dissabte, 18 d’octubre del 2014

Contes de Riurau, de Pepa Guardiola


Només la coberta fa ganes de llegir-los
Fa no res, Edicions 96 ha publicat Contes de Riurau, de Pepa Guardiola, autora de la Marina Alta nascuda a Xàbia. La veritat és que encara no he llegit el llibre, però sols així, per damunt damunt, em dóna la sensació que m'agradarà; i és per això que, ja d'entrada, vos el recomane. A més a més de perquè crec que m'agradarà, perquè intente ser agraït, i, en la mesura de les meues possibilitats correspondre a les persones que d'una manera o altra recolzen o donen suport a les coses que jo mateix escric. I al respecte vos he de dir que quan l'he fullejat un poc, és que he recordat que Pepa Guardiola era una de les persones que formaven part del jurat del Premi 25 d'abril Vila de Benissa de l'any 1998, en què vaig tenir la sort que em premiaren Memòries d'un alamí.
Però hi ha una altra cosa. I és que jo mateix vaig escriure molts anys després que es publicaren per primera vegada els contes de Pepa, un recull de contes que vaig posar de títols provisionals Contes del crepuscle o Contes vora llar. Però que finalment vaig titular Contes del Riurau, que va ser Premi de narrativa breu Poble de Barxeta, modalitat juvenil, en 2007. I potser pensareu que és el mateix títol. Però no, evidentment hi ha una xicoteta diferència: que el meu recull porta la contracció "del" perquè estan referits al lloc del Riurau (al terme municipal de Rafelguaraf). I reconec una cosa, que quan li vaig posar el títol ja sabia (pel registre de l'isbn) de l'existència de l'obra de Pepa. Però no em vaig poder resistir a titular-lo així, perquè volia dedicar-li una obra a aquest llogaret on viuen vora setanta persones, i també perquè la família de ma mare (en part) procedia d'allí.
En fi, en tot cas vos recomane la lectura de Contes de Riurau, de Pepa Guardiola.
Contes del Riurau està en les pàgs. 65 a 120
Ah!, només per als rafelguarafins i rafelguarafines: a que no sabíeu que a Rafelguaraf va nàixer un senyor que va ser alcalde de Xàbia?

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Botifarra a banda

Un moment de l'actuació en una foto de Marco's (Nova Imatge)

Divendres passat vaig tindre el plaer de veure a l'auditori de Rafelguaraf l'espectacle "Botifarra a banda", que vos recomane de totes totes si és que no l'heu vist encara. El cantant xativí Pep Gimeno, Botifarra, va estar acompanyat per la banda Ateneu Musical de la localitat. Una actuació d'un i altres magnífica, fantàstica...
I em va fer rememorar una cançó que m'agrada moltíssim, El silenci d'estimar cantada per Eliseo Parra i Pep Gimeno, a Torroella de Montgrí, l'agost de 2008. Ací vos pose un enllaç i la lletra:

Vol sortir la meua veu
i cantar,
que és el fet el que pregona,
no el parlar.
Si estimem el vent que ens porta
la paraula,
el silenci d'estimar
mai se'n va.
Jo no sé quan dius t'estimo
si és veritat,
però bé que ho sap el meu cos
quan hi sent la teua mà.
I amb aquesta jota
vull cantar
i vull ser la veu que el vent et durà,
el meu crit d'amor serà un abraç.
Vol sortir la meua veu
i cantar
que és el fet el que pregona
no el parlar. 

Perdoneu que em repetisca un poc, però és que aquesta cançó té un no sé què que què sé jo... A que m'enteneu?