dissabte, 25 de maig de 2013

Com un miracle: TEX Teatre


De miracle qualifique el naixement de TEX (Teatre Educatiu de Xàtiva), companyia de teatre de persones discapacitades que, tot i tenir la seu a Xàtiva, els seus orígens estan vinculats amb Rafelguaraf. I dic miracle, perquè als pobles xicotets no solen ocòrrer coses de gran transcendència. No obstant això, encara que siga molt de tant en tant, gràcies a la il·lusió, al treball, la constància i la col·laboració de moltes persones, arriben a passar xicotets miracles; miracles que, si no se'ls dóna la publicitat suficient, acaben passant desapercebuts per a una societat que, sens dubtes, una gran majoria de persones voldríem que fóra cada dia més culta i educada, més sensible i més tolerant.

Els orígens. TEX està vinculat a Rafelguaraf perquè, encara que va ser formada per Natxo Roca Marqués, un professor d'educació especial de Xàtiva, que després de col·laborar amb Germán Mollà, a Faula Teatre, es va adonar de la falta que feia un grup de teatre amb gent discapacitada; teatre que podríem dir narratiu en el sentit que no hi ha diàlegs. Encara que, aleshores, en no tindre representacions a la vista, es distreien fent “dinàmiques” relacionades amb l'art escènic. Però el mes de maig de 2011, la Junta de Moros i Cristians de Rafelguaraf es va posar en contacte amb els organitzadors mitjançant Cristina Faus, que participa en TEX i és mare de Míriam, artistes les dues del grup. Llavors els van proposar actuar per a la Junta i així aconseguir alguns fons per a la capitania d'aquell any, la qual cosa van acceptar. Així que, Natxo Roca Marqués es va posar en contacte amb Germán i li varen demanar que creara una obra per al grup de Xàtiva, TEX.

Currículum. Cal destacar l'tinerari teatral de l'alma mater de TEX, Germán Mollà Pérez, que amb tan sols 18 anys demostra tenir molt bones qualitats en aquest món de la faràndula. Doncs bé, Germán va nàixer a Alcoi l'1 de gener de 1995, i amb només 7 anys va començar a representar obres de teatre amateur a la seua ciutat natal. Després passà a representar sainets relacionats amb la festa de moros i cristians, fins que amb 9 anys entrà en la companyia de teatre amb gent discapacitada Faula Teatre, també d'Alcoi, amb la qual va representar obres com Romeu i Julieta, Platero y yo, El Principito, Pinotxo... A més de realitzar intervencions teatrals als col·legis d'Alcoi en companyia d'alguns companys amb motiu de setmanes culturals o finals de curs. El 2010, en companyia d'Oscar Lara Rodríguez formaren Tric Trac Teatre, una companyia de teatre professional que es dedica sobretot a teatre infantil i de carrer, a més d'animació en mercats medievals i temàtics. Però és en 2011 quan Germán posa en marxa i agafa la direcció de TEX amb la seua primera obra, a la que han seguit fins ara un parell d'obres més.

Trajectòria recent. Així, en la seua trajectòria més recent, Germán ha escrit, dirigit i representat aquestes tres obres: La Nouba, història d'una netejadora tancada en un museu ple d'estàtues, amor i molta molta màgia. Obra que ha estat representada a Rafelguaraf (dues voltes amb motiu de l'estrena i en una tercera ocasió), Castelló de la Ribera, Canals, Xàtiva, el Genovés i la Font de la Figuera; i el pròxim 9 de juny la representaran al Nou auditori de la Llosa de Ranes. Això era un estenedor, una obra en què, entre pinces, safes i roba sorgeix la més bonica història d'amor i màgia. Obra representada a Rafelguaraf (dues vegades per l'estrena), Moixent, Quesa, Canals i el Genovés. I la darrera, La porta de Júlia, història d'una porta màgica i un inesperat viatge que amb ajuda de la imaginació es converteix en una inoblidable aventura; obra que va ser representada també en la seua estrena a Rafelguaraf els passats 11 i 12 de maig. Com veiem, un motiu més que vincula al grup TEX amb Rafelguaraf és que sempre han estrenat les obres allí.

Actualitat. De manera que TEX ha esdevingut a hores d'ara un grup teatral a Xàtiva amb gent de la contornada, discapacitats i familiars. Però, això sí, sempre recolzats per un equip de col·laboradors dels muntatges, vestuaris, so, efectes especials, il·luminació, floristes, modistes, il·lustradors, pintors, etcètera. Cosa que, després d'any i mig de preparació, s'ha traduït cara al públic en aquesta tercera obra en la participació en escena d'un total de 48 actors (un 50% d'ells discapacitats) i 10 ajudants. Actualment TEX ofereix la possibilitat d'actuar en col·laboració amb associacions locals, bé compartint tasques i ingressos al 50%, o bé cobrant entre 800 i 1.000 euros. Si es vol saber més, veure fotos o contactar, visiteu el seu blog: asociaciotexteatre.blogspot.com.es; contacteu amb ells mitjançant els correus: texteatretex1@gmail.com, germanmolla@hotmail.com, o als telèfons 627 052 850, 605 400 244 i 686 165 458.


El passat 11 de maig, dia de l'estrena de La porta de Júlia, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Rafelguaraf va dir, entre altres coses que subscric, que la companyia TEX Teatre ha estat preparant una sèrie d'espectacles amb una doble finalitat: entretenir i fer gaudir de la màgia visual i musical, i proporcionar una eixida socialitzadora i integradora a persones amb discapacitat física o intel·lectual. Fins i tot confessava haver experimentat i haver vist a més d'una persona amb llàgrimes als ulls, i això només és possible, deia, quan t'acaricien el cor. Perquè a l'escenari i entre bambalines, envoltats de vestits, màscares i perruques, hi ha grans artistes que ens donen una valuosa lliçó de constància, d'entusiasme i de superació en cadascuna de les seues interpretacions. A mi, en veritat que em va semblar una obra encantadora, romàntica i divertida, alhora. I també em va arribar a emocionar. Tant que, en eixir de l'auditori pensava: TEX, teatre de... discapacitats?

2 comentaris:

  1. Quina bellíssima notícia ens has donat, Vicent. El cor humà mai no deixarà de fascinar-nos, per molt que s'entesten les forces del mal a narcotitzar-lo.

    ResponElimina
  2. Et dic amb total sinceritat que ara valore més el món del teatre, en general. La porta de Júlia em va fascinar, i de fet m'agradaria tornar-la a veure. Tant de bo arribara a Carcaixent també. I l'autor... què dir d'un xicot que només té 18 anys i ja és capaç de fer el que ha fet? En fi, hem de creure en els miracles a pesar del desert cultural en què vivim. Sembla impossible, però de vegades la societat trau d'on no n'hi ha i passen aquests xicotets... miracles.

    ResponElimina