D'ESTUDIS S'HA DIT O ESCRIT...
«...Vicent Sanchis ha aconseguit fer una història modèlica per la rigorositat científica del treball realitzat, doncs, entre altres mèrits, és un estudi molt equilibrat en què trobem un respecte exquisit tant per la població musulmana com la cristiana. Així, la història de Rafelguaraf està a l'altura que en aquests moments demanen els estudis científics referents a la història, pel que cal felicitar l'autor i el poble que han passat de no saber res o ben poc a tenir una de les millors històries locals del País Valencià...»
(Francesc Torres i Faus, Doctor en Geografia i Història. Cap del Servei d'Arxius de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Rafelguaraf, 2 de juliol de 1995)
«Casi seiscientas páginas de historia de esta parte de la Ribera Alta que constituyen un documento de gran valor dentro de su contexto. Este libro contiene un gran número de documentos, fotografías y referencias bibliográficas que el autor ha recopilado para ofrecer un producto más que digno... la obra es un buen documento que también ayuda a entender mejor nuestra historia a nivel comarcal... Se advierte un gran trabajo archivístico...»
(Enric Castelló i Cogollos, Llicenciat en Periodisme i escriptor. Periòdic Levante, edició de la Ribera, 8 d'agost de 1995)
«...he de confessar que la documentació i l'aportació de l'autor és molt superior al que es podria esperar. ¡Tant de bo, molts dels nostres pobles tingueren algú que fera la història del seu poble i que ens beneficia a tots!... La inversió en cultura sempre és una inversió rendible a la llarga. I aquest llibre no solament interessa als de Rafelguaraf, sinó als de Xàtiva, als de Canals, als dels quarters de l'Ènova i de Castelló i la Vall de Càrcer, als de Benigànim, als de l'Olleria, i a tots els valencians...» «...vaig trobar alguna altra documentació, que oferisc a l'amic Sanchis Martínez, com a complementària, però que no modifica gens el que ell explica...»
(Agustí Ventura i Conejero, Catedràtic de Llatí de l'IES Simarro, de Xàtiva, cronista de Xàtiva i escriptor. Periòdic Levante, edició de la Costera, la Canal i la Vall d'Albaida, 27 de desembre de 1995 i 10 de gener de 1996)
«El llibre que comentem és un bon exemple de com pot fer-se història -història local en aquest cas- des de fora dels àmbits habituals de recerca... els resultats palesen un notable esforç de recopilació documental i un encert per posar l'èmfasi en qüestions importants per a estudiosos de diverses èpoques... destaca el que és un dels aspectes més interessants del llibre: la formació del municipi en el doble vessant de conjunt de nuclis familiars que van establir-se al segle XVII, i de territori sobre el qual s'exercirà la seua activitat econòmica... La trajectòria demogràfica des de l'edat mitjana, elaborada a partir de nombroses fonts, resulta extremadament precisa... recull documentació de gran interés per a historiadors de diversos períodes i temàtiques, com ara els textos del plet amb els dominicans... o l'informe de la col·lectivització de la finca del Realenc -rebatejada el Progreso- durant la guerra civil...»
(Salvador Calatayud i Giner, Llicenciat en Geografia i Història. Professor de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València. L'Avenç, Revista d'Història, núm. 205, juliol-agost de 1996)
"...Resumint i per a acabar, els propòsits de l'obra que es presenta són: en primer lloc divulgar la geografia, el medi físic, en definitiva l'espai on viuen, conviuen i desenrotllen la seua vida els habitants dels set pobles. En segon lloc: recordar als set pobles la seua remota filiació a Xàtiva. En tercer lloc: recordar que han sigut les aigües de l'Albaida i de dos dels seus canals: la Séquia Comuna de l'Énova i l'antiga Séquia d'Algirós les dos artèries que han nodrit la seua agricultura, fins fa pocs anys la seua principal activitat econòmica. En quart lloc: contribuir a identificar i localitzar una sèrie de topònims i també el desxifrar-ne, aclarir-ne i recuperar-ne els que cal. I en quint lloc: reivindicar la subcomarca.
A mi solament em resta felicitar als autors, a Vicent i a Joan, pel magnífic treball que han fet i a la Diputació Provincial de València i als ajuntaments dels set pobles pel patrocini de la publicació. Sincerament: dubte que existisca per a alguna comarca o subcomarca un compendi geogràfic-històric tan complet com este. El llibre de Joan i Vicent facilita la perspectiva, aproxima la distància i ubica als nostres avantpassats en un espai i en un temps..."
(Aurelià Lairón Pla, Cap de l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alzira i professor de la Universitat Catòlica de València, en l'acte de presentació del llibre a l'Énova el 30-1-11)
"Joan Català i Vicent Sanchis pertanyen al bo i millor d'aquesta tradició d'història local... Sovint, la pròpia humilitat dels autors, la familiaritat que deriva de compartir quotidianitats –ser un més del poble–, així com també del fet de no cobrar pel seu treball com a historiadors fa difícil captar l'alt mèrit del producte cultural que ens ofereixen...
Tant la tradició cultural de la millor història local valenciana com l'experiència i maduresa aconseguida per Joan i Vicent durant dues dècades d'exercici intel·lectual es veuen reflectides en el llibre que avui presentem: La subcomarca de Castelló i les Énoves... tenim la sort de poder disposar d'una síntesi que ens ofereix una visió alhora global i detallada sobre la geografia, la història, l'evolució de la xarxa vial i la toponímia dels set pobles que reguen de la Séquia Comuna.
L'objectiu dels autors mai no ha estat –com sí que ho era en el segle XIX– aconseguir una finalitat apologètica, és a dir, exaltar, des d'un cert patriotisme de campanar, les glòries de cada poble. Ben al contrari, com expliciten en la dedicatòria col·lectiva, l'objectiu del llibre és més madur i més ambiciós. Literalment, ells expliquen que l'han escrit "per a què els veïns i les veïnes de la subcomarca... puguen conéixer i estimar un poc més la terra on viuen."
(Tomàs Peris Albentosa, doctor en Història per la Universitat de València i professor de l'IES Arabista Ribera de Carcaixent, en l'acte de presentació del llibre a la Pobla Llarga l'11-2-11)
"...Un llibre no naix de la nit al matí. Al seu darrere hi ha un treball intel·lectual, però també de camp en aquest cas. El llibre no s'hagués pogut fer sense el coneixement exhaustiu que els autors tenen dels pobles que conformen la seua terra, la terra que rega la Séquia Comuna, i que avui coneixem una mica més. Crec que Joan Català i Vicent Sanchis pertanyen al millor de la tradició de la Història Local valenciana. Però a més són dues persones compromeses amb la seua terra, la seua llengua i la seua cultura. De fet, no és el primer treball d'història que Joan i Vicent realitzen. A més a més, pense que el seu treball ultrapassa el fet de la Història Local i passa a ser un treball d'Història Comarcal, ja que inclou un total de set pobles. Això és important, ja que ens permet comparar, veure com les diferents comunitats locals han donat solucions semblants o diferents...
Resumint i per a concloure, l'obra que avui presentem és un exemple de la millor història local valenciana, la que comença en la dècada dels setanta del segle passat, i de l'experiència i maduresa aconseguida per Joan i Vicent durant vora dues dècades d'investigació i treball de camp..."
(Francesc Torres Faus, Doctor en Geografia i Història, Director de l'Arxiu del Regne de València, en l'acte de presentació del llibre a Castelló de la Ribera l'1
-4-12)
D'OBRES DE NARRATIVA S'HA DIT O ESCRIT...
«La troballa en 1992 d'un document escrit en àrab del segle XVI a la localitat del Tossalet, un dels llogarets de Rafelguaraf actual, és l'inici d'una aventura on els valors de la tolerància i la comprensió es converteixen en una magnífica lliçó per a tots els lectors. Es tracta d'una novel·la molt ben documentada com correspon a la formació científica de l'autor, que ens ofereix una entretinguda història sobre la vida quotidiana de les darreres comunitats musulmanes del País Valencià al segle XVI. La seua configuració en capítols de poques pàgines, li dóna una magnífica flexibilitat i afavoreix la seua lectura...»
(Enric Ramiro i Roca, Doctor en Geografia i Història, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, professor de l'IES de Guadassuar i escriptor. Ressenya feta per a la revista La Intro en l'any 2002)
d'Adéu a Berfull (ara Fàtima de Berfull):
«...una preciosa història d'amor ambientada en aquella època històrica en què, a causa de la intolerància i d'altres raons polítiques, té lloc l'expulsió dels moriscos del País Valencià... És cert que a hores d'ara tenim moltes persones que escriuen en valencià, però no totes tenen sempre el domini profund de la llengua que ha de caracteritzar un escriptor. I Vicent Sanchis el té, este domini. I a més a més el do, ben escàs per cert, de saber usar, quan és necessari, aquell registre genuí de la llengua...»
(Vicent Pascual, Professor d'EGB. Expert en didàctica de llengües. Membre del Cefire d'Alzira i escriptor. Rafelguaraf i Carcaixent, 10 i 15 de maig de 1998)
«...Adéu a Berfull és una història d'amor juvenil contada amb difícil senzillesa. És també la recreació d'un temps decisiu per al nostre poble, per tal com l'idil·li entre el senyor de Berfull i la morisca Fàtima s'esdevé en el marc social en què va tenir lloc, l'expulsió dels moriscs. És, finalment, un treball ric i seriós pel que fa al coneixement i recuperació de la nostra llengua...»
(Antoni Martínez Revert, Escriptor i professor de l'IES Josep de Ribera, de Xàtiva. Xàtiva, 26 de febrer de 1999)
«...Justament ara, amb les terribles imatges de les expulsions del Kosovo, aquell drama valencià (l'expulsió dels moriscos) pren una dimensió actual. Aquell succés de la nostra història ha estat motiu d'algunes intencions literàries... La novel·la, ja dic, està adreçada a un públic juvenil, però es fa de bon llegir per als lectors de qualsevol edat... Tanmateix, allò que més corprén és el paral·lelisme que s'hi dóna entre aquests fets esdevinguts a casa nostra fa prop de quatre-cents anys i l'actual tragèdia del Kosovo... 390 anys després encara hem de parlar de les mateixes tragèdies humanes. No hem evolucionat massa, a Europa, en vora quatre segles. Llegiu Adéu a Berfull.»
(Toni Cucarella, Escriptor. Periòdic Notícias 7 días, Xàtiva, 15 de maig de 1999)
«L'expulsió dels moriscos valencians el 1609 constitueix la culminació d'un dels processos més vergonyants de la nostra història... La història, narrada per un llaurador de Rafelguaraf, en un recurs que li permet a l'autor fer servir un llenguatge directe i àgil, adobat amb un bon pessic de dites, locucions i expressions col·loquials, esdevé així un motiu per a una excursió -caldrà conéixer Berfull-, una interessant eina pedagògica i un antídot contra l'amnèsia històrica.»
(Josep Vicent Frechina, Llicenciat en Química, ensenyant i crític literari. Revista Lletres Valencianes, any 2000, número 2)
«...Vicent Sanchis, autor de la novel·la que hui presentem, i a qui conec des de fa uns anys, té també aqueixa passió, la cultura islàmica al País Valencià... Una passió que en certa manera compartim amb altres escriptors valencians, com ara Piera, Cremades, Borrell, Mulet, Escobar, autors que també han escrit obres narratives prenent com a punt de partida la temàtica dels musulmans valencians amb una voluntat de vindicativa, de reconeixement d'una cultura, i d'una cultura important que també va ser la nostra... Aventura al desert és una novel·la divertida... una novel·la amb la seua història d'amor, i la seua dosi de suspens, d'humor i d'alegria de viure, i també de recerca cultural... el domini de la nostra llengua, que ens dóna una sensació de claror, de precisió, de lluminositat...
(Josep Lozano, Tècnic de promoció lingüística de la Generalitat Valenciana i escriptor. Carcaixent, 7 de novembre de 2000)
«...en aquesta Aventura al desert treballa al més pur estil de la novel·la juvenil. És audaçment realista. Està fonamentada en l'observació i el detall... L'acció i l'aventura es desenvolupen hàbilment, de tal manera que enllaça perfectament uns capítols amb altres... Aquesta novel·la ens permet aprofitar didàcticament una aventura viscuda... La novel·la és un excel·lent pretext per a treballar combinats el coneixement històric i la geografia d'un país, amb una cultura, uns topònims, unes costums, etc, que en algun moment compartírem... Més d'un sedentari agraeix que des de la seua butaca tinga a l'abast, altres paisatges, altres costums, postals de geografies diferents d'aquelles que es contemplen des de la finestra de casa. Tot açò combinat amb justa mesura és el que ens ofereix Aventura al desert...»
(Mila Doménech Serena, Llicenciada en Geografia i Història i professora d'EPA. Rafelguaraf, 4 de febrer de 2001)
«(En) la Ribera... desde hace años... se está generando una parte trascendente de la literatura valenciana... En las últimas décadas esta comarca ha ofrecido al mundo creativo literario una nómina de autores como probablemente no lo ha hecho ningún otro territorio. Autores como Josep Lozano o Josep Franco... o Enric Girbés y J.A. Fluixà, (son) referentes imprescindibles de la narrativa infantil y juvenil escrita en valenciano. Vicent Sanchis és uno de estos autores, cuya producción, en buena parte basada sobre fundamentos o referencias históricos, ya se ha convertido en una propuesta lectora de indudable interés para jóvenes y adultos... su obra es diversa pero siempre efectiva y también amena...»
(Jesús Huguet, Membre del Consell Valencià de Cultura i escriptor. Periòdic Diario de Valencia, 7 de novembre de 2000)
«El escritor valenciano Vicent Sanchis, ganador del Premi Valldigna 2000, nos entrega una singular novela que conduce al lector, por la ruta del jazmín, hacia el norte de África. Utilizando un lenguaje abierto, sencillo, coloquial... el autor hace discurrir ante nuestros ojos toda la belleza de los pueblos tunecinos, las casas blanqueadas que recuerdan... la zona del Mediterráneo tan parecida a la costa de Alicante. A Sanchis le interesan similitudes, semblanzas toponímicas y hechos históricos protagonizados por gentes de los dos países... la historia se complica y lo que debía ser un viaje cultural se transforma en un viaje donde la sospecha y el misterio toman carta de naturaleza.»
(Mª Teresa Espasa, Escriptora i crítica literària. Revista Lletres Valencianes, any 2000, número 4)
«Al nostre país de tant en tant ens sorprenen iniciatives que en principi semblen irreals... La Xara Edicions... en aquesta ocasió ens ofereix una Aventura al desert de la mà de Vicent Sanchis, funcionari de les Corts Valencianes i profund admirador dels temes històrics. Aventura al desert tanca la trilogia iniciada amb Adéu a Berfull i Memòries d'un alamí sobre els moriscos valencians... Amb una portada molt atractiva, ens dóna entrada el llibre a una narració que enganxarà especialment el públic adolescent. La maquetació és correcta i l'absència d'il·lustracions es pot comprendre perfectament pel públic a qui va adreçat... una obra molt atractiva que ha rebut el Premi Valldigna 2000.»
(Enric Ramiro i Roca. Doctor en Geografia i Història, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, professor de l'IES de Guadassuar i escriptor. Revista Escola Catalana. Febrer de 2002, número 387)
«...Els dotze contes que formen aquest nou llibre de Vicent Sanchis ens permeten de recuperar aquells sabers propis d'oficis tradicionals que actualment són en via d'extinció... L'obra esdevé així un homenatge a la memòria col·lectiva, que no és una mera recreació d'un passat caduc, sinó presència viva que perdura en el present com a essència de la nostra pròpia identitat. A cada ofici li correspon una història que pot ser fantàstica o més aviat realista, però que sempre resulta apropiada perquè l'autor torne a la vida les relacions humanes, terminologia, feines i estris que eren propis de cada treball. Ens trobem, per tant, davant d'un recull de contes que té un gran interés pedagògic, pel seu valor etnològic, lexicològic, històric i humanístic...»
(Robert Cortell, Lletrat en Cap de la Sindicatura de Comptes i escriptor. Carcaixent, 27 de setembre de 2002)
«...Hi ha moltes maneres de provar de salvar els mots i els costums: la manera seriosa de les tesis doctorals i dels estudis rigorosos dels antropòlegs, i la manera no menys seriosa de la ficció. Vicent Sanchis ficcionalitza per a nosaltres el món d'aquests sabers oblidats... qui no es lleva el barret davant de mots com dula, lligassa, falcat, estraleta, corbellot, tresmall, calafat, bambau o escorrim?... Vos encisarà el preciosisme d'aquestes paraules no asèptiques, no passades pel sedàs, no eufèmiques... Perquè l'hàbit fa el monjo i la llengua fa els costums i la cultura, el que elabora V. Sanchis no és l'entreteniment folklòric d'una estona perduda, sinó un veritable costumari vivent... en el camí de la recuperació i l'exhumació de tot el que és nostre i estem a punt de perdre...»
(Maite Insa. Escriptora i crítica literària. Revista Lletres Valencianes, any 2002, número 8)
«...un conjunt de contes recuperats de la memòria col·lectiva per part de l'autor, el qual pren com a excusa els relats i les converses de persones majors de la zona per a recrear autèntiques històries costumistes. Els detallats dibuixos d'Andreu Valls li donen més credibilitat a la posada en escena d'uns fets que podrien haver passat. Igualment, al final de tots els relats hi ha un glossari de topònims i lèxic d'oficis que ajuda al treball didàctic. En total són dotze encantadors relats, que ens ajudaran a conéixer millor les comarques de la Ribera, de la Safor-Valldigna, la Costera i la Marina. En ells, els gegants es barregen amb castells, amors, herbes, oficis antics i també alguna persona amortallada al damunt d'unes canyes lligades en una nit ben fosca.»
(Enric Ramiro i Roca, Doctor en Geografia i Història, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, professor de l'IES de Guadassuar i escriptor. Revista La Intro, núm. 34, desembre de 2002)
«Vicent Sanchis publica en Edicions La Xara El geperut del Buixcarró, una colección de cuentos tradicionales arraigados en las costumbres autóctonas que nos recuerdan la importancia de conservar nuestro patrimonio lingüístico.»
(Jorge Juan Martínez. Crític literari, en Posdata, suplement cultural del periòdic Levante-El Mercantil Valenciano del divendres 20 de desembre de 2002)
«...Vicent ha guanyat, i ben merescudament, el premi Ciutat de Torrent amb una trepidant novel·la d'aventures. Però no creieu que ho ha fet seguint tots i cada un dels tòpics i patrons a l'ús. S'ha permés el luxe, com a escriptor que domina tots els registres, d'establir el relat com un diàleg entre el narrador i el lector, al qual fa còmplice de certes reflexions al llarg del relat, de fer la narració en present però com a narrador omniscient, d'encadenar de manera ingeniosíssima cada capítol amb el següent, i d'utilitzar l'humor per relaxar la tensió en els moments àlgids d'una trama ben trenada que manté l'interés del lector fins a la darrera pàgina...»
(Vicent Pascual, Professor d'EGB, expert en didàctica de llengües, membre del Cefire d'Alzira i escriptor. Carcaixent, 2 d'abril de 2004)
«El repòs del sobirà, de Vicent Sanchis, i L'elegit, de Francesc Mompó, són les obres guanyadora i finalista del Premi Ciutat de Torrent 2003 respectivament, uns guardons gens menyspreables de literatura juvenil. Del primer i guanyador, El repòs del sobirà, valorem l'encert narratiu de l'autor a l'hora de relatar la història d'una manera àgil, però també convenim a destacar altres aspectes no tan aconseguits, com ara l'argument, que pot arribar a semblar un pèl forçat... encara que hi ha qui el pot entendre com una mostra d'originalitat...»
(Sergi Verger, crític literari. Revista Lletres Valencianes, any 2004, número 12)
«...El llibre que ens ofereix l’escriptor Vicent Sanchis és producte tant de la seua afició literària com dels seus estudis històrics... L’autor intenta transmetre la sensació de l’immigrant a un país com el nostre que tradicionalment ha marxat cap a Europa i Amèrica però que a hores d’ara no sempre és conscient. Intenta a través d’una belles històries, recórrer el camí dels sentiments que tenen les persones que han d’abandonar el seu lloc de naixement i iniciar l’aventura de refer la seua vida endinsant-se en la realitat d’aquells països... El llenguatge sempre pulcre però lleuger alhora, la brevetat dels contes i les il·lustracions de l’Albert Abril, configuren un llibret atractiu amb un missatge d’interculturalitat i convivència.»
(Enric Ramiro i Roca, Doctor en Geografia i Història, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, professor de l’IES de Guadassuar i escriptor. Revista Escola Catalana. Març de 2006, número 428)
«A poc a poc, gràcies a reivindicacions, estudis, publicacions de llibres i celebracions de tot tipus, en els últims trenta anys, els valencians hem recobrat una gran part de la nostra història col·lectiva i de la nostra identitat com a poble… Per això, ens ha d’alegrar que per fi haja arribat l’hora de recordar, com es mereix, una data important i d’una repercussió enorme en la història del nostre poble, com ho és la commemoració dels tres-cents anys de la batalla d’Almansa i la posterior pèrdua dels Furs amb el Decret de Nova Planta… A hores d’ara, Edicions Bromera ofereix dues obres diferents i complementàries. L’una és Vent d’Almansa, de Josep Franco… que s’afig dignament a dues altres recreacions de ficció anteriors que convindria rescatar —Quan bufa el ponent, de Jordi Querol, i Vespres de foc, de Vicent Sanchis...»
(L’Illa, Revista de Lletres. Edicions Bromera, hivern 2006, núm. 44)
«…Vespres de foc, de l’escriptor Vicent Sanchis, novel·la publicada també a l’editorial Tabarca,… —té— l’encert de contar la vida d’uns personatges de ficció, però que resulten creïbles i reals, i amb els quals el lector s’identifica perquè tenen una història individual —d’amor, d’amistat, de lluita, de recerca personal— que atrau el lector i que li fa aprendre "història" sense tindre en cap moment la sensació d’estar rebent cap lliçó sobre els fets històrics que transcorren de manera paral·lela a la vida dels personatges.
A Vespres de foc, trobem un jove anomenat Arnau que presència de lluny la batalla d’Almansa i que té com a missió observar els moviments de les tropes botifleres –les partidàries de Felip de Borbó– per tal d’informar del resultat de l’enfrontament al senyor Onofre Dassió, governador de Xàtiva, ciutat partidària del pretenent Carles d’Àustria. Arnau, a més, està enamorat d’una jove, Margarida, que es filla d’un personatge del bàndol botifler, que, no obstant això, és una bona persona que no vol significar-se massa en política. Però els temps de guerra no són massa bons per a les actituds imparcials i, a la fi, tots es veuen implicats. El lector, en qualsevol cas, no deixa mai de sentir-se indiferent davant la sort dels personatges i la simpatia que generen fa que els desitgem a tots la millor de les sorts. Una sort que l’autor vol que gaudisquen finalment, encara que és una sort no compartida, finalment, per la ciutat de Xàtiva que acaba, com ja sabem pels fets històrics, incendiada i destruïda per les tropes botifleres.
En definitiva, una sort poder gaudir de la lectura d’una obra que ha estat escrita per afegir-se a la commemoració de l’efemèride que enguany celebrem i que té una clara voluntat de divulgar i narrar la història. Una voluntat, sens dubte, del tot compromesa, perquè donar a conéixer el nostre passat és alguna cosa més que exposar uns fets, unes dades o uns personatges, és ajudar a estimar-nos com a poble i encarar el futur amb uns altres ulls.»
(Josep Antoni Fluixà, escriptor, Quan el mal ve d’Almansa, llibre de la Falla Plaça la Malva d’Alzira, 2007).
