diumenge, 26 de juliol de 2020

Un As de Tiberi trobat prop de Berfull


Per a moltes persones que senten interés per la història, és ben sabut i ho hem comentat en altres ocasions1 que la bibliografia sobre la història dels pobles i ciutats de la Ribera del Xúquer, així com d'altres comarques d'arreu del País Valencià, informa de manera molt clara que multitud de vil·les rurals del temps de la romanització varen ser el germen sobre el qual anaren desenrotllant-se moltes de les poblacions actuals. No obstant això, és evident que fins que no es disposa d'alguna prova material trobada in situ (ceràmica, monedes, necròpolis, etc.) que ho confirme, no es pot dir amb rotunditat que aquesta mena de principi s'acompleix per a cada poble en concret.
Al respecte, dels set pobles que conformen la subcomarca de Castelló i les Énoves, ja es tenia constància de l'existència de materials d'època romana a Castelló, la Pobla Llarga, Sant Joanet, Senyera, Manuel i l'Énova.2 Doncs bé, a parer meu, amb la troballa d’alguns materials apareguts els darrers anys crec que es pot afirmar també pel que fa a Rafelguaraf3 (i també al Tossalet,4 amb certa reserva). A més, quant a Berfull agregat en 1846 al terme de Rafelguaraf–, cal afegir ara la troballa d’una moneda d'època romana apareguda vora la depuradora (al sud-oest de l’antic terme de Berfull); tot i que jo he tingut coneixença de la seua existència l’estiu de 2020. I encara que unes monedes en si mateix no demostren res (d’ací la reserva quant al Tossalet), no obstant això, crec que és indicatiu que aquestes terres han estat habitades des de ben antic. I no és estrany que hi puguen aparéixer monedes i altres materials en ser terrenys dels més antics del reg de la séquia Comuna. Com també el fet d’estar a la vora d’un camí antiquíssim que unix Berfull amb l’Énova i Manuel, i del camí del Quincaller que unia l’Énova amb Alzira; per tant, zona de pas on, pel trànsit de persones de tostemps, s’haurà donat la pèrdua d’objectes des de ben antic, com ara monedes.
En tot cas, l’As de Tiberi trobat prop de Berfull és propietat de Francesc Fuster Tortosa, que molt amablement me l’ha deixat, tal com ha fet en alguna altra ocasió.5 Com a conseqüència és que he estat repassant bibliografia sobre el tema, i consultant pàgines que ofereixen informació sobre monedes d’època romana sobretot per internet i trobant-ne una que se li assembla molt. Així que m’hi he fixat al màxim, i crec que es pot afirmar, també amb una mínima reserva, que molt probablement es tracta d’una moneda romana que apareix catalogada en RPC I – 179 (Vives 132.1).
La informació que hi apareix assenyala que és una moneda provincial de bronze encunyada a Cartagonova (Carthago Nova – actual Cartagena), entre els anys 21 a 37 dC., sota el regnat de l’emperador Tiberi (Tiberius). Aquest Tiberi era fill de Tiberi Claudi Neró, i sa mare va ser Livia Drusilla. Va nàixer a Roma el dia 16 de novembre de l'any 42 aC., i va ser el segon emperador de l’imperi romà (Alt Imperi, dinastia Júlio-Clàudia) governant amb el nom de Tiberi Juli Cèsar August entre els anys 14 al 37 dC; sent succeït a la seua mort per Gai Juli Cèsar August Germànic (Calígula). I ací val la pena remarcar una dada molt interessant: durant el seu regnat és que va succeir la mort de Jesucrist. 
Per altra part, crec que, igual que les dues monedes (Asos de Claudi I) aparegudes al Tossalet, que els historiadors diuen còpia bàrbara” o imitació hispànica”, perquè foren encunyades a Hispània en una seca desconeguda, sent per tant “còpies locals” de la moneda original emesa a Roma; en el cas de la de Berfull en la fitxa catalogràfica es parla d’una “còpia provincial”. En tot cas ací podem veure les dades de la seua catalogació, així com la similitud que hi ha entre les imatges dels anversos, i les inscripcions de la moneda que figura en la fitxa catalogràfica i la moneda apareguda prop de Berfull:6
 
N.º 18 As (10,8 g / 27-29 mm)
RPC I – 179 Moneda provincial de bronze encunyada a Cartagonova / Carthago Nova,
Vives 132.1 entre els anys 21-37 d.C., sota el regnat de Tiberi.
Anvers: TI CAESAR DIVI AVGVSTI F AVGVSTVS P M
Bust descobert de Tiberi, mirant cap a l’esquerra.
Revers: Colonia Vurbs Iulia Nova Carthago NERO ET DRVSVS CAESARES QVINQuennales
Caps confrontats de Neró i Druso.


Anvers i revers d'un As de Tiberi


Anvers: tot circuint l'efigie de l'emperador Tiberi mirant cap a l’esquerra, hi ha la següent inscripció epigràfica: TI CAESAR DIVI AVGVSTI F AVGVSTVS P M. Que vol dir: Tiberius Caesar Divi Fili Augustus Pontifex Maximus.

Revers: Colonia Vrbs Iulia Nova Carthago NERO ET DRVSVS CAESARES QVINQuennales.

Pel que fa a la moneda apareguda a la depuradora prop de Berfull, tal com diu la fitxa és de bronze. No he pogut comprovar quant pesa per no disposar d'una balança amb la precisió suficient per calcular-ho (segons la fitxa deu pesar 10,8 grs.). En canvi, pel que fa a les dimensions sí que puc dir que són totalment acordes a l’As de l’emperador Tiberi, i tenint en compte que la moneda no forma un cercle perfecte, la trobada prop de Berfull fa exactament entre 27 i 29 mms. de diàmetre, tal com informa la catalogació.



Anvers i revers de l’As de Tiberi trobat prop de Berfull


Anvers: tot circuint l’efigie de l’emperador Tiberi mirant cap a l’esquerra es pot llegir bastant bé la inscripció epigràfica: TI CAESAR (DIVI) AVGVSTI F AVGVST(V)S (P) M. (Entre parèntesi les lletres que no arribe a llegir).

Revers: en mal estat, no es veu ni la inscripció ni les imatges.

En qualsevol cas, com he comentat en altres ocasions, el més interessant de tot és que la troballa d'aquesta moneda, afegida a les dues del Tossalet (Asos de Claudi I) i altres troballes no detallades ací, tractades en els textos a què fan referència les notes, estan en el camí de demostrar la possible existència d'alguns tipus d'hàbitats d'època romana per elementals que foren als nuclis de població del terme de Rafelguaraf o les seues proximitats (com ara Palmella). Cosa tampoc no gens estranya si tenim en compte la poca distància a què es troben de la importantíssima vil·la romana de Corneli, ubicada als Alters de l'Énova, amb la qual podrien haver estar relacionats d’una forma o altra, bé en els seus origens o en posterioritat. De fet, el Tossalet està només a 600 mts. en línia recta, Rafelguaraf a 1.500 i Berfull a 1.750. I, com en el cas de les dues monedes del Tossalet (Asos de Claudi I), afegisc finalment que en la vil·la de Corneli varen aparéixer un total de cinquanta-cinc monedes, de les quals només una és anterior cronològicament a aquest As de Tiberi, que a la seua vegada també és anterior als Asos de Claudi I.

Bibliografia i numismàtica:
–MARTÍNEZ PÉREZ, A. (1984): Carta arqueológica de la Ribera.
–TARRADELL MATEU, M. (1988): Prehistòria i Antiguitat, en Història del País Valencià.
–ALBIACH DESCALS, R. - DE MADARIA, J.L. (coords.) (2006): La villa de Cornelius.
CATALÀ I CEBRIÀ, J. - SANCHIS I MARTÍNEZ, V. (2011): La subcomarca de Castelló i les Énoves.
–https://www.wildwinds.com/coins/ric/tiberius/i.html.

NOTES:
1. Introducció a la història de rafelguaraf, el tossalet i berfull. Ajuntament de Rafelguaraf 1995, pp. 35-37. I més recentment Rafelguaraf. Unes pinzellades per la història i les persones. Ajuntament de Rafelguaraf 2018, pp. 32-34.
2. La subcomarca de Castelló i les Énoves. Escrit amb Joan Català i Cebrià. Diputació de València i els set ajuntaments de la subcomarca, la Pobla Llarga 2011.
3. Rafelguaraf. Unes pinzellades per la història i les persones. Ajuntament de Rafelguaraf 2018; pp. 22-27, 37-48 i 315-317.
4. Ibídem, pp. 32-34.
5. Ibídem, pp. 89-94.
6. Informació que apareix en https://www.tesorillo.com/altoimperio/tiberio/tiberio.htm.     



Cap comentari:

Publica un comentari