diumenge, 23 de febrer del 2014

Tres editorials carcaixentines


Malgrat els temps difícils que corren per a les coses del món de la cultura, i molt més en tocant al món de l'edició en la nostra llengua, cal ressaltar que a Carcaixent ara mateix hi ha ni més ni menys que tres editorials. La més veterana és Edicions 96, que dirigeix Dolors Pedrós, editorial en què tinc quatre obres publicades, i si no hi ha algun desastre que ho impedisca, enguany mateix me n'editaran dues més. Una altra, que segons el seu propi nom, el Petit Editor, sembla que va a dedicar-se a publicacions de caràcter no sé si dir més "intimista"? i poètic, de l'amic David Vidal, que comença amb un poemari del poeta carcaixentí Salvador Lauder, que crec que està lligat amb l'editorial en les tasques de correcció. I, finalment, de fa a penes un parell de dies només, sabem del naixement de Sembra Llibres, de Joan Carles Girbés, procedent de l'editorial Bromera, que pel seu passat en aquesta deu tenir una gran experiència en el món de l'edició, que inicia la seua producció amb dues novel·les, una de Xavi Sarrià i una altra d'Esperança Camps i Empar Marco.
En fi, com deia, és molt gratificant que a pesar dels temps que corren hi hagen persones valentes que fan front a la desesperança que, per un altre costat, provoquen dia sí dia també molts polítics que en lloc de donar llum donen fum. En tot cas, l'enhorabona a les més recents i llarga vida a totes. Tant de bo que d'ací molts anys totes continuen endavant. Seria bo per la nostra cultura i seria bo per Carcaixent.

dilluns, 10 de febrer del 2014

El meu amic Vicent


El meu amic Vicent, que viu a Llutxent i els caps de setmana a Rafelguaraf, és una gràcia de xiquet. En un dels quadres de la darrera mostra de dibuixos de la meua filla, l'ha tret rodejat d'elfs, fades i follets. És un quadre dels que més m'agraden. En el dibuix, Vicent està mostrant-nos uns caragols amb tota la il·lusió i la innocència del món.
Vicent, amb només sis anys, està molt interessat en tot el que siguen animalets, grans o xicotets, de ploma o no, terrestres o de la mar. Per això és que li dic que com a mínim el dia de demà ell ha de ser veterinari o biòleg; però també podria ser paleontòleg perquè el seu tema preferit és... el món dels dinosaures.
La tardor passada un dia em diu "Vicent, quan tornarem a eixir al carrer?", referint-se a la xarreta que fem a la porta de casa molts dies d'estiu algunes persones del veïnat i ens contem coses. I és que als pobles xicotets encara hi ha eixa comunicació humana, directa, cara a cara, això que ja gairebé no es porta. Doncs bé, li vaig dir que tardaria un poc la cosa, perquè havien de passar tres estacions: la tardor, l'hivern i la primavera. Perquè de fet no és fins a finals de la primavera, quan la calor ja apreta, que alguns veïns i veïnes comencen a traure les cadires a la porta de casa per practicar aquesta costum.
De fa temps que li he promés mostrar-li algunes coses de la serra més pròxima: una roca en què creix una mata de romer pràcticament sense terra; si tenim sort, també una aranya tigre (Vicent no li té por a res). Però, sobretot... un "niuet" d'hipurits (Hippurites sp) uns fòssils de mol·luscs que visqueren al cretàcic. I dic bé, niuet, perquè el meu amic Vicent i jo som caçadors de fòssils. Què us penseu, que no?

dijous, 6 de febrer del 2014

La meua Flàvia


La meua filla Flàvia és llicenciada en Filologia Anglesa, però tal com està la situació econòmica intenta buscar-se la vida amb algunes altres activitats. Activitats que estan relacionades amb l'art. I per això és que com a pare la recolze posant encara que siga un mínim d'informació sobre aqueixes activitats.
Si vos abelleix veure un poc el seu treball de maquillatge artístic, etc., només cal que poseu Flàvia make-up en el facebook. I per veure el seu treball amb dibuixos, sobretot de boli, poseu La Luce Ninú.