Escuts dels comtes de Ròtova

    En setembre de l’any passat, vaig prendre interés en informar-me el més apressadament possible respecte a l’escut que hi ha sobre la porta d’entrada a l’església de Sant Josep del Tossalet. I això d’una forma imprevista i un poc sobtada, la qual cosa va contra les possibilitats d’encert del tema que s’investiga. El cas és que allò es va materialitzar en un article, Els escuts del Tossalet, que vaig publicar ací en el blog en data 12 de desembre de 2024, tal com podeu llegir més avall en la pàgina de Geografia i Història. I el vaig titular així, en plural, perquè en el racó tocant l’església, n’hi ha les restes d’un altre escut sobre la porta de la casa de la Senyoria de la població.

    A més, gràcies a la documentació procedent de l’arxiu dels comtes de Ròtova, cedida per l’Ajuntament de Gandia a l’Ajuntament de Rafelguaraf en 2013, trobem dos dibuixos d’un escut o projecte d’escut, que cal tindre en compte per a parlar-ne del tema, i que ve a ser un segon escut –tercer, si comptem l’anterior del racó, que és evident que va ser picat–. I ara, gràcies a l’historiador, doctor Frederic Barber, que va tindre la gentilesa d’enviar-me dos fotos d’un escut que hi ha damunt de la porta d’accés al Palau dels comtes de Ròtova, tenim un tercer –o quart– escut sobre la qüestió. De manera que, ara per ara, sabem de l’existència de tres escuts “visibles” i un altre picat, d’acord als quals faré uns pocs comentaris, perquè els comtes de Ròtova eren titulars de la Senyoria del Tossalet, entre altres llocs. Anem a veure’ls un poc.

     Foto 1. Escut sobre la porta de l'església de Sant Josep del Tossalet

    Este Primer escut deu correspondre al que va ser el I comte de Ròtova, Llorenç Escrivà i Martínez de la Raga, perquè veig representats els cognoms Faus i Escrivà entre altres que desconec, i, per tant, caldria datar-lo en l’any 1800, que és quan es va atorgar el títol nobiliari de comtes de Ròtova. I pense que seria una reproducció idèntica a este escut, l’altre que picaren els propis tossalnouins en un avalot popular ocorregut en l’any 1814 (foto 2). Entre altres detalls, s’endevinen bé idèntics suports laterals amb dos figures antropomorfes, pel que tot apunta que, sent escuts idèntics, picaren només el de la casa de la Senyoria i, en canvi, respectaren el de l’església.

     Foto 2. Escut sobre la porta de la casa de la Senyoria del Tossalet

    Com deia adés, este escut va tindre una existència efímera. Perquè en tractar-se de l’escut nobiliari dels comtes de Ròtova, va ser picat a martellades l’any 1814 pels veïns del Tossalet, als quals cal atribuir-los l’autoria d’acord amb el que va deixar escrit el pare Pedro Sucías, que va ser vicari de la parròquia. Cosa que va ocórrer en temps de les Corts de Cadis, i l’acció seria motivada pels drets senyorials abusius.

     Foto 3. Escut o projecte d'escut del III comte de Ròtova

    Este Segon escut em sembla prou clar que deu correspondre al que va ser el III comte de Ròtova, Joaquim Rovira i Merita (1853-1931), baró d’Antella i senyor del Tossalnou (amo de l’hort de la Senyoria, de 1874). El motiu per pensar açò és perquè inclou els cognoms Rovira i Merita, així com un quarter amb el cognom Salvador que representaria la baronia d’Antella; cognoms que no apareixen representats en el de la portalada de l’església, i amb el qual és impossible confondre per detalls diferents com ara l’àguila bicèfala, que inclou més quarters (almenys tretze) i que du una cinta ostentosa amb un lema en llatí.

     Foto 4. Escut sobre la porta del palau dels comtes de Ròtova

    Este Tercer escut dels comtes de Ròtova desconec a quin comte correspondrà. Entre altres motius perquè no arribe a veure’l bé, i per tant no m'atrevisc a dir en temps de quin comte es va realitzar; no sé si serà anterior o posterior a la proposta del segon escut. I només vull destacar que en el seté quarter inclou una representació de dos galions (o altra mena de naus) encarats un a l’altre, on ressalta sobretot el velam… un llinatge mariner? En fi, que em resulta totalment desconegut quin llinatge representa.

    Alguns comentaris

    Tant en les observacions anteriors com en els comentaris que faig ara, intente descriure els escuts amb paraules no específiques del vocabulari d’heràldica i vexil·lologia. Perquè a més de saber poc del tema, seria farragós per als possibles lectores/es d'este escrit. Doncs bé, el cas és que, després d’observar i remirar els tres escuts perquè no es poden veure bé les figures dels dibuixos, ni els diversos llinatges que es volgueren representar en l’últim blasó; malgrat tot això, és evident que hi ha alguns llinatges que estan clarament representants en els tres. Veja’m.

    En el Primer escut hi ha una corona comtal, anem a dir de nou “puntes”, amb dos figures antropomorfes als laterals i a la part de baix una decoració més o menys floral on es recolzen l’escut i les figures. El que és l’escut, estrictament, que és quadrilong acabat en punta, apareix dividit entre un mínim de nou i un màxim de tretze quarters. Perquè el quarter 2, centrat, està dividit al seu torn en altres quatre més menuts, en els quals crec que hi ha representat el cognom Vilarrasa dalt a l’esquerra; al costat apareix l’agnus dei, i baix hi ha un gos rampant, i un altre que no identifique. Així que només veig clar que al quarter 1 hi ha el llinatge Faus, i en el 9 (o 13) el cognom Escrivà. També semblen representats els Borja en el 4, i els Zapata de Calatayud en la part de baix del 7, entre altres.

    En el Segon escut també hi ha una corona corresponent a un comtat, però presenta uns adorns externs més recarregats, com són una àguila bicèfala en negre, i una llarga cinta per la part superior i pels laterals amb el lema:“Nisi dominus aedificaverit domum in vanum laboraderunt qui edificat eam”, que és el salm 126 de la Vulgata que vol dir “Si el senyor no construïx la casa, és inútil l’afany dels constructors”. Mentre que, el que és l’escut pròpiament, és més paregut als escuts actuals, quadrilongs de punta redona. I gràcies al dibuix on s’explica els llinatges, trobem que hi ha un total de tretze quarters amb els cognoms: Faus, Escrivà, Castelló (de Benifallim), Salvador (d’Antella), Beamunt, Roca, Rovira, Merita, Llácer, Pastor, Pallarés, Exérica i Doménech; destacant sobretot al centre el llinatge Rovira.

    I del Tercer escut he de dir que, quan em va arribar el correu electrònic amb les fotos, esperava que fora paregut en més o menys a algun dels dos anteriors... Però em vaig quedar sorprés i em va deixar en més dubtes. I és que la corona també és comtal amb una decoració floral en els laterals així com en la base, i presenta una vora interior més estreta (orla vectorial de llorer?) que delimita els adorns externs del que és l’escut. Escut molt ben treballat artesanalment en fusta, i que és diferent dels dos anteriors, perquè a més del material de què està fet presenta una forma ovalada i està dividit en un total de deu quarters. I de tots els quals, amb molts dubtes, diria que veig representats els cognoms Faus (en el quarter 1), els Vilarrasa (3), l’agnus dei (4), els Despuig (5), Escrivà (6), i potser els Borja (en el 2), i en el 7 un llinatge representat per dos naus, més un altre amb un gos rampant i dos més que no els veig bé.

    De manera que, al remat, podem observar a simple vista que hi ha notòries diferències entre els escuts, però també aspectes que apareixen en els tres. Així és l’existència de les diferents figuretes de pedra, o bé els dibuixos o bé les figuretes de fusta representatives dels llinatges Faus i Escrivà, bàsicament, que recorda els Faus d’Ador, la família originària que amb el temps arribaren a aconseguir el títol nobiliari de comtes de Ròtova; així com altres figures com l’agnus dei, un bou, i un gos rampant. Pel que es veu, els primers comtes de Ròtova tingueren un interés molt gran, en què els seus blasons reflectiren molts dels seus llinatges i quedaren ben lluidors per a l’esdevenidor. Tant, que crec que fins i tot se’n passaren bona cosa. Massa i tot. Perquè queda evident l’afany exacerbat d’incloure, en poc espai, una garbera de llinatges dels quals se sentien desvanits. Sense caure en el detall que escuts tan barrocs per sobrecarregats, en la persona que els mira poden produir un efecte més de confusió que altra cosa; potser com m’ha passat a mi.