dijous, 20 de juliol de 2017

Ens hem d'anar a l'Orxa


Diuen que el món és com un mocador. Siga com siga, és sorprenent, almenys de vegades, com podem estar relacionades les persones les unes amb les altres per diversos motius. El cas és que a Rafelguaraf hi ha una frase, entre moltes altres, que diu "ens hem d'anar a l'Orxa". Una frase feta que s'utilitza, si més no, pels pobles de la subcomarca de Castelló i les Énoves. Doncs bé, mon mare era músic i em contava que els músics de la banda de Rafelguaraf varen fer molt bona lliga amb els músics de la banda de l'Orxa, quan anaven a tocar a Alcoi a moros i cristians.
En fi, ho vinc a dir perquè enguany he publicat un article al llibre de festes de Rafelguaraf que duu per títol Copoví: un cognom arrelat a Rafelguaraf. I el motiu d’haver-lo fet és perquè de feia algun temps intuïa que potser Rafelguaraf fóra un dels pobles on més gent amb el cognom Copoví hi hauria. I així és. De fet som la capital mundial dels Copoví. Si teniu interés feu per llegir el llibre de festes, o bé, fins i tot, si algú té un més gran interés li ho puc enviar personalment per correu electrònic. I més coses: al meu parer tots els Copoví descendeixen del cognom Pocoví, majoritari a Mallorca i on també n'hi ha de Copoví i Cocoví.
El cas és que, pel que fa a la meua família en concret, considerant que mon pare era Vicent Sanchis Copoví, resulta que venen de l’Orxa, on arribaren procedents de Mallorca en el segle XVII per repoblar les terres deshabitades per l’expulsió dels moriscos.
I una altra casualitat més. A l’Orxa hi ha un carrer anomentat músic Vicent Sanchis, òbviament es tracta d’una altra persona. Però, en fi, ja veieu... "ens hem d’anar a l’Orxa" entre altres motius potser per retrobar també les arrels demogràfiques d’un passat comú: l'origen dels Copoví. I aprofite ara i ací per penjar tres il·lustracions gràfiques que en el llibre de festes no han eixit gens bé. Així les podreu ampliar i veure bastant correctament, crec.

Manuel Copoví, el primer documentat a Rafelguaraf en 1818

El meu rebesavi Agustí Pocoví va ser soterrat a Rafelguaraf com a Copoví
A l'extrem de l'esquerra, baix, apareix escrit Agustín Pocoví

diumenge, 9 de juliol de 2017

Naranjamanía, gent emprenedora de Rafelguaraf

A la fira de la Pobla Llarga, per la Mostra 700 anys
A més de taronges també tenen molts altres productes

Naranjamanía és una xicoteta empresa agrícola propietat dels germans Peiró de Rafelguaraf. D'un temps cap ací s'han fet una certa fama, sobretot per haver guanyat l'any passat un premi a la millor tomaca valenciana, o una cosa així, no sé si ho dic bé. I això va ser en gran competència pel que es veu amb les no menys famoses tomaques del Perelló. I sembla que este podria haver sigut el motiu pel que enguany els prohibiren tornar a competir al Perelló mateix. En fi, siga com siga, bones unes i altres, jo m'alegre que a Rafelguaraf hi hagen persones com els germans Peiró. I és que fa molta falta la gent emprenedora com ells.
En tot cas, supose, espere i desitge que els seus productes seran el més ecològics possibles. A casa, des de l'any passat que mengem tomaques d'ells. Sa mare, Loretín, ens les duïa personalment. I el cas és que l'altre dia els vaig veure a la fira de la Pobla Llarga amb ocasió especial per la Mostra del 700 aniversari de la fundació de la població, on vaig saludar a Paco, que em va comentar breument la quantitat de coses que fan, i la diversitat de productes que tenen a la venda.
Total que, l'altre dia que vaig passar per Edicions 96, al polígon industrial de la Pobla, vaig visitar la seua instal·lació, que està allà mateix, al costat, i els vaig comprar un parell de platonets de 10 quilos: un de taronges valències, i, com no, un altre de tomaques que en veritat estan molt bones. Enhorabona a estes persones emprenedores. Tant de bo que l'empresa els vaja molt bé. Vos recomane que compreu els seus productes.


dissabte, 1 de juliol de 2017

Palmella i Palmellot




Aquesta entrada és sobretot per als col·leccionistes de documents antics i per als historiadors, cronistes, etc.
M'interessa molt saber d'aquests dos topònims: Palmella i Palmellot. I el cas és que recentment he trobat per internet aquesta publicació, que, pel que he vist, sembla que alguna persona va adquirir en data 6 de desembre de l'any passat a través d'un portal que es diu todocolección.
El document, d'unes trenta pàgines, el podríem datar en 15 d'abril de 1701, sembla que forma part d'un conflicte d'interessos entre Mauro Lluís Castellà de Vilanova i Josep Bonet, prevere de l'església de Sant Esteve, de València, com a administrador de Joanna Castellà de Vilanova; és a dir, tot apunta a un plet entre germans per la propietat o possessió d'aquests llogarets o alqueries.
I dic que m'interessa molt, perquè el seu contingut potser podria ajudar a aclarir on, exactament, cabria ubicar aquestes dues alqueries que en el segle XVIII eren bastant importants, i que per uns motius o altres acabaren integrant-se al terme municipal de Rafelguaraf.
En tot cas, ¿algú dels amables lectors o lectores en sap alguna cosa d'aquests topònims?