riu" de Barxeta
Falla Plaça la Malva, Alzira, març 2003, pp. 111-115.

Un plet de la Séquia Comuna de l'Énova de 1602 
–La Bellota (monogràfic de la Séquia Comuna), Manuel, agost 2002, pp. 14-17.

Mapes i plànols de l'Arxiu del Regne de València
–Festes del Crist, Rafelguaraf 2002, pp. 27-33.

Toponímia dels pobles valencians. Rafelguaraf (la Ribera Alta)
–Generalitat Valenciana i Ajuntament de Rafelguaraf, València 2000. Depòsit legal: V-5.020-2000; 8 pàgines i 2 mapes.
–Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (www.einesdellengua.org); fitxes de dubtes i terminologia, entrada "Rafelguaraf".

Caragols amb fenoll
–Terra, Carcaixent, núm. 8, agost 2000, pp.4-5.
La Bellota, Manuel, any 9, núm. 18, febrer 2004, pp. 7-8.

La festa del Crist: cent anys complits
–Festes Patronals, Rafelguaraf 2000, pp. 7-14.

El preu de la sal
–La Bellota, Manuel, any 5, juny 2000, pp. 6-7.

Músics en la festa alcoiana
Fiestas de San Jorge, Moros y Cristianos, Alcoi 2000, pp. 98-99.
75 anys fent música, Ateneu Musical de Rafelguaraf, Rafelguaraf 2008, pp. 47-58.

Els últims moriscos de Manuel i Faldeta
–La Bellota, Manuel, any 4, núm. 10, febrer 2000, pp. 3-4.

Escriptura de presa de possessió de Berfull
–Festes Majors i Patronals, Rafelguaraf 1998, pp. 25-31.

Els àlies dels rafelguarafins/es
–Festes Majors i Patronals, Rafelguaraf 1997, sp.

El barranc dels Dos Germans i el d'Abensalela
–Festes Patronals i Populars, Barxeta 1997, separata sp.
–Índex, butlletí de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, València, Tardor 1998, núm. 2, p. 3 (dels Dos Germans).
–Índex, butlletí de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, València, Primavera 2001, núm. 6, pp. 2-3 (d'Abensalela).

Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull
–ISBN: 84-606-2436-6. Depòsit legal: V-2.543-1995. Ajuntament de Rafelguaraf, Rafelguaraf 1995. Cartoné amb solapes, 24 x 17 cm, 584 pp. Il·lustració de la coberta d'Albert Abril.
Comentari en solapa interior:
(l'autor)...comparteix la seua dedicació professional a la funció pública... amb el desenrotllament d'una esforçada tasca investigadora, que l'ha portat a estudiar diversos aspectes de la geografia, la història i la cultura del poble i la comarca seus. L'obra que ara es publica constitueix la primera aproximació, feta amb rigor metodològic, a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull, així com de l'heretat del Realenc. Des de l'Eneolític fins a l'última Guerra Civil, l'autor fa una exposició dels resultats de la seva investigació, sempre dirigida cap al coneixement directe dels documents i testimoniatges que el temps ha anat deixant.
A més de ser una història local, aquest llibre presta una especial atenció a la incidència que van tenir en la vida del poble els grans esdeveniments històrics; els quals, en alguns casos, li van comportar canvis traumàtics (pensem en el que va suposar l'expulsió dels moriscos de 1609). Aquesta Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull aporta materials de primera mà que tenen un gran valor i que suposaran un estímul perquè els estudis sobre la història de Rafelguaraf i d'altres pobles veïns tinguen una continuació...

Notes per a la història de l'Ateneu Musical
–Festes a Santa Cecília, Rafelguaraf 1993, sp.

Ressenya de Rafelguaraf
–Periòdic Levante, Pueblos de la Comunidad Valenciana, edició del dia 31-VII-1993.
–Revista del Campionat Provincial de Coloms Esportius, València 1994, sp.

Carcaixent-Rafelguaraf: migració i propietat de terres
–Festes Patronals i Majors, Carcaixent 1991, sp.

Els "rahals" del Llibre del Repartiment
–Festes Majors, Carcaixent 1987, sp.
–Festes del Crist, Rafelguaraf 1993, sp.
Aguaits, Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, Dénia 1999, núm. 16, pp. 7-16.
–Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (www.einesdellengua.org); fitxes de dubtes i terminologia, entrada "rahal".

La festa de Moros i Cristians a la Ribera Alta
–Festes Majors, Carcaixent 1986, sp.
–Festes Majors, Castelló de la Ribera 1987.

El barranc de Barxeta
Sénia, Carcaixent, juny 1985, núm. 17, pp. 40-41.
Festes Patronals i Populars, Barxeta 1986, separata sp.
La Comuna, Tardor 2016, núm. 0, pp. 16-18.

L'hort del Pouet
–El Temps, Cartes dels lectors, València, 1984, p.8.