dissabte, 10 de setembre de 2011



Uns amics mig veïns, perquè viuen entre Llutxent i Rafelguaraf igual que jo visc entre Carcaixent i Rafelguaraf, m'han ensenyat un llibre d'en Vicent Blasco Ibáñez. Es tracta d'un exemplar de la novel·la d'aventures La reina Calafia. En el llibre, signat a Menton el mes d'agost de 1923, es pot llegir clarament una dedicatòria “A mi querido amigo y compañero de letras, F. Sales Sarrión como recuerdo de su visita a Fontana Rosa”.
El senyor Francesc Sales Sarrión, avi per part de mare de Paco Segarra Sales (germà de Jeanette Segarra Sales, que va ser alcaldessa de Llutxent i diputada socialista a les Corts Valencianes), va nàixer a Xàtiva, però va viure bastants anys a Carcaixent d'on va passar a València i acabà arrelant a Llutxent en casar-se amb una llutxentina i on ha quedat la seua descendència. Aquest senyor sense dubtes que devia ser una persona amb molta formació per a aquella època, perquè fixeu-vos que la dedicatòria diu "amigo y compañero de letras", a més que, segons que em comentava l'altre dia el seu net, i si no el vaig entendre mal, va estar fins i tot als Estats Units treballant de periodista, i també va treballar doblant pel·lícules, supose que al castellà. El senyor Francesc Sales, després de la Guerra Civil, va ser allunyat del seu poble, on no va poder exercir com a mestre i per això va estar un temps desterrat a Aras de los Olmos, fins que va poder tornar a Llutxent on va faltar i està soterrat.
Però, tornant al llibre, com veiem està dedicat per en Vicent Blasco precisament a la seua finca de Fontana Rosa estant, a Menton, on cinc anys després moriria. No he llegit, encara, moltes coses de Blasco Ibáñez, però en tot cas el que està clar és que era un escriptor com la copa d'un pi. Quina capacitat per a escriure i de tantes coses! I ara em faig dues preguntes: si haguera escrit en valencià, hauria estat més reconegut? I, quina trascendència haguera tingut per a la nostra llengua si la seua obra haguera estat en valencià i no en castellà? Respecte la primera, no ho crec, perquè pertot arreu té dedicats carrers i avingudes, monuments, etc. Ací a Rafelguaraf mateix té un carrer i el grup escolar també du el seu nom. Respecte la segona, no tinc resposta
En tot cas, en castellà o en valencià, en ser un escriptor que va destacar tant pel seu republicanisme, antimilitarisme i anticlericalisme, és per això que durant la dictadura va ser ignorat, com el senyor Francesc Sales va ser repressaliat i desterrat del seu poble. Malgrat tot, la societat valenciana no oblida l'escriptor valencià més reeixit de finals del s.XIX i principis del XX. I ara, jo, modestament, també recorde el senyor Francesc Sales Sarrión. Li preguntaré a Arcadi, de Carcaixent, que ell deu saber d'aquesta persona molt probablement.
De totes formes, i respecte escriure en valencià, cal dir que les primeres obres d'en Vicent Blasco Ibáñez varen ser en la nostra llengua. D'això em vaig assabentar ja fa un bon grapat d'anys (quan jo en tenia 20) en llegir l'obra que apareix en una de les fotos, que conté un total de quatre relats de quan l'autor tenia poc més de 15 anys!, són aquestes: La torre de la Boatella, Fatimah, Lo darrer esforç i En la porta del cel; aquesta última publicada en Cuentos valencianos de l'editorial Aguilar, traduïda al castellà com En la puerta del cielo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada