dimecres, 4 d’abril de 2012

Pep Jeroni i jo

No són 2, és una sola olivera
Robert i Pep Jeroni al riurau

Dissabte passat vaig tenir el gran plaer d'esmorzar, a Murla, en companyia de Robert Cortell i son tio Pep Jeroni. Aquest home, un homenot físicament, ho és també en el sentit de "gran" persona per la seua bonhomia, pels seus sentiments, pel seu trellat. I per això és que li vaig dedicar un relat inspirat en la seua persona: Un caçador de trellat, que va guanyar el 2on. premi (no previst en les bases de la convocatòria) en el Mossèn Còdol d'Igualada, enguany farà deu anys. A més a més de la satisfacció que em produeix visitar la Marina, escoltar a persones com Pep Jeroni és una gran sort. Sempre acabe pegant-li voltes a alguna expressió o manera de dir, a alguna paraula. En aquesta ocasió també. I he de buscar en diccionaris i on calga a veure si trobe una paraula que li vaig escoltar; encara que em sembla que serà un castellanisme. Quin home, Pep Jeroni. Va camí dels 81 anys i ací el tenim més ben plantat i animós que molts jóvens. De vegades diu que té un cert sentiment de vergonya, per quan està en un dels dos bars del poble, els quals visita alternativament, i veure que els companys són a penes de poc més dels 65 anys.
Després anàrem a visitar un riurau en les proximitats del poble, i també anàrem a la recerca d'unes antiquíssimes oliveres que hi ha pels encontorns. I en veiérem una... Mare de Déu quina olivera! En la meua vida mai havia tingut el plaer de contemplar i tocar un monument viu com aquell. Però no diré per on para no siga cosa que algun capritxós se la vulga endur al seu xalet. Vaig mirar, ahir dimarts, el Costumari botànic de Joan Pellicer, i no l'anomena entre unes quantes que posa a títol d'exemple d'oliveres monumentals que hi ha per la Marina. Vos assegure que aquesta mereix formar part d'un catàleg d'arbres monumentals. Supose, espere i desitge que ja estarà catalogada i protegida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada