dimecres, 29 d’agost de 2012

Vicent Sanchis, autor de Cendres de Ternils


Vicent Sanchis, ex-director de l'Avui











Confusió d'identitat

Una vegada més s'ha produït una confusió respecte la identitat d'una persona, un valencià anomenat Vicent Sanchis, entre tants com n'hi ha, que en són molts al País Valencià, i que m'afecta d'una forma directa. I és que m'han confós a mi, Vicent Sanchis, aprenent d'escriptor (perdoneu-me l'arrogància) amb el Vicent Sanchis que va ser director del periòdic Avui. En aquesta ocasió ha sigut per part del periodista —potser un becari?— Ausiàs Bermell, que en l'edició del periòdic El Punt-Avui del 28 d'agost, secció de Cultura, fa uns breus comentaris sobre la novel·la Cendres de Ternils, editada per Edicions 96, de Carcaixent.
Bé, en realitat més que comentaris el que ha fet és una adaptació del text de la contracoberta i poca cosa més. En tot cas, comentaris favorables o elogiosos com qualsevol pot imaginar que solen ser aquests textos. Reconec que aqueixa coincidència de nom i primer cognom és un aspecte que segurament m'afavoreix; no debades el “meu homònim” —i dic bé, perquè jo sóc major que ell— sembla que és un personatge bastant popular a Catalunya, mentres que jo no sóc ningú ni allà ni ací tampoc... encara (agarreu en broma l'adverbi). Què hi farem?
De tot açò només una cosa em sap mal, i ho dic sincerament i de tot cor, perquè em pose en la pell de l'autor de la ressenya i el vull comprendre. I és que, potser, el senyor Bermell es farà o algú el posarà vermell quan se n'adone o li facen veure l'errada, i de veritat ho lamente per ell. Clar, als periòdics es treballa en presses i carreres, perquè cada dia han de tancar l'edició i tots aqueixos romanços. I, tot i que vull creure que no serà el cas, potser s'ha produït allò de llegir la contracoberta, fer-li una ullada per damunt damunt i arreglat.
De totes formes, al remat, el més important de tot és que, en saber la vertadera identitat del Vicent Sanchis autor de la novel·la —o siga, jo mateix—, ¿canviarà de parer respecte les suposades bondats de l'obra, és a dir, la valoració que havia fet de la novel·la? Aposte perquè algú la llija i diga el que li semble.
Ah! I a tot açò envie un “recaet” —una salutació cordial— a l'Ausiàs Bermell —no és carreter el qui no bolca—, i també al meu homònim; que no farem un club de Vicents Sanchis?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada