dimecres, 27 de febrer del 2013

Dies bons























La veritat és que em fa vergonya posar una nota d'alegria com és aquesta. Però... ¿per què no posar coses bones, notícies positives, entre tanta tristor i desesperança, entre tanta misèria i corrupció que ompli les portades de la premsa, tots els dies i pertot arreu? Segons que em diuen, i jo també ho pense, és bo i esperançador fer saber que també passen coses bones, encara que siga només per donar ànims i bastir esperances en altres persones que també necessiten que els passen coses bones en aquests temps que corren.
Aquests darrers dies són dies bons, molt bons per a mi. Sense anar més lluny, ahir mateix m'assabentava de la notícia referida a l'estimat mestre i amic Vicent Pascual. Divendres passat vaig participar en el programa Plèiades de la Universitat Politècnica de València, a propòsit sobretot de Cendres de Ternils. També sé que Cendres de Ternils figura entre les que el jurat del premi de la Crítica dels Escriptors Valencians haurà de decidir. Més prompte que tard estaran a punt de penjar el programa Un país de llibre en què vaig participar en desembre passat sobre Cendres de Ternils. I si em permeteu que afegisca una nota familiar, dilluns passat al meu fill li posaren en l'examen final de grau en Òptica i Optometria un 10 i Matrícula d'Honor. Si a més, tot i que la meua filla està en l'atur (com tanta gent més), així com que el meu fill treballa en precari, però no obstant això, tota la família estem bé de salut, què més puc demanar? Doncs... que tant de bo continue la "ratxa".
De fet, a penes fa uns minuts m'ha comunicat Ramon Guillem, vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana pel País Valencià, si vull participar durant la Fira del Llibre, a València, en un acte en què tres autors valencians lligen textos seus, segurament el dia 4 o 5 de maig. De moment no puc precisar més. Més endavant ja sabré què, com i de quina manera. I, a més a més, m'ha comentat que la seua sogra, una dona sense estudis ni gran formació, com tantíssimes altres als nostres pobles i ciutats, s'ha llegit Cendres de Ternils... i diu que li ha agradat molt, tant que va recomanant-la a uns i altres, començant pels fills. Xe, avui és com si m'haguera tocat la loteria. La bona, vull dir, que de l'altra ja vaig servit.

dimarts, 26 de febrer del 2013

Vicent Pascual, nou membre de l'IEC

Sant Roc de Ternils (Carcaixent), amb Pau Àlvarez i Vicent Pascual

No puc deixar passar la notícia tan bona que acabe de saber i no posar una nota, per mínima que siga, de com d'orgullós i content estic que a Vicent Pascual l'hagen incorporat com a membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Sens dubte s'ho mereix. La constància, l'esforç i el treball ben fet, no sempre, però de vegades tenen la seua recompensa. Jo no sé ara mateix com es trobarà ell de content, però jo sí que vos assegure que ho estic i molt.
Vicent Pascual, que en bastants ocasions ha participat en presentacions dels meus llibres, i a qui tinc la sort de conéixer i gaudir de la seua amistat, vos assegure que és una d'aqueixes persones admirables, un exemple a seguir, un homenot en el millor sentit de la paraula. Per això, ara i ací, em limite a dir, amb orgull, de poble com sóc... i jo el conec!

dilluns, 25 de febrer del 2013

Entrevista a UPV-Ràdio

Al programa Plèiades de la UPV-Ràdio, amb Aida, Elisa, Antoni i Débora

http://mediaserver01.upv.es/UPRTV/Radio/Pleiades/2013-02-22%20pl%C3%A8iadesss%20PL%C3%88IADES%2022%20FEBRERO%2013.mp3

Divendres passat em feren una entrevista a UPV-Ràdio, en el programa Plèiades que s'emet en directe els divendres, a partir de les 13 hores, encara que l'altre dia va començar amb un poc de retard. En tot cas i pels qui pugueu estar interessats en escoltar-lo, ací penge l'enllaç que m'ha facilitat Vicent, d'Edicions 96. Vos avance que pel que fa a l'entrevista dura fins el minut 34. Les entrevistadores són Débora Escrivà i Elisa Giner, i l'entrevistador és Antoni Martínez, de l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València.
Per cert, al final del programa, pensat i fet, em vaig descarar a suggerir la possibilitat de fer un programa per tractar de Berfull. Ja sabeu que vaig començar a escriure narrativa amb la novel·la Adéu a Berfull (a hores d'ara Fàtima de Berfull), tot per intentar fer alguna cosa que evite que acabe sent un muntó de pedres, que per desgràcia em sembla que ja és gairebé impossible.

diumenge, 24 de febrer del 2013

58 aniversari



Si els meus pares hagueren sigut persones d'aquelles que diem "més d'església", probablement a mi m'hagueren posat de nom Modest, o bé Matíes, que crec que són els sants del dia d'avui, 24 de febrer; que, per cert, fan un porrat allà a l'exconvent dominicà de Llutxent. El cas és que sóc Vicent, seguint la tradició. I encara que estiga lleig que ho diga jo mateix, però he tingut, tinc i segurament per la resta de la meua vida tindré un caràcter més o menys modest. És la veritat. Tot i que hi ha altres raons, crec, que em fan ser així.
Per altra banda, malgrat que sembla que hui ha de fer fred i tot això del mal temps, segons que asseguren les persones que anuncien el temps, o siga, l'oratge, la realitat és que ara mateix quan escric aquesta nota fa un solet molt agradable que en aquests precisos instants entra per la finestra del balcó de l'habitació de la meua estimada Flàvia, i m'escalfa els peus i les cames per sota de la taula del meu estudi. Xe, de meravella. Mira, no cal ni que enxufe el calefactor. I a més, acabe d'escoltar aquesta cançó, que em sembla bellíssima i que m'ha emocionat, més encara, quasi m'ha fet plorar. I és que sóc tan ignorant, per desconeixedor, del que altres persones fan... Vull dir, desconeixia l'existència d'aquest conjunt i tants altres.
Bé, pel que fa al meu 58 aniversari, ja sé que algunes i alguns dels qui potser llegireu aquesta nota s'alegrareu molt i tot això. Doncs bé, jo també, interpretant els vostres desitjos, espere que durant molts anys més em feliciteu com jo mateix vos felicite, per endavant o endarrerit. Perquè una de les millors coses que té la gràcia de viure és conéixer a persones que fan que la vida valga la pena. I, mira, vaig a penjar la cançó d'Els Pets, Bona nit. Que dolçor de cançó.

dijous, 21 de febrer del 2013

Demà, dia 22 de febrer, en el programa Plèiades


Per si de cas fa temps que no heu visitat la pàgina Agenda i +, vos recorde que demà, dia 22 de febrer, a les 13'00 hores, participaré en directe en el programa Plèiades, d'UPV Ràdio (dial 102,5 de la FM). És un programa en què, entre altres coses, tres entrevistadors/es de la Universitat Politècnica de València, Débora Escrivà, Antoni Martínez i Elisa Giner m'entrevistaran, sobretot per la novel·la Cendres de Ternils. M'acompanyarà Aida Lastras, que fa els seus primers passos en el món de l'escriptura. Aida és també nascuda a Rafelguaraf, i per a mi és quasi com una fillola que m'ha eixit en la nostra dèria d'escriure. Aida comentarà un parell de qüestions a propòsit de l'activitat desenrotllada per Pau Àlvarez, que ha estat l'afortunat maquetador, dissenyador de la portada i il·lustrador a raó d'un dibuix per cada un dels vint-i-tres capítols de què consta l'obra. Pau no podrà vindre perquè acaba de ser pare. Des d'ací la meua més sincera enhorabona a tota la família. Caram, la rapidesa en la redacció d'aquesta nota m'ha quedat com molt familiar o d'anar per casa, no?

dilluns, 11 de febrer del 2013

Dijous passat, dia 7


Dijous passat, dia 7, en una visita quasi d'arrapa i fuig –per no destorbar el personal en la seua tasca–, vaig tindre el plaer d'esmorzar novament a la cafeteria de les Corts Valencianes amb Anna, Miquel i Belén. En acabant em vaig assomar uns instants al Servei de Publicacions, per fer una visita i veure després de tant de temps (exactament 6 anys, 7 mesos i 10 dies) a altres companyes i companys: Merxe, Josep Maria, Isabel, Cala, Jordi, Dani, Rosanna, Amparo, Mati, Amparo, Paqui, Mònica... Abans, només entrar al Palau de Benicarló, ja havia vist a Felip, Asun, Jordi, Josep Antoni, Dolors i Javi, amb molts dels quals vaig compartir moments agradables i, també, algun que altre instant que no ho va ser tant. Però ara, com respecte el temps de la mili, sobretot recorde les coses bones, i, en canvi, els mals tràngols quasi ni em venen  la memòria, i encara aquestos en blanc i negre; cosa absolutament normal en la quotidianitat del dia a dia durant vora vint anys, des que vaig entrar a treballar a les Corts Valencianes a finals de la primera legislatura. Igualment vaig tenir oportunitat de saludar a altres coneguts com Isabel, Ximo i Fernando, treballadors companys de la cafeteria.
Per atzar, també vaig vore algun imputat d'eixos amb un gran historial, un d'ells ha passat per tot l'arc de Sant Martí polític. Així com tres diputats més, a un dels quals qualificaria dels més grans demagogs i populista que puguen existir al nostre país. En fi, al meu parer, entre tantes coses que caldria reformar del sistema, una d'elles hauria de ser una obligatòria renovació en les llistes dels partits i limitar el temps que es puguen dedicar a la cosa pública; pel contrari, alguns acaben sent només que això: uns vividors que fan de la política la seua professió.

divendres, 1 de febrer del 2013

Amor patern (I)




Amb aquesta nota vull deixar constància de com em sent d'orgullós de la meua filla. Potser és massa obvi dir que els pares volem sempre el millor per als nostres fills i filles. Potser aquesta obvietat es pot comprendre més fàcilment quan a nosaltres mateixos ens haguera agradat estudiar, anar a la universitat i tot això... i no va ser possible. El cas és que estic molt desvanit que ella sí que haja pogut fer estudis superiors. La meua filla Flàvia és Llicenciada en Filologia Anglesa, amb un Màster de Professorat de Secundària, certificat de Grau Superior de Valencià de la Junta Qualificadora, etc. Malauradament, però, tal i com està el país ara mateix ho té ben complicat per trobar treball...

Però, deixe la negativitat. I com no he d'estar desvanit d'ella? I tant que ho estic. I, a més a més, quan de fa poc ens ha sorprés ben gratament a familiars i amics amb una fins ara desconeguda aptitud seua (abans hom deia "tenir un do", i estava ben dit) com a dibuixant, ja que no ha fet estudis de Belles Arts. I no vull dir jo que siga, ja, especialment bona ni que estiga al nivell de cap artista. Però sempre m'ha cridat molt l'atenció totes aquelles persones que d'una forma, anem a dir... "no acadèmica" -potser autodidacta?-, demostren tindre virtuts sobretot per les arts o altres qualssevol dedicacions creatives. Doncs bé, ara i ací penge un parell d'il·lustracions de les que té en facebook amb l'entrada de La Luce Ninú. I encara que siga per un mínim de curiositat i sols per un breu instant, vos recomane que li féu una ullada als seus àlbums.

Ara mateix està fent a València un curs de maquillatge creatiu o artístic, per estar molt relacionat amb el dibuix, i perquè alguna cosa ha de fer mentre lluita com qualsevol altra persona per fer-se un lloc sota el sol, per aconseguir un treball amb que poder viure en dignitat en aquesta selva en què està transformant-se la societat. En fi, es nota molt que és com la nineta dels meus ulls i que la vull més que a mi mateix?