dissabte, 18 de març del 2017

En 21 anys, 20 llibres

En 21 anys, 20 llibres. Això fa 31,5 centímetres: dimensió física del total de les meues obres publicades (amb 2ª i 3ª edició)

Sabeu la frase aquella que diu que en la vida cal fer tres coses per ser feliç: plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill. Bé, ara no entraré a dir el meu parer sobre si la frase em sembla més o menys afortunada, perquè de frases d’aquestes n’hi ha de tots els colors i en sentits contradictoris.
De totes formes puc dir que jo ja he complit amb escreix. De fills en tinc dos, o siga, xic i xica, dels quals estic ben orgullós i de fet són la meua millor obra, a mitges amb la meua senyora, és clar. D'arbres no sé quants n'hauré plantat, perquè quan treballava al camp vaig participar moltes vegades en fer noves plantacions, de manera que potser passarà d'alguns centenars. I, finalment, quant a llibres, la realitat és que des de 1995 fins 2016 han passat 21 anys. Cosa que s’ha traduït per a mi en un total de 20 llibres. Vull dir, que tinc publicats un total de vint obres en format de llibre.
Sí. Ja sé que més val qualitat que quantitat. Completament d'acord. Però em permetreu que, no obstant això, estiga “moderadament” satisfet del conjunt de la meua modesta aportació al món de les lletres valencianes. Són tots els que veieu en la foto. Però... si tot va bé, en el termini d’un parell d’anys hi ha prevists que apareguen publicats altres dos més, una novel·la i un llibre d'història.

diumenge, 5 de març del 2017

El portal de Berfull


La primera referència documental de Berfull és del segle XIV, en el privilegi de 31 de març de 1348, pel qual el rei Pere el Cerimoniós atorgava a Jaume d'Esplugues, senyor de la Pobla Llarga "i de totes les altres alqueries i masades de la dita senyoria" que estaven exemptes de pagar el dret del morabatí.
En l'aspecte eclesiàstic pertanyia a l'Énova fins que entre 1534-1574 passà a Rafelguaraf en constituir-se esta com una parròquia de moriscos o cristians nous pertanyent a la fillola de Xàtiva. La seua ermita o església va estar dedicada a Sant Antoni de Pàdua, als Sants de la Pedra, i a la Puríssima Concepció.
Berfull, amb 20 focs, quedà totalment despoblat el 1609 al ser expulsats tots els seus habitants moriscos. El 1649 va ser construïda una almàssera i foren reedificades la Casa de la Senyoria i la resta del poblat. Fou municipi independent fins el 1846 en què va ser agregat al de Rafelguaraf.
Va ser propietat, entre altres, de la família Dassió, alguns membres de la qual ocuparen importants càrrecs (jurats, justícies, síndics, etc.) a la ciutat de València, i un d'ells va ser governador de Xàtiva en vespres de l'incendi de la ciutat el 1707. El seu valor és molt més històric que artístic, si bé cal destacar l'arc adovellat.


Esta setmana passada, tot i no tenir obligació, l'Ajuntament de Rafelguaraf ha hagut d'actuar per via d'urgència per tapiar el portal d'accés i, així, evitar el seu enfonsament. I això ha vingut motivat, a més, perquè darrerament hi ha visites de persones que entren a veure les ruïnes, cosa molt perillosa i absolutament desaconsellable; de manera que si algú de vosaltres s'hi apropeu, per favor, no entreu dins.
Pel que es veu ni el Consell de la Generalitat Valencia, ni els propietaris, ni ningú sembla que puguen evitar que es convertisca ben prompte en un muntó de pedres, si no succeix alguna cosa quasi miraculosa que ho evite.