RESSENYES

Extractes de comentaris i crítiques de les meues obres de què tinc constància

DE L'OBRA NARRATIVA S'HA DIT O ESCRIT...



de Terra de frontera

"Acabe la novel·la policíaca històrica Terra de frontera de Vicent Sanxis, antic company de faena de les Corts i amic aficionat a la història local i la toponímia, principalment la que té relació amb Barxeta i Rafelguaraf. Anote unes quantes esmenes i curiositats lingüístiques. Com ara la variant llacorella, que no apareixia en el diec. Pel que fa a les esmenes, tot i que l'edició és bonica i amanosa, em sembla que les faenes de correcció encara patixen editorialment. Amb una mà editorial més atenta a l'estil, esta novel·la podria donar per a convertir-se en una sèrie policíaca dihuitesca, si l'autor tinguera ànim de collir més històries de la increïble quotidianitat d'aquells temps entre els papers que espigola..."
(Miquel Boronat, Traductor-corrector de les Corts Valencianes, en el blog Eines de llengua, entrada del 19-XI-2016)

"...D'ençà d'El nom de la Rosa d'Umberto Eco vivim un auge de la novel·la històrica. Tot i que assolir un nivell de perfecció com el d'Eco amb aquella novel·la és tan difícil! La novel·la de Vicent Sanxis no pretén en cap cas superar el llistó imposat per Eco. Tanmateix, hi beu. I ho deixe ací. 
M'interessa explicar-vos de Terra de frontera que, efectivament, permet un viatge a través del temps. No solament per la perícia de Vicent per relatar-nos els esdeveniments, i acostar-nos-els. Hi ha dos elements que faciliten aquest viatge: la llengua reconeixible dels personatges i, sobretot, i val a dir que en aquest cas nosaltres som lectors privilegiats, per la proximitat del paisatge, pel coneixement que tenim del mapa. Seria possible fer un viatge amb el llibre a la mà, entre Xàtiva, Barxeta i Simat. Imaginant-nos les conversacions i els personatges, desentranyant el misteri in situ"
(Toni Cucarella, escriptor valencià)

"...si el tema de la localització és bàsica en la novel·la no ho és menys el factor "temps", en el que l'autor ens fa endinsar des de ben prompte i ja des d'unes primeres pàgines ens atrapa com a lectors. A partir d'aquest moment ens porta per dos camins paral·lels, on anirem descobrint pistes, detalls que ens ajuden a comprendre el que passa a l'altra part de la trama. I és així com els lectors anem construint el trencaclosques que el llibre ens proposa, on trobarem intriga, poder, passions, supervivència, com no? RODERS.
...em pregunte el per què del títol Terra de frontera... al llarg de la lectura en vaig descobrint de fronteres. Les geogràfiques, que en certa manera ens condicionen la forma de viure i de ser. Però també les fronteres socials, societat civil/societat religiosa; o les fronteres mentals, comparant el valor que donem a les veritats de les persones que considerem "boges" a les mentides de la gent "normal", i fins i tot subfronteres...
...vaig llegir els primers esborranys d'aquesta obra, sempre em quedava en ganes de més històries. Ara pense que tenim a les mans una novel·la MAGNÍFICA."
(Vicent Flores, professor i exassessor dels Cefire d'Alzira i Xàtiva. En l'acte de presentació del llibre a Barxeta el 13-VII-2016, i a Rafelguaraf el 3-VIII-2016)



de Dellà lo riu Xúquer

"Dellà lo riu Xúquer. El País de les Muntanyes”, és una immillorable ocasió per reconciliar-nos amb el nostre idioma, que demana un rigor que prou sovint oblidem. Un rigor que es pot assolir recuperant moltes de les paraules i expressions que s’han anat perdent a poc a poc, a causa de la situació de diglòssia en què encara s’hi troba la nostra llengua. Per això, seria bo que llibres com este, i altres que ha publicat Vicent, foren estudiats als col·legis i instituts, perquè són llibres aptes per inculcar a les persones del demà tant l’interés de parlar bé i de conéixer el seu entorn, com el convenciment que llengua i cultura formen part de la seua vida."
(Robert Cortell Giner, Lletrat en Cap de la Sindicatura de Comptes i escriptor. En l'acte de presentació del llibre a Rafelguaraf el 31-V-2014 i a Carcaixent el 24-IX-2014)

"Dellà lo riu Xúquer fou una de les quatre governacions històriques en què es dividia el Regne de València... És una geografia de valls i muntanyes, on la llengua, els vells costums i les tradicions s'han sabut valorar i conservar, a pesar de tot... Sobre aquest espai, l'escriptor resident a Carcaixent Vicent Sanxis, amb la col·laboració de l'il·lustrador Salvador Álvarez, ens ofereix Dellà lo riu Xúquer. El país de les muntanyes, una miscel·lània formada per dotze proses, algunes de ficció, com ara "Carta a Wassenaar" -una de les més interessants-, i altres... cròniques d'incursions viatgeres per paratges de gran bellesa... Un dels grans pecats que comet l'autor és que de vegades s'adreça a un lector molt concret, massa pròxim, al qual li té un excés de confiança, i s'oblida que un llibre és com una botella al mar que pot caure en un moment determinat a les mans de qualsevol."
(Manel Alonso Català, escriptor, editor i periodista. En la revista Lletres Valencianes, núm. 39, pàg. 28, gener de 2015).



de Cendres de Ternils:

"...El que més els sorprendrà de la novel·la, sens dubte, és la qualitat del llenguatge amb què està escrita... el que a mi m'agradaria emfatitzar, però, de l'escriptura de Vicent Sanchis, és aquella capacitat que té per a aconseguir un text de lectura fàcil i entenedora per a tot tipus de lector. És cert que molta gent creu que llegir en valencià és difícil. Argumenten que per a les generacions que no han anat a l'escola en valencià el llenguatge literari els resulta una mica complicat. Esta afirmació, tanmateix, no és aplicable a la novel·la que hui presentem. Precisament en este punt és on radica, per a mi, un dels màxims valors del llibre. Perquè Vicent Sanchis ha sigut capaç d'aconseguir la màxima qualitat literària utilitzant sempre que pot el riquíssim lèxic tradicional que encara resulta familiar per als valencianoparlants de més edat. Un llenguatge autèntic, popular i genuí que dóna un sabor especial a Cendres de Ternils.
Arribats ací, tampoc m'agradaria que vos formàreu una opinió equivocada de la novel·la per culpa meua. Perquè Cendres de Ternils no solament vos farà riure. I és que Vicent Sanchis, en cada una de les escenes, fins i tot en les més còmiques, deixa caure sempre una càrrega de profunditat. Una càrrega de profunditat que, després del somriure inicial, ens obliga a pensar, a reflexionar, a comparar el que llegim amb la realitat present que coneixem, i a descobrir, darrere l'anècdota més divertida, les grandeses i misèries de la naturalesa humana..."
(Vicent Pascual, Mestre i escriptor. Expert en educació plurilingüe i ensenyament de llengües. En l'acte de presentació del llibre a l'ermita de Sant Roc de Ternils (Carcaixent) el 14-VI-2012)

"Vicent Sanchis (Rafelguaraf, 1955) acumula una producció narrativa ben considerable d'alé històric que, aquest viatge, localitza al segle XX, amb la història d'un poble imaginari de la Ribera del Xúquer que arranca en la Guerra Civil i clou en la Transició, amb la pantanada de Tous. Tot i les intencions de l'autor de servir una ficció pura i dura, els personatges i els conflictes són plenament identificables i es presenten a través de salts temporals dinàmics i un enfocament tragicòmic ben saludable."
(Xavier Aliaga, Periodista i escriptor. En el periòdic El País, edició del 20-VI-2012)

"L'obra té com a protagonista un poble imaginari situat a la Ribera del Xúquer, de nom Ternils que, ben bé, podria ser qualsevol dels nostres pobles riberencs. Les petites històries particulars, les vivències quotidianes, constitueixen la Història, en majúscula, d'un període, -proper encara, però que sembla tan llunyà-, que s'emmarca entre els anys de la postguerra espanyola i la recordada pantanada de Tous de 1982. Encara que les descripcions acurades ens donen idea de les condicions de vida tan dures a la Ribera, un seguit d'anècdotes divertides hi deixen entreveure un món ple de rancúnies i misèries..."
(Pura Santacreu, Professora de valencià de l'IES rei en Jaume d'Alzira, associada a la Universitat de València i Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària. En Postdata, periòdic Levante del 9-XI-2012)

"Si és cert que el passat sol explicar el present, Les cendres de Ternils, de l'escriptor Vicent Sanchis, hauria de ser de lectura obligatòria no solament per a les persones que van conéixer i patir la postguerra, i que van viure els esdeveniments posteriors, sinó més encara per als joves, als quals se'ls ha negat el coneixement d'un fragment de la història del seu país que, tanmateix, ha condicionat les seues vides per a sempre.
A través de les pàgines de les Cendres de Ternils, com en un conjur màgic, veurien com pren vida un llogaret que fa temps que no existeix, recreat per la magia de l'escriptura..."
(Vicent Pascual, Mestre i escriptor. Expert en educació plurilingüe i ensenyament de llengües. Revista Caràcters, núm. 61)

"És la mateixa hipocresia que Vicent Sanchis en Cendres de Ternils, publicada a Edicions 96, explica en la seua novel·la. Una novel·la que acabe de llegir, en què reflecteix molt bé la trista postguerra en un poblet de la Ribera, i que té moments d’humor inoblidables. Les rosarieres, el capellà, la gent de dreta…, uns hipòcrites que menystenen els rojos i republicans obviant el missatge evangèlic que diuen seguir… I la més hipòcrita Àngela la Rosariera, la més beata, que acaba tenint relacions amb el capellà… La vida és una farsa."
(Joan Pla, Mestre i escriptor. Entrada corresponent al 26-V-2013, en el seu blog: plajoan.blogspot.com.es)

"Vaig llegir Cendres de Ternils per recomanació d’un amic que va intervenir en un dels actes d’Intersindical Cultura. La novel·la de Vicent Sanxis és coral, el protagonista és tot el poble de Ternils. Viatgem del començament de la guerra al retrobament amb la democràcia. Amb una aparença d’anecdotari, la novel·la ens va repassant fets que són transportables a qualsevol altre poble. Em va resultar molt curiós que tot i ser Ternils, l’autor no s’amaga de dir amb quins altres termes fita el poble. Quan ho llegiu ja trobareu de quina localitat es tracta... Per damunt de tot Sanxis remarca la necessitat de passar la pàgina dels mals moments i trobar una vida serena. Està editada per Edicions 96."
(Dolors Jimeno, Professora i escriptora. Intersindical Valenciana, Cultura, Literatura. Entrada corresponent al 27-XI-2015)



de Vespres de foc:

"A poc a poc, gràcies a reivindicacions, estudis, publicacions de llibres i celebracions de tot tipus, en els últims trenta anys, els valencians hem recobrat una gran part de la nostra història col·lectiva i de la nostra identitat com a poble… Per això, ens ha d’alegrar que per fi haja arribat l’hora de recordar, com es mereix, una data important i d’una repercussió enorme en la història del nostre poble, com ho és la commemoració dels tres-cents anys de la batalla d’Almansa i la posterior pèrdua dels Furs amb el Decret de Nova Planta… A hores d’ara, Edicions Bromera ofereix dues obres diferents i complementàries. L’una és Vent d’Almansa, de Josep Franco… que s’afig dignament a dues altres recreacions de ficció anteriors que convindria rescatar —Quan bufa el ponent, de Jordi Querol, i Vespres de foc, de Vicent Sanchis..."
(L’Illa, Revista de Lletres. Edicions Bromera, hivern 2006, núm. 44)

"Vespres de foc, de l’escriptor Vicent Sanchis, novel·la publicada també a l’editorial Tabarca,… —té— l’encert de contar la vida d’uns personatges de ficció, però que resulten creïbles i reals, i amb els quals el lector s’identifica perquè tenen una història individual —d’amor, d’amistat, de lluita, de recerca personal— que atrau el lector i que li fa aprendre "història" sense tindre en cap moment la sensació d’estar rebent cap lliçó sobre els fets històrics que transcorren de manera paral·lela a la vida dels personatges.
     A Vespres de foc, trobem un jove anomenat Arnau que presència de lluny la batalla d’Almansa i que té com a missió observar els moviments de les tropes botifleres –les partidàries de Felip de Borbó– per tal d’informar del resultat de l’enfrontament al senyor Onofre Dassió, governador de Xàtiva, ciutat partidària del pretenent Carles d’Àustria. Arnau, a més, està enamorat d’una jove, Margarida, que es filla d’un personatge del bàndol botifler, que, no obstant això, és una bona persona que no vol significar-se massa en política. Però els temps de guerra no són massa bons per a les actituds imparcials i, a la fi, tots es veuen implicats. El lector, en qualsevol cas, no deixa mai de sentir-se indiferent davant la sort dels personatges i la simpatia que generen fa que els desitgem a tots la millor de les sorts. Una sort que l’autor vol que gaudisquen finalment, encara que és una sort no compartida, finalment, per la ciutat de Xàtiva que acaba, com ja sabem pels fets històrics, incendiada i destruïda per les tropes botifleres.
     En definitiva, una sort poder gaudir de la lectura d’una obra que ha estat escrita per afegir-se a la commemoració de l’efemèride que enguany celebrem i que té una clara voluntat de divulgar i narrar la història. Una voluntat, sens dubte, del tot compromesa, perquè donar a conéixer el nostre passat és alguna cosa més que exposar uns fets, unes dades o uns personatges, és ajudar a estimar-nos com a poble i encarar el futur amb uns altres ulls."
(Josep Antoni Fluixà, escriptor, Quan el mal ve d’Almansa, llibre de la Falla Plaça la Malva d’Alzira, 2007).



d'Enyorança magribina:

"...El llibre que ens ofereix l’escriptor Vicent Sanchis és producte tant de la seua afició literària com dels seus estudis històrics... L’autor intenta transmetre la sensació de l’immigrant a un país com el nostre que tradicionalment ha marxat cap a Europa i Amèrica però que a hores d’ara no sempre és conscient. Intenta a través d’una belles històries, recórrer el camí dels sentiments que tenen les persones que han d’abandonar el seu lloc de naixement i iniciar l’aventura de refer la seua vida endinsant-se en la realitat d’aquells països... El llenguatge sempre pulcre però lleuger alhora, la brevetat dels contes i les il·lustracions de l’Albert Abril, configuren un llibret atractiu amb un missatge d’interculturalitat i convivència."
(Enric Ramiro Roca, Doctor en Geografia i Història, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, professor de l’IES de Guadassuar i escriptor. Revista Escola Catalana. Març de 2006, número 428)



d'El repòs del sobirà:

"...Vicent ha guanyat, i ben merescudament, el premi Ciutat de Torrent amb una trepidant novel·la d'aventures. Però no creieu que ho ha fet seguint tots i cada un dels tòpics i patrons a l'ús. S'ha permés el luxe, com a escriptor que domina tots els registres, d'establir el relat com un diàleg entre el narrador i el lector, al qual fa còmplice de certes reflexions al llarg del relat, de fer la narració en present però com a narrador omniscient, d'encadenar de manera ingeniosíssima cada capítol amb el següent, i d'utilitzar l'humor per relaxar la tensió en els moments àlgids d'una trama ben trenada que manté l'interés del lector fins a la darrera pàgina..."
(Vicent Pascual, Professor d'EGB, expert en didàctica de llengües, membre del Cefire d'Alzira i escriptor. En l'acte de presentació del llibre a Carcaixent el 2-IV-2004)

"El repòs del sobirà, de Vicent Sanchis, i L'elegit, de Francesc Mompó, són les obres guanyadora i finalista del Premi Ciutat de Torrent 2003 respectivament, uns guardons gens menyspreables de literatura juvenil. Del primer i guanyador, El repòs del sobirà, valorem l'encert narratiu de l'autor a l'hora de relatar la història d'una manera àgil, però també convenim a destacar altres aspectes no tan aconseguits, com ara l'argument, que pot arribar a semblar un pèl forçat... encara que hi ha qui el pot entendre com una mostra d'originalitat..."
(Sergi Verger, crític literari. Revista Lletres Valencianes, any 2004, número 12)



d'El geperut del Buixcarró i altres contes (ara amb El tresor del vereder):

"...Els dotze contes que formen aquest nou llibre de Vicent Sanchis ens permeten de recuperar aquells sabers propis d'oficis tradicionals que actualment són en via d'extinció... L'obra esdevé així un homenatge a la memòria col·lectiva, que no és una mera recreació d'un passat caduc, sinó presència viva que perdura en el present com a essència de la nostra pròpia identitat. A cada ofici li correspon una història que pot ser fantàstica o més aviat realista, però que sempre resulta apropiada perquè l'autor torne a la vida les relacions humanes, terminologia, feines i estris que eren propis de cada treball. Ens trobem, per tant, davant d'un recull de contes que té un gran interés pedagògic, pel seu valor etnològic, lexicològic, històric i humanístic..."
(Robert Cortell Giner, Lletrat en Cap de la Sindicatura de Comptes i escriptor. En l'acte de la presentació del llibre a Carcaixent el 27-IX-2002)

"...Hi ha moltes maneres de provar de salvar els mots i els costums: la manera seriosa de les tesis doctorals i dels estudis rigorosos dels antropòlegs, i la manera no menys seriosa de la ficció. Vicent Sanchis ficcionalitza per a nosaltres el món d'aquests sabers oblidats... qui no es lleva el barret davant de mots com dula, lligassa, falcat, estraleta, corbellot, tresmall, calafat, bambau o escorrim?... Vos encisarà el preciosisme d'aquestes paraules no asèptiques, no passades pel sedàs, no eufèmiques... Perquè l'hàbit fa el monjo i la llengua fa els costums i la cultura, el que elabora V. Sanchis no és l'entreteniment folklòric d'una estona perduda, sinó un veritable costumari vivent... en el camí de la recuperació i l'exhumació de tot el que és nostre i estem a punt de perdre..."
(Maite Insa. Escriptora i crítica literària. Revista Lletres Valencianes, any 2002, número 8)

"...un conjunt de contes recuperats de la memòria col·lectiva per part de l'autor, el qual pren com a excusa els relats i les converses de persones majors de la zona per a recrear autèntiques històries costumistes. Els detallats dibuixos d'Andreu Valls li donen més credibilitat a la posada en escena d'uns fets que podrien haver passat. Igualment, al final de tots els relats hi ha un glossari de topònims i lèxic d'oficis que ajuda al treball didàctic. En total són dotze encantadors relats, que ens ajudaran a conéixer millor les comarques de la Ribera, de la Safor-Valldigna, la Costera i la Marina. En ells, els gegants es barregen amb castells, amors, herbes, oficis antics i també alguna persona amortallada al damunt d'unes canyes lligades en una nit ben fosca."
(Enric Ramiro Roca, Doctor en Geografia i Història, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, professor de l'IES de Guadassuar i escriptor. Revista La Intro, núm. 34, desembre de 2002)

"Vicent Sanchis publica en Edicions La Xara El geperut del Buixcarró, una colección de cuentos tradicionales arraigados en las costumbres autóctonas que nos recuerdan la importancia de conservar nuestro patrimonio lingüístico."
(Jorge Juan Martínez. Crític literari, en Posdata, suplement cultural del periòdic Levante-El Mercantil Valenciano del divendres 20 de desembre de 2002)

"...Per les línies d'aquests relats viatgen un bon grapat de mots que s'han ofegat en la nostra quotidianitat. Per aquest motiu la troballa de paraules com talzim, raiguer, xerugar o sabaïl, entre d'altres, esdevé un tresor que ens ajuda a recordar la força, vàlua i riquesa de la nostra llengua... tot i que de vegades la trama de les històries se sustente en la senzillesa argumental per poder abastar a un major nombre de públic oient, és el preciosisme i la varietat lèxica el complement que empenta la qualitat de les narracions fins convertir-les en una lectura interessant."
(Ricard Peris. Crític literari, en Revista Lletres Valencianes. Primavera 2012, número 30)



d'Aventura al desert (ara Aventura a Tunísia):

"...Vicent Sanchis, autor de la novel·la que hui presentem, i a qui conec des de fa uns anys, té també aqueixa passió, la cultura islàmica al País Valencià... Una passió que en certa manera compartim amb altres escriptors valencians, com ara Piera, Cremades, Borrell, Mulet, Escobar, autors que també han escrit obres narratives prenent com a punt de partida la temàtica dels musulmans valencians amb una voluntat de vindicativa, de reconeixement d'una cultura, i d'una cultura important que també va ser la nostra... Aventura al desert és una novel·la divertida... una novel·la amb la seua història d'amor, i la seua dosi de suspens, d'humor i d'alegria de viure, i també de recerca cultural... el domini de la nostra llengua, que ens dóna una sensació de claror, de precisió, de lluminositat..."
(Josep Lozano, Tècnic de promoció lingüística de la Generalitat Valenciana i escriptor. En l'acte de presentació del llibre a Carcaixent el 7-XI-2000)

"...en aquesta Aventura al desert treballa al més pur estil de la novel·la juvenil. És audaçment realista. Està fonamentada en l'observació i el detall... L'acció i l'aventura es desenvolupen hàbilment, de tal manera que enllaça perfectament uns capítols amb altres... Aquesta novel·la ens permet aprofitar didàcticament una aventura viscuda... La novel·la és un excel·lent pretext per a treballar combinats el coneixement històric i la geografia d'un país, amb una cultura, uns topònims, unes costums, etc, que en algun moment compartírem... Més d'un sedentari agraeix que des de la seua butaca tinga a l'abast, altres paisatges, altres costums, postals de geografies diferents d'aquelles que es contemplen des de la finestra de casa. Tot açò combinat amb justa mesura és el que ens ofereix Aventura al desert..."
(Mila Doménech Serena, Llicenciada en Geografia i Història i professora d'EPA. En l'acte de presentació del llibre a Rafelguaraf el 4-II-2001)

"(En) la Ribera... desde hace años... se está generando una parte trascendente de la literatura valenciana... En las últimas décadas esta comarca ha ofrecido al mundo creativo literario una nómina de autores como probablemente no lo ha hecho ningún otro territorio. Autores como Josep Lozano o Josep Franco... o Enric Girbés y J.A. Fluixà, (son) referentes imprescindibles de la narrativa infantil y juvenil escrita en valenciano. Vicent Sanchis és uno de estos autores, cuya producción, en buena parte basada sobre fundamentos o referencias históricos, ya se ha convertido en una propuesta lectora de indudable interés para jóvenes y adultos... su obra es diversa pero siempre efectiva y también amena..."
(Jesús Huguet, Membre del Consell Valencià de Cultura i escriptor. Periòdic Diario de Valencia, 7 de novembre de 2000)

"El escritor valenciano Vicent Sanchis, ganador del Premi Valldigna 2000, nos entrega una singular novela que conduce al lector, por la ruta del jazmín, hacia el norte de África. Utilizando un lenguaje abierto, sencillo, coloquial... el autor hace discurrir ante nuestros ojos toda la belleza de los pueblos tunecinos, las casas blanqueadas que recuerdan... la zona del Mediterráneo tan parecida a la costa de Alicante. A Sanchis le interesan similitudes, semblanzas toponímicas y hechos históricos protagonizados por gentes de los dos países... la historia se complica y lo que debía ser un viaje cultural se transforma en un viaje donde la sospecha y el misterio toman carta de naturaleza."
(Mª Teresa Espasa, Escriptora i crítica literària. Revista Lletres Valencianes, any 2000, número 4)

"Al nostre país de tant en tant ens sorprenen iniciatives que en principi semblen irreals... La Xara Edicions... en aquesta ocasió ens ofereix una Aventura al desert de la mà de Vicent Sanchis, funcionari de les Corts Valencianes i profund admirador dels temes històrics. Aventura al desert tanca la trilogia iniciada amb Adéu a Berfull i Memòries d'un alamí sobre els moriscos valencians... Amb una portada molt atractiva, ens dóna entrada el llibre a una narració que enganxarà especialment el públic adolescent. La maquetació és correcta i l'absència d'il·lustracions es pot comprendre perfectament pel públic a qui va adreçat... una obra molt atractiva que ha rebut el Premi Valldigna 2000."
(Enric Ramiro Roca. Doctor en Geografia i Història, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, professor de l'IES de Guadassuar i escriptor. Revista Escola Catalana. Febrer de 2002, número 387)



d'Adéu a Berfull (ara Fàtima de Berfull):

"...una preciosa història d'amor ambientada en aquella època històrica en què, a causa de la intolerància i d'altres raons polítiques, té lloc l'expulsió dels moriscos del País Valencià... És cert que a hores d'ara tenim moltes persones que escriuen en valencià, però no totes tenen sempre el domini profund de la llengua que ha de caracteritzar un escriptor. I Vicent Sanchis el té, este domini. I a més a més el do, ben escàs per cert, de saber usar, quan és necessari, aquell registre genuí de la llengua..."
(Vicent Pascual, Professor d'EGB. Expert en didàctica de llengües. Membre del Cefire d'Alzira i escriptor. En l'acte de la presentació del llibre a Rafelguaraf el 10-V-1998, i a Carcaixent el 15-V-1998)

"...Adéu a Berfull és una història d'amor juvenil contada amb difícil senzillesa. És també la recreació d'un temps decisiu per al nostre poble, per tal com l'idil·li entre el senyor de Berfull i la morisca Fàtima s'esdevé en el marc social en què va tenir lloc, l'expulsió dels moriscs. És, finalment, un treball ric i seriós pel que fa al coneixement i recuperació de la nostra llengua..."
(Antoni Martínez Revert, Escriptor i professor de l'IES Josep de Ribera, de Xàtiva. En l'acte de presentació del llibre a Xàtiva el 26-II-1999)

"...Justament ara, amb les terribles imatges de les expulsions del Kosovo, aquell drama valencià (l'expulsió dels moriscos) pren una dimensió actual. Aquell succés de la nostra història ha estat motiu d'algunes intencions literàries... La novel·la, ja dic, està adreçada a un públic juvenil, però es fa de bon llegir per als lectors de qualsevol edat... Tanmateix, allò que més corprén és el paral·lelisme que s'hi dóna entre aquests fets esdevinguts a casa nostra fa prop de quatre-cents anys i l'actual tragèdia del Kosovo... 390 anys després encara hem de parlar de les mateixes tragèdies humanes. No hem evolucionat massa, a Europa, en vora quatre segles. Llegiu Adéu a Berfull."
(Toni Cucarella, Escriptor. Periòdic Notícias 7 días, Xàtiva, 15 de maig de 1999)

"L'expulsió dels moriscos valencians el 1609 constitueix la culminació d'un dels processos més vergonyants de la nostra història... La història, narrada per un llaurador de Rafelguaraf, en un recurs que li permet a l'autor fer servir un llenguatge directe i àgil, adobat amb un bon pessic de dites, locucions i expressions col·loquials, esdevé així un motiu per a una excursió -caldrà conéixer Berfull-, una interessant eina pedagògica i un antídot contra l'amnèsia històrica."
(Josep Vicent Frechina, Llicenciat en Química, ensenyant i crític literari. Revista Lletres Valencianes, any 2000, número 2)



de Memòries d'un alamí (ara Històries d'un alamí):

"La troballa en 1992 d'un document escrit en àrab del segle XVI a la localitat del Tossalet, un dels llogarets de Rafelguaraf actual, és l'inici d'una aventura on els valors de la tolerància i la comprensió es converteixen en una magnífica lliçó per a tots els lectors. Es tracta d'una novel·la molt ben documentada com correspon a la formació científica de l'autor, que ens ofereix una entretinguda història sobre la vida quotidiana de les darreres comunitats musulmanes del País Valencià al segle XVI. La seua configuració en capítols de poques pàgines, li dóna una magnífica flexibilitat i afavoreix la seua lectura..."
(Enric Ramiro Roca, Doctor en Geografia i Història, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, professor de l'IES de Guadassuar i escriptor. Ressenya feta per a la revista La Intro en l'any 2002)



DELS ESTUDIS S'HA DIT O ESCRIT...



de Toponímia de Rafelguaraf:

"...És una obra magnífica per la seua exhaustivitat, per la precisió dels comentaris i per l'encertadíssima combinació de les veus i les fotografies que les acompanyen (per cert, les fotos són en elles mateix un treball de gran valor pel que mostren i per la seua qualitat. La que ompli tota la pàgina 218 és bellíssima i fa somniar). Per la meua inclinació professional m'han interessat especialment els apartats del món rural. I trobe  que, a través de la toponímia, ofereixes informació rellevant sobre, per exemple, els molins, o les infraestructures de reg. Les veus dels horts són especialment interessants i les fotografies que les acompanyen també: quina riquesa de patrimoni de cases als horts! I, com sempre, m'impresiona el cas de Berfull, un lloc tan especial i una destrucció tan lamentable. No m'estranya que t'haja inspirat algun dels altres llibres teus."
(Salvador Calatayud Giner, Llicenciat en Geografia i Història. Professor de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València)

"Vicent Sanxis, escriptor de novel·les juvenils de base històrica (Històries d'un alamí, Aventura a Tunísia, etc), és també autor d'estudis històrics i cronista oficial del seu poble natal, Rafelguaraf, població de la Ribera Alta. El llibre és una delícia i un exemple de com s'ha de divulgar la toponímia d'una població. Maquetat amb bon gust i de format gran, està il·lustrat amb una gran quantitat de fotografies que situen perfectament cada topònim perquè els lectors l'identifiquen sense cap problema, en especial els que no coneixem les particularitats del terme municipal. En el capítol dedicat a la toponímia urbana, l'autor estudia en primer lloc el topònim major, més el nom dels vials i indrets urbans de Rafelguaraf, i a continuació els noms d'El Tossalet, Berfull, El Riurau i la Casa dels Frares. En l'apartat dedicat a la toponímia rural, les denominacions de l'orografia, la hidrografia, els sistemes de reg, el poblament, les principals divisions del terme, les partides i paratges, les vies de comunicació i altres llocs. És un treball molt digne i profitós per a entendre el perquè dels noms de la terra i de la vida."
(Josep Palomero Almela, Llicenciat en Filologia Hispànica i catedràtic de Llengua i Literatura valencianes, escriptor, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua)



de La subcomarca de Castelló i les Énoves:

"...Resumint i per a acabar, els propòsits de l'obra que es presenta són: en primer lloc divulgar la geografia, el medi físic, en definitiva l'espai on viuen, conviuen i desenrotllen la seua vida els habitants dels set pobles. En segon lloc: recordar als set pobles la seua remota filiació a Xàtiva. En tercer lloc: recordar que han sigut les aigües de l'Albaida i de dos dels seus canals: la Séquia Comuna de l'Énova i l'antiga Séquia d'Algirós les dos artèries que han nodrit la seua agricultura, fins fa pocs anys la seua principal activitat econòmica. En quart lloc: contribuir a identificar i localitzar una sèrie de topònims i també el desxifrar-ne, aclarir-ne i recuperar-ne els que cal. I en quint lloc: reivindicar la subcomarca.
A mi solament em resta felicitar als autors, a Vicent i a Joan, pel magnífic treball que han fet i a la Diputació Provincial de València i als ajuntaments dels set pobles pel patrocini de la publicació. Sincerament: dubte que existisca per a alguna comarca o subcomarca un compendi geogràfic-històric tan complet com este. El llibre de Joan i Vicent facilita la perspectiva, aproxima la distància i ubica als nostres avantpassats en un espai i en un temps..."
(Aurelià Lairón Pla, Cap de l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alzira i professor de la Universitat Catòlica de València, en l'acte de presentació del llibre a l'Énova el 30-I-2011)

"Joan Català i Vicent Sanchis pertanyen al bo i millor d'aquesta tradició d'història local... Sovint, la pròpia humilitat dels autors, la familiaritat que deriva de compartir quotidianitats –ser un més del poble–, així com també del fet de no cobrar pel seu treball com a historiadors fa difícil captar l'alt mèrit del producte cultural que ens ofereixen...
Tant la tradició cultural de la millor història local valenciana com l'experiència i maduresa aconseguida per Joan i Vicent durant dues dècades d'exercici intel·lectual es veuen reflectides en el llibre que avui presentem: La subcomarca de Castelló i les Énoves... tenim la sort de poder disposar d'una síntesi que ens ofereix una visió alhora global i detallada sobre la geografia, la història, l'evolució de la xarxa vial i la toponímia dels set pobles que reguen de la Séquia Comuna.
L'objectiu dels autors mai no ha estat –com sí que ho era en el segle XIX– aconseguir una finalitat apologètica, és a dir, exaltar, des d'un cert patriotisme de campanar, les glòries de cada poble. Ben al contrari, com expliciten en la dedicatòria col·lectiva, l'objectiu del llibre és més madur i més ambiciós. Literalment, ells expliquen que l'han escrit "per a què els veïns i les veïnes de la subcomarca... puguen conéixer i estimar un poc més la terra on viuen."
(Tomàs Peris Albentosa, doctor en Història per la Universitat de València i professor de l'IES Arabista Ribera de Carcaixent, en l'acte de presentació del llibre a la Pobla Llarga l'11-II-2011)

"...Un llibre no naix de la nit al matí. Al seu darrere hi ha un treball intel·lectual, però també de camp en aquest cas. El llibre no s'hagués pogut fer sense el coneixement exhaustiu que els autors tenen dels pobles que conformen la seua terra, la terra que rega la Séquia Comuna, i que avui coneixem una mica més. Crec que Joan Català i Vicent Sanchis pertanyen al millor de la tradició de la Història Local valenciana. Però a més són dues persones compromeses amb la seua terra, la seua llengua i la seua cultura. De fet, no és el primer treball d'història que Joan i Vicent realitzen. A més a més, pense que el seu treball ultrapassa el fet de la Història Local i passa a ser un treball d'Història Comarcal, ja que inclou un total de set pobles. Això és important, ja que ens permet comparar, veure com les diferents comunitats locals han donat solucions semblants o diferents...
Resumint i per a concloure, l'obra que avui presentem és un exemple de la millor història local valenciana, la que comença en la dècada dels setanta del segle passat, i de l'experiència i maduresa aconseguida per Joan i Vicent durant vora dues dècades d'investigació i treball de camp..."
(Francesc Torres Faus, Doctor en Geografia i Història, Director de l'Arxiu del Regne de València, en l'acte de presentació del llibre a Castelló de la Ribera l'1-IV-2012)



d'Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull:

"...Vicent Sanchis ha aconseguit fer una història modèlica per la rigorositat científica del treball realitzat, doncs, entre altres mèrits, és un estudi molt equilibrat en què trobem un respecte exquisit tant per la població musulmana com la cristiana. Així, la història de Rafelguaraf està a l'altura que en aquests moments demanen els estudis científics referents a la història, pel que cal felicitar l'autor i el poble que han passat de no saber res o ben poc a tenir una de les millors històries locals del País Valencià..."
(Francesc Torres Faus, Doctor en Geografia i Història. Cap del Servei d'Arxius de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. En l'acte de la presentació del llibre a Rafelguaraf el 2-VII-1995)

"Casi seiscientas páginas de historia de esta parte de la Ribera Alta que constituyen un documento de gran valor dentro de su contexto. Este libro contiene un gran número de documentos, fotografías y referencias bibliográficas que el autor ha recopilado para ofrecer un producto más que digno... la obra es un buen documento que también ayuda a entender mejor nuestra historia a nivel comarcal... Se advierte un gran trabajo archivístico..."
(Enric Castelló Cogollos, Llicenciat en Periodisme i escriptor. Periòdic Levante, edició de la Ribera, 8 d'agost de 1995)

"...he de confessar que la documentació i l'aportació de l'autor és molt superior al que es podria esperar. ¡Tant de bo, molts dels nostres pobles tingueren algú que fera la història del seu poble i que ens beneficia a tots!... La inversió en cultura sempre és una inversió rendible a la llarga. I aquest llibre no solament interessa als de Rafelguaraf, sinó als de Xàtiva, als de Canals, als dels quarters de l'Ènova i de Castelló i la Vall de Càrcer, als de Benigànim, als de l'Olleria, i a tots els valencians...» «...vaig trobar alguna altra documentació, que oferisc a l'amic Sanchis Martínez, com a complementària, però que no modifica gens el que ell explica..."
(Agustí Ventura Conejero, Catedràtic de Llatí de l'IES Simarro, de Xàtiva, cronista de Xàtiva i escriptor. Periòdic Levante, edició de la Costera, la Canal i la Vall d'Albaida, 27 de desembre de 1995 i 10 de gener de 1996)

"El llibre que comentem és un bon exemple de com pot fer-se història -història local en aquest cas- des de fora dels àmbits habituals de recerca... els resultats palesen un notable esforç de recopilació documental i un encert per posar l'èmfasi en qüestions importants per a estudiosos de diverses èpoques... destaca el que és un dels aspectes més interessants del llibre: la formació del municipi en el doble vessant de conjunt de nuclis familiars que van establir-se al segle XVII, i de territori sobre el qual s'exercirà la seua activitat econòmica... La trajectòria demogràfica des de l'edat mitjana, elaborada a partir de nombroses fonts, resulta extremadament precisa... recull documentació de gran interés per a historiadors de diversos períodes i temàtiques, com ara els textos del plet amb els dominicans... o l'informe de la col·lectivització de la finca del Realenc -rebatejada el Progreso- durant la guerra civil..."
(Salvador Calatayud Giner, Llicenciat en Geografia i Història. Professor de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València. L'Avenç, Revista d'Història, núm. 205, juliol-agost de 1996)