diumenge, 30 de desembre del 2012

Sense acritud, breu i clar

 
Porte uns dies pensant en posar una entrada sobre les vegades que una colleta de beates manifesseres han volgut posar-me el braç dins la mànega. Però és perdre el temps. Així que, una vegada més com des de fa quasi vint anys, continuaré escrivint el que em done la gana i com em done la gana. I a propòsit d'açò, uns versos de Vicent Andrés Estellés:
Ací em pariren i ací estic.
I com em passen certes coses,
ací les cante i ací les dic.

dimecres, 26 de desembre del 2012

Normalització del cognom


Feia molt de temps que volia normalitzar el meu primer cognom, SANCHIS, que d'acord amb la normativa en la nostra llengua s'ha d'escriure amb la grafia X. I crec que el moment és arribat. Així que a partir d'ara, però sols als efectes literaris i de publicacions en general, escriuré VICENT SANXIS (en qüestions de literatura) o VICENT SANXIS MARTÍNEZ (en estudis d'història, etc.) Òbviament, també a partir d'ara canvie la meua signatura en conseqüència. Precisament per això és que en el seu dia el molt estimat amic Andreu Valls va dibuixar el meu ex-libris, que també utilitze com una mena de segell personal: el portal de Berfull i un picaporta de la mà de Fàtima, en record de la primera novel·la que vaig escriure.
I, com deia adés, sols a efectes literaris i de publicacions, de manera que en altres àmbits burocràtics continuaré de moment igual que abans. I açò és perquè visite prou sovint instal·lacions de la Conselleria de Sanitat i tremole només de pensar en els possibles errors que em puguen afectar. Ja sabeu que hi ha alguns/es sanitaris/funcionaris que el cervell el tenen quadrat, a banda de la seua actitud respecte l'ús del valencià.


dissabte, 22 de desembre del 2012

Cendres de Ternils en Un país de llibre


 

Segons que venia publicat al Vilaweb el passat 23 de novembre: “Fer conèixer les novetats editorials del País Valencià i promoure-les és el propòsit de la iniciativa conjunta de l'Associació d'Editors del País Valencià i del Gremi de Llibrers de València, amb el patrocini de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La iniciativa s'ha traduït en un programa setmanal de televisió, 'Un país de llibre', que es publica cada divendres a VilaWeb TV, a Levante TV, Informació TV i Comarcal TV. El programa, de vint minuts, realitzat per Barret Films i presentat per Eugeni Alemany, presenta a cada capítol un llibre en col·loqui amb l'autor.”
Amb tota sinceritat vos dic que quan vaig veure el primer programa, de primeres vaig pensar: "Mira que si a mi em digueren..." Però no, ho vaig descartar de seguida pensant en la quantitat de programes que sembla que van a fer (uns 13, inicialment, he llegit en algun lloc), i tenint en compte que hi ha moltes escriptores i escriptors valencians amb un gran prestigi com per esperar que em tocara a mi. Però... mira per on, que el dia 13 de desembre em telefona l'editora i em diu tot just el contrari. Així que, ací teniu una crònica breu del que ha passat.
Dijous 20 de desembre he tingut el plaer que l'equip de gravació del programa “Un país de llibre” em dedicaren tot un dia, interessats per la meua novel·la Cendres de Ternils. La gravació va començar a l'estudi que tinc a la casa dels meus pares, a Rafelguaraf, va continuar a l'ermita de Sant Roc de Ternils, i de nou a Rafelguaraf, per gravar unes escenes a la plaça de l'Església, a la cantonada de l'ajuntament i a la plaça del mateix nom asseguts a la vora de la font. Per la vesprada, ja a València, a la llibreria Tirant lo Blanc del carrer Ramón Llull, 31, continuàrem la gravació amb l'encontre d'un lector: el meu estimat amic i company de lletres carcaixentí Robert Cortell, que després d'uns comentaris ens intercanviàrem uns llibres de regal. Robert m'ha regalat un llibre del també amic (dels més reeixits escriptors en la nostra llengua en relats curts) Rafa Gomar, de Gandia, Exercicis respiratoris. Per la meua part li he regalat a Robert el fins ara inèdit Premi Ausiàs March 1966, L'inventari clement, de Gandia, de Vicent Andrés Estellés; una petita joia editada a cura de Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig.
Òbviament, a Rafelguaraf es va armar una xicoteta moguda. I encara com que molta gent estava a eixes hores dinant. És normal, hi ha persones, i conste que dic persones, que en veure una càmera de la tele o un caràcter foraster volen clavar el nas pel mig o es queden encuriosits com a mínim... Només està a punt de succeir un petit incident pels comentaris del clàssic espontani que no porta bé la quantitat d'alcohol que s'ha empassat, quan potser encara no haurà dinat tan sols. En fi, em sembla que si haguera sigut al mateix Ternils els seus habitants hagueren reaccionat més o menys per l'estil. A més a més, ens pilla entremig de la gravació un dels bans que es fan a Rafelguaraf i el guionista arriba a dir "açò és ternilenc total". Sí, en efecte, que m'ho diguen a mi. Bé, el cas és que jo m'ho vaig passar molt bé, i al remat la cosa va resultar molt més fàcil i divertida del que em pensava. Gràcies, tot s'ha de dir, al magnífic equip de professionals de Barret Films, i al presentador del programa, eixe "peassso" d'artista valencià (i de Sueca!) Eugeni Alemany, que amb els seus bons consells i ànims que em dóna en tot moment ho feren tot molt senzill. Llarga vida al programa Un país de llibre.



L'equip de Barret Films i uns pocs incondicionals per raons òbvies (Empar, Vicent i Esther. La meua Flàvia no va poder vindre per raons de treball)

divendres, 14 de desembre del 2012

Adéu al poblat medieval de Berfull (Levante, 14-XII-12)


No volia arribar a posar aquesta notícia, però lamentablement, tal com va el país i la crisi, ací penge un article d'opinió que hui m'ha publicat el periòdic Levante, edició de la Ribera. Supose que es podrà llegir. Ara sí, Adéu a Berfull.

dimecres, 5 de desembre del 2012

En el darrer número de Lletres Valencianes



















En el darrer número de la revista de literatura Lletres Valencianes, el 30, apareix una ressenya d'un recull de contes publicat per Edicions 96. Són dues obres meues, il·lustrades per l'escriptora i poetessa valenciana d'origen carcaixentí Pepa Úbeda, que a més a més d'altres coses també és tota una artista: El geperut del Buixcarró i altres contes - El tresor del vereder.
Sense ànim de voler criticar la persona o persones que fan possible la revista, no puc deixar de dir que he trobat, només en una molt ràpida ullada, així per damunt damunt que diguem, bastants errades i alguna falta que altra. Senyals evidents que no s'ha tingut massa cura en la correcció final abans d'enviar-se a imprempta.
I dic que no vull criticar, perquè no m'estranyaria gens ni miqueta que amb les retallades, potser es fan les coses de pressa i corrents. Per la meua pròpia experiència em conec algunes persones que els agrada treballar així, com si tot fóra urgentíssim i sense parar-se en fer les coses ben fetes i com toca. Que no és aquest el cas i hi ha molta feina? Que contracten gent, que n'hi ha de molt preparada en l'atur.
En fi, en tot cas, pel que fa a la ressenya de la meua obra no puc dir res sinó estar agraït a la persona que l'ha feta, ja que és positiva i favorable. I, com deia, també hi ha una errada que no hauria d'haver eixit. Què vol dir això de "verderer"? Ai, les presses i les carreres d'última hora...

dilluns, 3 de desembre del 2012

La pròxima presentació de Cendres de Ternils


La pròxima presentació de Cendres de Ternils serà el dissabte, dia 15 de desembre, a la Biblioteca Enric Valor, de Barxeta, situada al C/Jaume I, 3. Intervindrà Lluís Seguí (de l'Associació en Defensa del Massís del Boscarró, Pau Àlvarez (per Edicions 96) i jo mateix que tancaré l'acte. Els amics d'aquesta associació barxetana fan molt de cas de gairebé totes les coses que escric i de fa temps que Lluís m'havia oferit la possibilitat d'organitzar un acte de presentació a Barxeta. Així que ha arribat l'hora de dur-la a terme, i així tancarem l'any a aquesta població tan bonica i entranyable del nord de la Costera, on tinc la sort de gaudir de bones amistats des del temps de l'adolescència i joventut.