dilluns, 22 d’abril del 2013

Un mes de llibres per excel·lència

Paella amb faves i carxofes
A l'estudi de Rafelguaraf
















Per si de cas fa temps que no heu visitat la pàgina AGENDA i + del blog, ara faig ban de la meua agenda d'actes per als pròxims dies. I com tot no ha de ser llegir i xarrar, també hi haurà alguna que altra paella, a pesar de la Merkel:

-Demà dimarts, dia 23 d'abril, a les 19,00 hores tinc previst assistir a un acte en homenatge al sempre recordat mestre Eduard Soler i Estruch. Sens dubte molt merescut. Serà a la biblioteca municipal de Carcaixent i intervindrà Enric Salom, que tractarà sobre l'obra i el personatge.

-Dijous 25 d'abril, entre les 13,25 i les 14,25 hores, he de participar en un acte a l'IES Arabista Ribera, de Carcaixent, amb alumnes de 2on. de Batxiller, a propòsit de Cendres de Ternils.
Alumnes de l'IES Arabista Ribera

El 25 d'abril a Carcaixent

-







Dissabte 26 d'abril, a partir de les 10,30 hores, segurament participaré en una ruta literària a propòsit del mestre Eduard Soler i Estruch, per distints llocs de Carcaixent relacionats amb el personatge.

-Diumenge 5 de maig, entre les 18 i les 19,20 hores participaré en un acte de la 48 Fira del Llibre de València, a la Sala Museu 1 dels Jardins de Vivers llegint textos d'algunes obres meues. En l'esmentat acte, presentat per l'amic Francesc Mompó, participaran dos escriptors valencians més: Enric Monforte i Juli Alandes.

-Dimarts 14 de maig participaré en Ràdio Pego (107,8 FM), en el programa de literatura i bona música Paraules en silenci, que condueix Manel Arcos, que m'entrevistarà sobre la meua obra en conjunt i sobre Cendres de Ternils.

-Dijous 23 de maig presentarem Cendres de Ternils a Oliva, a la Biblioteca municipal, amb la participació de Maria Josep Escrivà i Manel Arcos. Més endavant detallaré en què consistirà l'acte que tindrà una sorpresa inicial molt especial.

dissabte, 20 d’abril del 2013

Ojalá volvamos a vernos, de Pasqual Adrià

A l'estimat amic, ex-company de l'Ajuntament de Carcaixent (quan jo treballava allí), i ara company de lletres i també de penes, Pasqual Adrià, de Carcaixent, li acaben de publicar un llibre. El seu darrer que ha escrit i que no serà l'últim, segur, perquè ja està engrescat en un altre poemari i una altra novel·la. I a propòsit del que estic dient-vos ara mateix pel que fa a la seua obra anterior publicada, té publicat un llibre de poemes: El picaporta dubtós (Edicions 96, 2004) i la novel·la Falsa biografia (L'Eixam, 2007). 
En tot cas, aquest que vos anuncie que li acaben de publicar es diu Ojalá volvamos a vernos. Està publicat per L'Eixam edicions dins la col·lecció El tábano. I, tal com diu el subtítol, tracta de: Vivir con una Enfermedad Crítica Mantenida... y amar la vida. Vos el recomane si teniu la valentia de llegir la dura experiència d'una persona que supera una malaltia greu, amb les seqüeles que normalment comporta tot això.
De totes formes si voleu fer-vos primer una idea de què va la cosa, explicada molt millor pel seu autor, podeu fer una mirada en aquest enllaç, on hi ha el pròleg i un capítol. Encara que vos avance també que el llibre és ben econòmic, només 12 euros. Per cert, el podeu demanar per correu i l'autor vos el signarà i enviarà al vostre domicili.

