dilluns, 27 de juny del 2016

Hui més que mai sóc un ternilenc en l'exili


Hui és un dia d'eixos que em considere un ternilenc en l'exili. Per això és que vull recordar que en Notes de l'exili i sense una periodicitat fixa pose Notes (notícies breus, comunicacions concises) de tota mena de coses que en un moment donat m'abelleix. I això amb preferència per qüestions relatives a etnografia, geografia, història i onomàstica de l'àmbit de la subcomarca de Castelló i les Énoves, així com d’aspectes literaris especialment per donar a conéixer la meua activitat narrativa. I açò darrer, perquè ja sabem que qui no ix pels mitjans de comunicació (sobretot per la tele) és com si no existira. O siga, en aquest sentit l'existència del blog és per fer publicitat de la meua obra. Per tant, ho repetisc, és per tenir com un mostrador de les coses que escric.

I són de l'exili (allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics) -tot i que exili "interior", òbviament- per dues raons bàsiques. Una primera, voluntària, perquè de fa temps que em sent un poc fora d'aquesta societat tan banal i meninfota en què vivim; i hui, després del resultat de les eleccions generals d’ahir, encara molt més. I una segona, per motius de força major, que pel que fa a relacions socials em fan estar bastant al marge de la vida "normal" de qualsevol persona. Ara, malgrat tot, quant a les ganes d'escriure no les perd de cap de les maneres. Així que, en la dèria d'escriure continue.

Salt al barranc de la font del Perelló

dimarts, 21 de juny del 2016

Setmana tràgica a Carcaixent

Amb el club de lectura de Carcaixent, a Rafelguaraf
Xarrada a la biblioteca de Carcaixent
 
      Aquesta setmana passada ha sigut molt mala per a Carcaixent. D’una banda l’incendi que ha cremat vora el 85% de la muntanya, i, d’una altra, la mort d’Arcadi España. Un home cultíssim, que sempre que parlaves amb ell t'adonaves que més que menys sabia de tot, i que precisament per això és que era d’alguna forma com la memòria viva de Carcaixent. Recentment havíem estat xarrant a ma casa de Rafelguaraf per qüestions de llibres. I fins i tot el passat dimecres vaig parlar amb ell en un acte del club de lectura en què es parlava d'un llibre editat per Edicions 96, Marc Granell recitable. Impossible imaginar en aquells moments que ja no el tornaríem a veure.
Hom diu que ningú és imprescindible en aquest món, però de tant en tant n’hi ha persones excepcionals que s’aproximen a eixa "imprescindibilitat", i aquest em sembla que era el cas d’Arcadi España. Sit tibi terra levis.
 
A Berfull, amb el club de lectura de Carcaixent
De tertúlia a casa de Pasqual Adrià

diumenge, 12 de juny del 2016

Clam al Consell !!!!


Per provar-ho que no quede. Hui m'ha publicat el Levante, edició de la Ribera, un article a propòsit de la situació dramàtica en què es troba Berfull. Fins i tot amb una xicoteta errada inclosa -en què estaria jo pensant?- però ací teniu la trista realitat de l'estat de la qüestió pel que fa al llogaret.
Ja sabem que a la caixa no hi ha diners. Però, què fa -o no fa- el Consell, aquest Consell que representa a una majoria de la societat valenciana respecte a Berfull? ¿Uns per altres deixaran que arribe a assolar-se per complet, i que la cosa ja no tinga remei de cap de les maneres?
És clar que jo parle des del meu desconeixement de les lleis en la mesura que afecten al tema. Però, què hi farem? Em fa molta il·lusió que Berfull no arribe a ser el que jo mateix vaticinava fa divuit anys en la novel·la Adéu a Berfull: un muntó de pedres, unes ruïnes del passat. Tant de bo m'equivoque. I em dic a mi mateix: xe, amb tantes i tantes vegades que m'enganye, en aquesta ocasió no m'equivocaré també?

dissabte, 4 de juny del 2016

Programació de la Fira Modernista a Carcaixent


Carcaixent, un goig per als sentits

Continuant amb la informació relativa als actes previstos a Carcaixent, ací teniu ben detallats els horaris i actes que tindran lloc durant els pròxims dies 10, 11 i 12. Ahir mateix vaig veure que ho penjaven per internet, i ací que ho pose també.
De manera que vos recomane que visiteu Carcaixent, de segur que no coneixeu al detall tantes coses interessants com podreu veure i assabentar-se. I és que, sovint, de tan a prop que tenim les coses ens passen desapercebudes.


Perquè ¿quants i quantes vegades heu pogut veure i gaudir de ben a prop dels horts més "senyorials" del temps de l'esplendor de la taronja? Ací teniu una bona mostra.
Feu-me cas: visiteu Carcaixent amb ocasió de la Fira Modernista, no se'n penedireu.

Carcaixent, un goig per als sentits





Igualment podríem dir, per què no?, que nosaltres també tenim la nostra Toscana. Està ací mateix. El que cal és valorar-la com correspon.