dimarts, 29 de maig del 2012


Vaig a fer la prova de penjar el primer capítol de Cendres de Ternils, segons que em passaren ahir un enllaç d'Edicions 96. Bé, en realitat està també el pròleg de Vicent Pascual, i l'inici de la novel·la, amb la Nota de la narradora. Espere que us agrade si és que proveu a fer un tast!

dissabte, 26 de maig del 2012


És arribada l'hora de donar notícia de la pròxima presentació d'una novel·la de la que sóc autor. Així que és cosa de començar a donar-li publicitat. I per això és que ací teniu una tarja de publicitat i un cartell a propòsit.
La cosa serà possible gràcies a l'organització de l'associació Carcaixent m'agrada en col·laboració amb Edicions 96. Però com que el cartell no ho diu, crec de justícia dir-vos que Pau Àlvarez a més del seu treball en l'editorial ha fet uns dibuixos magnífics que il·lustren cada capítol. Quant a Francesc Torres, pels qui no el coneguen encara, dir que és un dels grans historiadors no sols de Carcaixent, sinó de la Ribera del Xúquer i molt més enllà (actualment director de l'Arxiu del Regne de València). I quant a Vicent Pascual em sembla que deu ser el màxim expert en educació plurilingüe i ensenyament de llengües que tenim al país.
La previsió de l'acte és la següent: inicialment Francesc Torres farà una ressenya a totes i tots els assistents sobre Ternils i l'ermita de Sant Roc (previst uns 5 minuts). Tot seguit, i a l'interior de l'ermita obrirà el foc Pau que comentarà el seu treball d'il·lustrador (previst uns 3 minuts) i li donarà la paraula a Vicent Pascual (previst uns 15 minuts) que supose que em farà quedar més que bé, i finalment jo mateix (previst uns 10 minuts) que remataré garbes.
M'agradaria que tothom que puga, que vinga, encara que sols siga per tindre el plaer de gaudir a les hores del capvespre d'un lloc tan bonic, i també del que aquestes persones puguen dir-nos sobre el lloc i sobre la novel·la, i, fins i tot, potser vos interesse el que jo mateix diré. De totes formes, a més que ho enllaçaré amb el facebook, algunes i alguns també rebreu la convocatòria per correu electrònic, bé perquè vos l'enviarà l'editorial o jo mateix.

dissabte, 12 de maig del 2012



M'he posat a llegir una altra vegada Nosaltres, els valencians amb motiu del 50 aniversari de la publicació d'aquesta obra de Joan Fuster. L'exemplar que veieu el vaig comprar a València el 29 d'abril de 1974. Llavors jo tenia 19 anys gairebé acabats de complir, i pense en la joventut d'avui en dia i en la diferència per les coses que a molts de nosaltres, els valencians, ens preocupen i ens preocupaven ara i aleshores i com està el món ara.
En fi, el cas ben cert és que aquell mateix any vaig començar a estudiar els cursets de valencià per correspondència de Lo Rat Penat amb la gramàtica de Carles Salvador. Serà curiós, si més no, veure quines coses tinc subratllades. Per cert, en una novel·la meua de pròxima aparició, que publica Edicions 96 i que es titula Cendres de Ternils, en un moment donat li faig l'ullet a l'obra de Fuster. Però açò darrer és una simple casualitat amb l'esmentat aniversari.

dimarts, 8 de maig del 2012

divendres, 4 de maig del 2012

Dinant a la Calçada, després de la presentació a Castelló

       A l'igual que vaig posar en el seu moment un resum de les intervencions dels senyors Aurelià Lairón, historiador, cap de l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alzira, i de Tomàs Peris, historiador, professor de l'IES Arabista Ribera de Carcaixent, ara pose també part de la intervenció de Francesc Torres, historiador, director de l'Arxiu del Regne de València, el proppassat 1 d'abril a Castelló de la Ribera.

"…Dentrada hem de dir que el títol i el subtítol en són ben significatius, ja que ens ajuden a entendre el perquè de lobra: es tracta dun estudi sobre set pobles de la Ribera que reguen de la Séquia Comuna, o millor dit del riu Albaida. És el riu Albaida i la Séquia Comuna de lÉnova els que han unit sempre aquests set pobles, i els autors el que han fet és prendre la seua denominació històrica,Castelló i les Énoves, com a títol del llibre...
En el primer (apartat), el més curt dels tres, els autors ens donen una visió geogràfica del territori dels set pobles. Ens parlen de les muntanyes i del pla, dels rius i de lhorta i, el que per a mi és molt important, inclouen una cartografia molt interessant i detallada i unes fotografies comentades, el que ens ajuda a entendre moltes qüestions del paisatge. I el que fa que la lectura del llibre siga més agradable, un aspecte molt important de cara als lectors, però també de cara als investigadors.
Potser la meua vinculació al departament de geografia de la Universitat de València fa que jo valore molt més aquestes representacions cartogràfiques i les fotografies, ja que pense que és una aportació molt interessant que fan els autors. Evidentment, és un paisatge que veiem tots els dies, però la cartografia i les fotografies ens mostren molts detalls que moltes vegades ignorem per desconeixença, i que gràcies al llibre de Joan Català i Vicent Sanchis podem comprendre i estimar una mica més.
El segon gran apartat és molt més consistent... els autors dediquen una especial atenció al tema dels camins, que en determinats moments es converteixen en el camí, valga la redundància, vertebrador del llibre. La xarxa de camins és un tema molt important i no molt estudiat, encara que últimament shan fet diversos estudis a nivell de les terres valencianes, i a poc a poc anem coneixent millor el tema de les vies de comunicació.
Personalment, el que destacaria daquest segon apartat, és lesforç dels autors per fer una història que supere làmbit estrictament local, ja que han tractat de donar una visió de conjunt de tots els pobles. I açò no és gens fàcil, ja que suposa treballar a un nivell diferent de làmbit estrictament local, encara que, evidentment, hi han nombrosos trets comuns entre els set pobles que ajuden una mica a donar aquesta visió de conjunt...
La tercera part del llibre la dediquen els autors a fer un resum històric dels set pobles de la subcomarca de Castelló i les Énoves. De cadascun dels pobles ens parlen del nucli urbà, del terme municipal, del relleu, de la hidrografia, de la xarxa de reg, la demografia, les vies de comunicació, la parròquia, les festes i per últim fan un resum històric de la població...
A ligual que en el primer apartat, els autors inclouen un aparell cartogràfic molt interessant i nombroses fotografies, que moltes vegades són tant importants com el mateix text. De fet, he de dir que, gràcies a esta cartografia i a algunes de les fotografies, personalment he pogut conèixer detalls que havia estudiat i que fins ara no havia pogut documentar sobre el terreny...
Un llibre no naix de la nit al matí. Al seu darrere hi ha un treball intel·lectual, però també de camp en este cas. El llibre no shagués pogut fer sense el coneixement exhaustiu que els autors tenen dels pobles que conformen la seua terra, la terra que rega la Séquia Comuna, i que avui coneixem una mica més.
Crec que Joan Català i Vicent Sanchis pertanyen al millor de la tradició de la Història Local valenciana. Però a més són dues persones compromeses amb la seua terra, la seua llengua i la seua cultura. De fet, no és el primer treball dhistòria que Joan i Vicent realitzen.
A més a més, pense que el seu treball ultrapassa el fet de la Història Local i passa a ser un treball dHistòria Comarcal, ja que inclou un total de set pobles. Això és important, ja que ens permet comparar, veure com les diferents comunitats locals han donat solucions semblants o diferents a uns mateixos problemes, o si han sabut conjuminar-se per buscar solucions comunes, com és el cas del regadiu.
Com tants historiadors, locals i no tant locals, JOAN CATALÀ porta una doble activitat professional: la que li permet guanyar-se la vida i la dedicada a estudiar la història de la seua terra, els pobles de la Sèquia Comuna. El seus treballs, publicats als programes de festes i revistes de la Pobla Llarga, Rafelguaraf i Manuel des de 1995, ens han permés conèixer nombrosos detalls, tant als ciutadans com als investigadors, del seu poble i de la comarca.
Com la majoria dels historiadors de la comarca, ha participat en les Assembles dHistòria de la Ribera i, com es pot comprovar en el llibre que hem presentant, és un especialista en lestudi de les antigues xarxes vials (camins, assagadors ramaders, etc). També és un inestimable col·laborador en la tasca de normalització toponímica que ve realitzant-se els darrers anys, i ha col·laborat amb ledició dels fullets de Toponímia dels Pobles Valencians que impulsen la Generalitat i lAcadèmia.
VICENT SANCHIS també ha portat fins fa poc una «doble vida». Duna part, la seua activitat professional, i daltra banda la seua dedicació cultural. Vicent va començar publicant llibres dhistòria, en concret una Història de Rafelguaraf que vaig tindre lhonor de presentar al seu poble lany 1995. Però després sha dedicat majoritàriament a la literatura, i de fet un grapat de llibres publicats (5 novel·les i 37 relats curts) i ha guanyat diversos premis literaris. Ara, shi dedica totalment a la seua afició: escriure i investigar.
Resumint i per a concloure, lobra que avui presentem és un exemple de la millor història local valenciana, la que comença en la dècada dels setanta del segle passat, i de lexperiència i maduresa aconseguida per Joan i Vicent durant vora dues dècades dinvestigació i treball de camp.
Els autors mai no han volgut fer una història de campanar, denhaltir les glòries locals de cada poble. Ben al contrari, han fet un treball rigorós i científic, però també han sabut fer un treball didàctic, és a dir, que el seu treball siga útil i comprensible per tots els veïns dels set pobles. Com els autors expliciten en la dedicatòria col·lectiva, el llibre lhan escrit «per a què els veïns i les veïnes dels set pobles de la subcomarca... puguen conèixer i estimar un poc més la terra on viuen».
Per tant, és de justícia donar lenhorabona als autors, tant per lesforç realitzat com pels magnífics resultats assolits. També cal felicitar a les autoritats de les institucions que han finançat ledició del llibre, per haver tingut clar que els diners gastats per posar a disposició dels ciutadans el treball elaborat per Vicent i per Joan són una inversió cultural del màxim interès, i molt més perquè ho han fet en una situació difícil com lactual..."