dimarts, 17 de desembre del 2024

L'esploratore Intrepido

Aprofitant la proximitat de les festes nadalenques, pose un conte molt curt acompanyat d'un dibuix, originals ambdós de la meua filla: Flàvia Sanchis. Està en italià, però hem afegit la traducció a la nostra llengua. Està inspirat en una historieta real i en un xiquet -el protagonista, Vicent, hui un gran xaval- també molt especial.

L'esploratore Intrepido

Vicent, a solo 7 anni, sapeva già che da grande sarebbe diventato un esploratore intrepido. Gli piaceva passeggiare per la montagna cercando delle pietre speciale che lui catalogava come fossile dal mesozoico o di un altro periodo ancora più antico. Ma ciò che desiderava di più era trovare un gnomo.

Suo nonno gli aveva raccontato che la montagna di quel piccolo villaggio era piena di gnomi, sfortunatamente questi non si facevano vedere facilmente.

Quel giorno Vicent decise di trovarne uno. In fatti, avrebbe giurato di aver visto un gnomo che correva lungo i bordi del sentiero arrampicandosi sugli alberi per nascondersi tra le foglie. 

Non riuscì a catturarlo, ma la sua risata birichina gli diceva che non era molto lontano da lui.

L’explorador Intrèpid

Vicent, amb només 7 anys, ja sabia que de major seria un explorador intrèpid. Li agradava passejar per les muntanyes buscant pedres especials que catalogava com a fòssils del Mesozoic o d’un altre període encara més antic. Però el que més volia era trobar un donyet.

El seu iaio li havia dit que la muntanya d’aquell poblet estava plena de donyets i éssers màgics, malauradament no es deixaven veure fàcilment.

Aquell dia Vicent va decidit trobar-ne un. De fet, juraria haver vist un donyet que corria per les vores del camí enfilant-se als arbres per amagar-se entre les fulles.

No el va poder capturar, però la seua rialla entremaliada li deia que no estava lluny d’ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada