divendres, 18 d’abril del 2014

Adaptació teatral d'El geperut del Buixcarró



El dissabte 13 de juliol de l'any passat el grup de teatre La Barcella, de Barxeta, varen estrenar al seu poble una adaptació del conte El geperut del Buixcarró. Aquella nit em varen prometre una còpia d'un CD que pensaven editar. I així ha sigut. La setmana passada em vaig apropar a saludar l'amic Manel Arcos, que una vegada més intervenia en un acte de presentació d'una obra seua; si bé en aquesta ocasió es tractava d'un llibre de poemes, El vol del silenci, editat per Tívoli.
Doncs bé, allí vaig coincidir entre altres persones amb Alberto Segarra, que si no recorde mal va fer l'adaptació de l'obra, i només veurem em va donar una còpia de la gravació que s'efectuà en directe aquella nit de l'estiu passat mentre es representava l'obra en la plaça Alcalde Josep Lorente.
Recorde que em va sorprendre el muntatge que feren amb projecció d'un audiovisual en dues pantalles laterals a l'escenari, amb imatges rodades en exteriors, em sembla que pels voltants del Buixcarró.
En tot cas, una vegada més, agraïsc al grup la Barcella i a tots els seus components per haver tingut l'amabilitat de pensar en aquesta obra meua.
I sobretot, gràcies a Artur Sanz, Ximo Tortosa, Vicent Giner, Toni Querol, Pepa Miñana, Patro Domínguez, Rosa Ferrando, i els xiquets: Hugo, Mariola, Pau, Lara, Júlia, Natàlia, Arnau, Laia, Álvaro, Jordi i Diego Bertomeu. També a Ricardo Ballester i Alberto Segarra. Enhorabona als artistes i a un poble que té interés per la cultura.

dilluns, 14 d’abril del 2014

L'arnadí

Arnadí, fet a l'estil de Llanera de Ranes (la Costera)


El meu bon amic Vicent Estrela, que viu a Xàtiva però és natural de Llanera de Ranes, m'ha obsequiat amb aquest arnadí que veieu ací dalt fotografiat. Molts de vosaltres sabeu que aquest dolç tan típic valencià de les comarques centrals és d'origen àrab, o potser siga més correcte dir del temps de la cultura musulmana al nostre País Valencià.
Doncs bé, l'hem tastat la meua dona, Empar, i la meua filla Flàvia, i jo, és clar. La nota que li posaríem? Un excel·lent cum laude! Quasi res si està bo. I és que el meu "mig amic", que em deia quan estudiàvem a l'IES Josep de Ribera, de Xàtiva, és farmacèutic (farmàcia Romera Estrela, a Carcaixent) i diu que l'ha elaborat ell personalment amb una recepta d'una tia seua, que fa les mescles a ull, un poc d'açò una miqueta d'allò altre; però ell, en canvi, més rigorós potser per deformació professional, que si tants grams d'açò i tants d'allò altre. Total que el resultat ha sigut un dels millors arnadins que he tastat en ma vida. Potser per això és que l'arnadí és tan famós a Llanera de Ranes.
De fet... quan li torne la cassoleta li diré si és que en realitat no l'ha comprat a alguna pastisseria o forn d'aquells artesanals que saben fer-los molt bé.