dimarts, 15 de novembre del 2022

Un dia amb Maria Josep Escrivà

Dissabte passat hem tingut una visita molt especial, es tracta de Maria Josep Escrivà. Probablement la poeta més reeixida d’entre les poetes valencianes d’ara mateix; vull dir, que viuen en aquesta terra que diem nostra perquè l’estimem. I els qui em coneixeu potser es preguntareu qui soc jo per parlar del que no conec, o siga, per valorar tant una poeta? Doncs sí, és veritat, perquè no soc lector de poesia, ho reconec, mea culpa. Tinc moltíssimes mancances, i ser lector de poesia és una d’elles. A veure si puc esmenar aquesta falta. Maria Josep, nascuda al Grau de Gandia, poeta de la Safor, és una persona que conec una miqueta. I això des de fa uns quants anys pel seu treball en Edicions 96, a la Pobla Llarga; editorial on em publiquen algunes coses que escric. I la bona qüestió és que, Empar i jo, teníem pendent una visita seua des de feia temps. I per fi ha vingut el dissabte passat, 12 de novembre.

I, xe!, ens ha passat com en una rebuda a un càrrec religiós que comente en la novel·la Cendres de Ternils. Perquè quan anava a esperar a Maria Josep a la redona d'entrada a Rafelguaraf, venint de la Pobla Llarga, en això que rep una telefonada seua dient-me que estava arribant per la redona segons es ve des del Tossalet i l'Énova. Ja veus! I li dic com i de quina manera ha d'arribar a casa, alhora que m'adrece caminant cap allà, i just quan estic en l'encreuament del carrer Ateneu Musical, que veig que gira el cantó d'Hernán Cortés en el seu cotxe.

Així que, després d'unes breus salutacions, comencem de seguida un passeig ràpid, quasi d'arrapa-i-fuig, en cotxe. I anem de primeres a Berfull. Ai, Berfull!... Allí fem la primera parada i els primers comentaris, etc. A continuació anem a la vil·la romana de l'Énova, i el mateix, etc. Després a la pedrera romana, i igual, etc. Després, per l'hort de Galindo anem a veure un tram de les carrilades ibero romanes. I en acabant li mostrem un poc l'entorn dels horts de la Senyoria i de la Casa Blava. Per a, finalment, ja de tornada, apropar-nos a l'hort de la Senyoria, on parlem de la visita que va efectuar, fa 121 anys, mossén Antoni Mª Alcover i Sureda, aquell homenot mallorquí, religiós, intel·lectual fora sèrie, autor del diccionari Català, Valencià, Balear, etc.

I com ja no hi ha temps per a més, tornem a casa, on Empar fa una "paella amb pebrella" -que no em canse de reivindicar- i que sembla que a Maria Josep li ha agradat tant com a nosaltres. De fet, ací en les fotos hi ha la prova del delicte, com ella mateixa ha qualificat les fotos quan li les he enviat aquest matí.



Maria Josep Escrivà és una persona de tracte senzill, desvanida del que fa literàriament, com deu ser. Però que no està... "endiosada"? i per això, nosaltres, simples lectors que no entenem de quasi res i menys de poesia, en cap moment ens hem sentit incòmodes. En fi, si algú de vosaltres encara no la coneixeu, us recomane que cerqueu informació per internet o com siga sobre ella. Té una garbera d'obres i premis pertot arreu de les terres on es parla la nostra llengua. No debades es va doctorar en Filologia catalana amb una tesi sobre l'escriptor i poeta Josep Piera. Total, que hem tingut el plaer que ens haja visitat una personalitat de les nostres lletres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada