dimecres, 30 de gener de 2013

Crec oportú recordar

Salt d'aigua al barranc de la Font del Perelló (Rafelguaraf)

Crec oportú recordar que a Notes de l'exili i sense una periodicitat fixa, pose de tant en tant Notes (notícies breus, comunicacions concises) sobre tota mena de coses que en un moment donat m'abelleix. Ara bé, amb preferència per qüestions sobre geografia, història, toponímia i etnografia de l'àmbit geogràfic comprés entre Alzira i Xàtiva, així com algun que altre comentari sobre aspectes literaris, sobretot per donar a conéixer la meua activitat narrativa. I açò darrer, perquè massa que sabem que qui no ix pels mitjans de comunicació (especialment per la tele) és com si no existira. O siga, en aquest sentit l'existència del blog és per fer publicitat de la meua obra. Per tant, que no espere ningú llegir reflexions més o menys "profundes", de normal seran més bé coses superficials. Ho repetisc, és per tenir un aparador de les coses que escric.
I són de l'exili (allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics) -tot i que exili "interior", òbviament- per dues raons bàsiques. Una primera, voluntària, perquè de fa temps que em sent un poc fora d'aquesta societat tan banal i meninfota en què vivim. I una segona, per motius de força major, que pel que fa a relacions socials em fan estar bastant al marge de la vida "normal" de qualsevol persona. Ara, quant a les ganes d'escriure... no les perd de cap de les maneres. Així que, en la dèria d'escriure, continue.

4 comentaris:

  1. El teu bloc és el teu bloc, i a qui li pique que es rasque. Com jo, hi ha molta gent que gaudeix de seguir-lo. Salut, amic exiliat. El teu exili és majestuós, perquè no pares de fer coses de trellat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Ací estic i seguiré estant.

      Elimina
  2. Subscric, una a una, cada paraula de Robert. Ara, tu, de tant en tant, pega una volteta per la rodalia i vine a fer-nos alguna visiteta a l'editorial, que veure cares amigues per allà sempre estimula. Endavant! De la manera que tu vulgues, i/o pugues, però sempre endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Maria Josep. I a propòsit de passar per l'editorial... tenim pendent una conversa que espere siga alliçonadora.

      Elimina