dissabte, 13 d’abril del 2013


Vista panoràmica de la subcomarca























Ara fa poc més d'un parell d'anys que Joan Català i jo mateix presentàrem el llibre La subcomarca de Castelló i les Énoves, fruit de vora deu anys de treball. En el seu moment vaig posar, extractades, les opinions d'alguns historiadors de prestigi de la nostra comarca com ara Aurelià Lairón, cap de l'Arxiu municipal d'Alzira; Tomàs Peris, de l'IES Arabista Ribera, de Carcaixent, i de Francesc Torres, director de l'Arxiu del Regne. Doncs bé, ara, que m'acaba d'enviar el seu parer, afegisc també la d'un altre historiador carcaixentí, Salvador Calatayud, professor d'Anàlisi Econòmica de la Facultat d'Economia de la Universitat de València. Heus-la ací:
 
Benvolgut Vicent:
En primer lloc, volia agrair-te el llibre que m'enviares a través de l'amic Robert. I tot seguit, disculpar-me per tardar tant en escriure't: no volia contestar-te sense haver-lo llegit i no ho havia pogut fer fins aquestes darreres vacances. Després de llegir el text i seguir els nombrosíssims mapes que heu inclòs, volia felicitar-vos (no conec a Joan Català, però et pregue que li dones també el meu agraiment) per un llibre tan reeixit.
D'entrada, sembla molt original la centralitat donada a les vies de comunicació, amb un inventari tan complet de les de cada periode. M'imagine les dificultats per a reconstruir els recorreguts, els punts significatius, etc. de cada via i que només es pot fer, crec, a partir d'un profundíssim coneixement del territori i del seu passat. Es va veient molt bé cóm les característiques i la funcionalitat de les vies canvien amb el temps i d'acord amb la configuració de les societats de cada periode. En aquest sentit, una de les coses més admirables són els mapes: pel seu detallisme i per l'elevada quantitat de mapes que heu elaborat. És un treball minuciós i costós, però extremadament útil per als lectors. Sense oblidar l'explicació que es fa al text: estic pensant ara en la descripció del recorregut del barranc de Barxeta, tan aclaridor.
L'altre gran valor del llibre em sembla l'estreta connexió que establiu entre la geografia -els trets físics- i l'activitat humana. L'opció de partida -estudiar conjuntament la subcomarca- em sembla molt encertada. Justifiqueu suficientment la coherència d'aquesta opció i el lector veu aparéixer al llibre els trets comuns (també les diferències) d'aquest territori, amb el paper articulador de la séquia Comuna de l'Énova. Precissament en aquest punt, volia expressar-te que, com a lector, m'he quedat amb ganes de "més" sobre la séquia (els lectors sempre demanen més).
Com que digueu en algún moment que la intenció original era una història de la séquia Comuna de l'Ènova i com que el tema dels regs està ara en auge entre els historiadors (i a mi m'interessa molt), em permetria incitar-te o incitar-vos a escriure aquesta història. El llibre està plé de referències i explicacions, ja que en cada poble doneu la informació de la xarxa de reg i l'esquema de la pàgina 14 és completíssim. Posar tot això en relació i ampliar-ho seria molt interessant. No sé si hi ha arxiu de la Séquia, però en tot cas només els testimonis i les informacions que pogueren aportar els actuals (o els anterior, encara vius) responsables dels braçals, podrien donar molt de joc.
A propòsit de la fotografia de la contraportada se m'acudeix que explorar els aspectes institucionals podria ser molt sugerent: hi ha ara un corrent interpretatiu sobre les comunitats de regants que aplica la teoria de les institucions amb bons resultats. El que digueu al comentari de la foto, allò de les reunions anuals per a repartir l'aigua de la séquia, suggereix l'existència de mecanismes de negociació, relacions de confiança i, en definitiva, de cooperació que seria molt interessant i útil estudiar. Així que, t'anime a empendre aquest treball.
En fi, he d'agrair-vos una vegada més la possibilitat de llegir el llibre i reconéixer el treball ingent que hi haveu esmerçat. Si un llibre d'història aconsegueix despertar l'emoció pel coneixement del territori o la gent que estudia, crec que ha reeixit. I a mi, és això el que m'ha provocat: crec que ara estime més (i conec millor) aquest territori que sempre ha estat bastant desconegut per a mi.
Una abraçada,
Salvador Calatayud.