A causa de la formació durant els anys de batxillerat, i gràcies a la influència que en mi va tindre una professora d'història magnífica que d'alguna manera ha marcat el meu esdevenir —Leonor Sanz Pons, deixebla del professor Joan Reglà—, és pel que m'interessen els temes geogràfics, històrics, toponímics, etnogràfics, etc., sobretot pel que fa a l'entorn local i comarcal que em són més pròxims; és a dir, l'àmbit geogràfic de la subcomarca de Castelló i les Énoves, de la Ribera del Xúquer, de la Costera i de la Valldigna.
En 1980 vaig entrar a treballar en l'administració pública en aprovar una oposició per a l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, d'on vaig passar poc després a l'Ajuntament de Carcaixent (1981) i més tard a les Corts Valencianes (1986), primer com a Oficial de Gestió Parlamentària i després com a Transcriptor Corrector del Servei de Publicacions (1989).
En 1988 vaig aprovar l'examen per a majors de 25 anys de la Universitat de València; portava la idea d'estudiar Geografia i Història. Però al final em vaig decidir per dur a efecte un projecte que duia entre mans de molt abans —quan estudiava a l'Institut Josep de Ribera—, tot i que no em comportara beneficis més enllà de la satisfacció personal. Així és com em vaig posar en un estudi que em va costar gairebé deu anys d'enllestir: Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull (1995). També tinc publicats, entre altres estudis, Els últims moriscos de Benifairó de la Valldigna (2008), Bandolerisme a Barxeta (2009), i junt a l'erudit poblatà Joan Català i Cebrià La subcomarca de Castelló i les Énoves (2011).
He participat en algunes assemblees d'Història de la Ribera, a partir de la d'Alzira, però sobretot en les celebrades a Sumacàrcer, Benifaió, Antella, Corbera, Guadassuar, Llombai i Alginet, a les quals he presentat comunicacions, així com en el I Congrés d'Història de la Costera celebrat a Xàtiva, en el XXXII Col·loqui de la Societat d’Onomàstica celebrat a Algemesí, en la III Jornada d'Onomàstica celebrada a Xàtiva i en la VI Jornada d'Onomàstica celebrada a Alzira. Així mateix sóc autor del fullet de toponímia de Rafelguaraf, coeditat per l'ajuntament d'aquesta població i la Generalitat Valenciana, i coautor dels de Senyera i de Sant Joanet, coeditats per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i els ajuntaments respectius.
Sense deixar d'estar interessat en continuar fent estudis relacionats amb aqueixos temes i àmbit geogràfic, des del 1996 que em dedique també amb certa preferència a la narrativa històrica, i és per això que les meues tres primeres obres estan ambientades, en gran mesura, als meus pobles de naixença i de residència i a la zona esmentada adés. De fet conformen una trilogia de temàtica morisca en què alguns dels personatges principals estan interrelacionats; les obres són: Adéu a Berfull, Memòries d'un alamí i Aventura al desert, novel·les que han estat reeditades amb els títols de Fàtima de Berfull, Històries d'un alamí i Aventura a Tunísia.
Potser per tot el que he explicat és que m'agrada escriure històries a partir de la coneixença de la història local, però també de succeïts o a vegades de simples frases o comentaris que escolte a les persones majors, a jornalers i gent del camp, a gent senzilla del meu àmbit rural: gent de poble —que diuen— com sóc jo mateix. En qualsevol cas, d'una manera o altra en les meues obres sempre hi ha un rerefons de geografia, història, costums, etc. I en això, en la dèria d’escriure, continue.
 |
| Carcaixent (Llibre de Festes 2010) |
