dimecres, 30 de desembre de 2020

Canyars als barrancs

A Rafelguaraf, en les darreres pluges va passar el que qualsevol persona es veia vindre. M'imagine que les autoritats ho haurien advertit a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer: que els canyars crescuts al mig del barranc del Realenc (o de Barxeta), que voreja la zona urbana de la població pel nord, serien un obstacle al pas de l'aigua en cas de pluges torrencials. I així va ser, que l'aigua se'n va eixir de mare per l'efecte d'obstrucció del canyar inundant una part de Rafelguaraf més pròxima al barranc. Clar, de seguida s'hi posaren a arreglar-ho, ara sí, com per desgràcia sol passar, que només es prenen les mesures adequades quan passa alguna cosa que era previsible i evitable. I el cas és ben lamentable, perquè en altres llocs ja fa temps que s'estan carregant els canyars que impedeixen el pas de l'aigua. La canya no és una planta en perill d'extinció, i qualsevol persona amb un mínim de sentit comú no entén, a parer meu, que els canyars es deixen créixer al mig del barranc. Una altra cosa és quan les vores són de terra, que els canyars subjecten els màrgens del caixer. Però, en fi, què hi farem! Una vegada més, sembla que alguns despatxos de València on algú pren certes decisions estan més lluny que si de Madrid parlàrem. Aquesta pròxima primavera la canya tornarà a créixer pertot arreu. Esperem que no la deixen créixer una altra vegada al mig.

 



Cap comentari:

Publica un comentari