dissabte, 20 de febrer del 2016

Ahir vaig estar a Manuel

Mireu què fan a un poble amb ganes de fer coses


Ahir vaig estar a Manuel, a la Biblioteca municipal. Feien un acte de commemoració del bombardeig del dia 11 de febrer de 1939 (vespra del bombardeig de Xàtiva); bombardeigs que varen causar molts morts quan el final de la guerra civil ja estava pròxim. Unes morts absolutament innecessàries per a l'esdeveniment de la guerra. Però, en fi, no està mal recordar les barbaritats de què som capaces les persones per no tornar a repetir-les.
El cas és que, una vegada més em va sorprende gratament la quantitat de gent que hi va anar. Crec que serien més de seixanta, que jo veia el local quasi de gom a gom. I és que a Manuel es nota que hi ha un bon ambient, una gran sensibilitat per les coses tocants a la cultura i potser més encara si és en la nostra llengua. El cas és que la persona que havia d'intervindre no va estar present i es feren càrrec l'historiador Pau Viciano amb el recolzament de Pau Martínez, que sempre sap quedar molt bé en aquests tipus d'actes.
Doncs bé, aprofite per a dir que el pròxim 4 de març participaré jo mateix a la Biblioteca de Manuel en el Club de lectura que s'ha format allí. La primera obra que estan llegint és Adéu a Berfull o Fàtima de Berfull, que ja sabeu que són la mateixa obra. Amb molt de gust estaré amb ells i, si és possible, passaré unes imatges sobre el llogaret.
Tercera edició d'Adéu a Berfull, amb el nou títol

I ja posats també vos anuncie que participaré en el Club de lectura del Micalet (a València) el dia 14 de desembre, en què parlarem de Cendres de Ternils; ho dic perquè en principi m'havien donat la data del 23 de novembre.

dimecres, 3 de febrer del 2016

El sentit de les paraules. Rancor o rancúnia

L'odi, de Salvador Dalí


El meu caràcter és com el d'aquelles persones que de moment es callen coses que els molesten, ofenen, etc., fetes o dites per altres. Però no eternament, i arriba un dia que rebenten per tot el que s'havien callat. Perquè també la meua paciència té un límit. Segur que enteneu el que vull dir.
Recentment he trencat la relació que he tingut amb una persona durant bastants anys. Li he dit un parell de coses que varen ser les gotes que vessaren el got de la meua paciència, i que des de setembre de 2014 tenia ganes de dir-li. Quina reacció cregueu que ha tingut eixa persona? Doncs, ofesa, m'ha dit que sóc un rancorós.
Bé. En la nostra llengua tenim rancor i rancúnia, i trobem que l'IEC defineix rancor com “ressentiment tenaç” i rancúnia com “sentiment inveterat d'odi, de malícia envers algú”. Mentres que l'AVL diu que rancor és “ressentiment, odi o ira tenaç contra algú”, i en rancúnia remet a “rancor”. Clar, a partir d'eixes definicions podem entrar en les de ressentiment, tenaç, inveterat, odi, malícia, ira... i potser encara més si busquem el significat d'aquestes últimes.
Dit això, no tinc clar, segons les definicions, si sóc rancorós o no. Perquè si bé és veritat que podria passar per un “ressentiment tenaç”, en mi no hi ha cap ànim d'odi respecte a eixa persona. I això ni ara ni mai, quan en alguna ocasió anterior m'ha passat alguna cosa pareguda. Jo crec que en realitat a mi el que em passa és que tinc “memòria”, i quan hi ha algú que està tocant-me els “nassos” de fa temps, de segur que acabarà amb la meua paciència més prompte o més tard; com ha sigut el cas.
Per cert, aquest tipus de situacions em sembla que a tothom ens en passen, en més o menys, i, per tant, cabria concloure que tots som rancorosos?... No. Excepte que tinguem un ànim d'odi, malícia o ira envers eixes persones, segons que diuen els diccionaris. Ara bé, pel que a mi respecta, reconec que ira, el que es diu ira, sí que que en tenia una poca. Perquè quan portes anys i anys aguantant una situació que et desagrada...
En fi, no em feu massa cas. Açò només que són reflexions que no duen enlloc... o. Quan em passen aquests tipus de situacions pense que m'agradaria ser com aquells que a la mínima contesten quan se'ls provoca o es veuen afectats pels comentaris d'altres. Però, què hi farem?, cadascú és com és.