Amb aquesta nota vull deixar constància de com em sent d'orgullós de la meua filla. Potser és massa obvi dir que els pares volem sempre el millor per als nostres fills i filles. Potser aquesta obvietat es pot comprendre més fàcilment quan a nosaltres mateixos ens haguera agradat estudiar, anar a la universitat i tot això... i no va ser possible. El cas és que estic molt desvanit que ella sí que haja pogut fer estudis superiors. La meua filla Flàvia és Llicenciada en Filologia Anglesa, amb un Màster de Professorat de Secundària, certificat de Grau Superior de Valencià de la Junta Qualificadora, etc. Malauradament, però, tal i com està el país ara mateix ho té ben complicat per trobar treball...
Però, deixe la negativitat. I com no he d'estar desvanit d'ella? I tant que ho estic. I, a més a més, quan de fa poc ens ha sorprés ben gratament a familiars i amics amb una fins ara desconeguda aptitud seua (abans hom deia "tenir un do", i estava ben dit) com a dibuixant, ja que no ha fet estudis de Belles Arts. I no vull dir jo que siga, ja, especialment bona ni que estiga al nivell de cap artista. Però sempre m'ha cridat molt l'atenció totes aquelles persones que d'una forma, anem a dir... "no acadèmica" -potser autodidacta?-, demostren tindre virtuts sobretot per les arts o altres qualssevol dedicacions creatives. Doncs bé, ara i ací penge un parell d'il·lustracions de les que té en facebook amb l'entrada de La Luce Ninú. I encara que siga per un mínim de curiositat i sols per un breu instant, vos recomane que li féu una ullada als seus àlbums.
Ara mateix està fent a València un curs de maquillatge creatiu o artístic, per estar molt relacionat amb el dibuix, i perquè alguna cosa ha de fer mentre lluita com qualsevol altra persona per fer-se un lloc sota el sol, per aconseguir un treball amb que poder viure en dignitat en aquesta selva en què està transformant-se la societat. En fi, es nota molt que és com la nineta dels meus ulls i que la vull més que a mi mateix?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada