dimecres, 29 d’abril del 2015

Esmorzar a les Corts Valencianes

Amb Miquel, Belén i Anna, acabant d'esmorzar

A l'hemicicle, camp de batalla de paraules
Des del dia 7 de febrer de 2013 que no havia tornat pel palau de Benicarló a fer-los una visita a les companyes i companys de treball. Açò de ser com un vehicle que no passa la ITV, és el que fa, que perds el contacte amb persones que han format part de la teua vida durant molts anys, tants com vint, en què feia diàriament el trajecte de Carcaixent a València en els trens de rodalies de Renfe, ara l'Adif.
Però el cas és que, ahir mateix, Empar i jo esmorzàrem a la cafeteria de les Corts Valencianes amb Miquel Boronat (de Tavernes de la Valldigna), Anna Llinares (de Sollana) i Belén Llinares (del Campello). Allí mateix vaig tenir el plaer de saludar altres companys i companyes, d'alguns dels quals ja no recorde bé els noms, i també els companys cambrers: Fernando, Ximo i Isabel. Després, com no podia ser d'altra manera, vàrem passar pel Servei de Publicacions on vaig saludar a Josep Maria, Dani, Maria, Mònica, Mati, Rosanna, Paulí...
La veritat: per a mi sempre és un plaer molt gran retrobar tantes cares conegudes a pesar de tant de temps i de tantes coses com m'han passat. En fi, els vaig trobar a totes i a tots molt bé; el pitjor de tots jo, que estic fet un carrossa.

dimecres, 22 d’abril del 2015

A propòsit de la 50 Fira del Llibre de València




Compartisc les activitats previstes per Edicions 96 de Carcaixent a la 50 Fira del Llibre de València. I a propòsit de la xarrada que he de fer el pròxim 1 de maig, dir-vos que ara mateix estic preparant-la. A veure si és possible fer-la amb projecció d'imatges, que sempre és molt més entretingut pels assistents, però també per a mi.

dijous, 16 d’abril del 2015

La tasca més immediata


El dia 1 de maig tindré el plaer de participar en la 50 Fira del Llibre de València, amb una xarrada sobre les comarques centrals, on estan ubicades la novel·la Cendres de Ternils, el recull de contes El geperut del Buixcarró i altres contes i el recull de relats curts Dellà lo riu Xúquer (El País de les Muntanyes). Aquest acte tindrà lloc a la sala d'audiovisuals dels Vivers, a les 19,30 hores.





El dia 6 de maig, participaré en un acte de lectura de textos propis a la Biblioteca Municipal de Carcaixent, dins de les jornades literàries de 2015. Pel temps de què disposaré estic pensant en llegir un parell de fragments de la meua primera novel·la, Adéu a Berfull (ara Fàtima de Berfull) i de la darrera obra de narrativa publicada, Dellà lo riu Xúquer.


I encara sense data -espere que siga més prompte que tard-, estic preparant la presentació del llibre Toponímia de Rafelguaraf. Per a aquest acte tindré la sort de gaudir de la companyia de la carcaixentina Aigües Vives Pérez Piquer, funcionària de la Conselleria de Cultura que és una de les persones que més en saben de la nostra toponímia i que farà uns comentaris sobre l'obra. En tot cas, en saber més coses al respecte ja vos les faré saber.

dimecres, 8 d’abril del 2015

La lliçó del fillet o L'avi i el net





  Quan estava fent el primer de batxiller ara fa d'això cinquanta anys, en el llibre de l'assignatura de Lengua Española (de l'editorial Edelvives) hi havia alguns contes al final de les lliçons. Un d'ells és el que m'he pres la llibertat de traduir ara i ací. I encara que allí li posaren de títol de La lliçó del fillet, sembla que en realitat és L'avi i el net, segons que he vist per internet, dels germans Jacob i Wilhelm Grimm, amb el segon dels quals, per cert, compartisc també data de naixement: 24 de febrer). En tot cas vos pose la meua traducció del text castellà d'aquell llibre.

Dibuix que acompanyava el conte

Això era un ancià tan dèbil que si a penes podia donar un pas. Els seus ulls estaven quasi cecs i les mans li tremolaven de tal manera que, estant a taula, part de la sopa li queia sobre les estovalles quan intentava posar-se la cullera a la boca.
El seu fill i la seua nora s'enutjaven en veure el trist espectacle. Així que decidiren que l'avi menjara a part en un racó del menjador. Els fills desagraïts li proporcionaren una escudella de fang i fins i tot li escatimaren l'aliment. El pobre ancià, ple d'aflicció, dirigia els seus ulls negats de llàgrimes cap a la taula on menjaven els seus fills.
I va succeir que un dia les mans tremoloses de l'avi no pogueren sostenir l'escudella, que li va caure i es va fer a miquetes. La nora li va renegar asprament. I després li compraren per quatre cèntims una escudella de fusta.
Mentrestant, el fillet, de quatre anys, assegut en terra, s'entretenia jugant amb uns llistons de fusta. Veient-lo en aquella operació, son pare li va preguntar:
Què fas, fill meu?
Estic va replicar el xiquet fent un plat de fusta perquè mengeu amb ella quan jo siga major i s'hàgeu fet vells.
En escoltar aquestes paraules el pare i la mare es miraren en silenci. Comprengueren com de mal que s'havien portat amb l'ancià, i determinaren asseure'l a la taula en la seua companyia i assignar-li el lloc de preferència.