dimecres, 21 de desembre de 2011


Ahir estiguérem xarrant durant un parell d'hores a ca Pasqual. Com sempre, Adrià ens oferí alguna cosa per beure i passàrem, però sucumbírem a la segona i no li férem oix a uns dolcets de Nadal acompanyats d'un moscatell molt finet i adequat. Com quasi sempre, coincidírem també amb la visita que li fa sovint Arcadi, a qui vaig aprofitar per preguntar-li sobre un personatge carcaixentí, nascut a Xàtiva, que era amic i company de lletres de Blasco Ibáñez: Francesc Sales Sarrión. I, en efecte, alguna cosa em va dir Arcadi, si no recorde mal i segons Soler i Estruch, que potser li ho va dir, era conegut per l'àlies de Cabellots, sent un personatge carcaixentí destacat. Em va dir d'ell que escrivia al setmanari carcaixentí La Ribera, on portava una secció en què signava amb un pseudònim de dona, pel que la gent pensava que era un muller. També em va dir, coincidint amb el que em digué un dels néts aquest estiu passat, que el senyor Francesc Sales sembla que va viatjar per tot el món, o almenys a llocs tan distants que així es podria dir: Estats Units, Austràlia, etc.
Total, que encara que anàvem en principi tant Robert com jo, i supose que també Pasqual, amb ànim de parlar de lletres, al remat acabàrem parlant més de la situació econòmica i del nou president del govern i de com està el pati. O siga, que al remat... no arreglàrem el món, no. En fi, a l'any nou tornarem a repetir visita, i a veure si és possible xarrar de narrativa més que no de la situació del país. Clar que... no sé si això serà possible.
Per cert, molt bons els dolcets nadalencs, i a propòsit, per aquestes dates comence a trobar a faltar un parell de dolços bàsics i essencials que tothom feia abans i que ara normalment la gent sol comprar als forns o pastisseries: els típics pastissets de moniato i el torró de cacau.

3 comentaris:

  1. No solem arreglar el mon ni la butxaca però ho passem be. I referent als pastissets de moniato, la recepta la tens al meu Blog "M'agrada cuinar" Els millors que he menjat enguany son els que va preparar la amiga Imma Camarena i uns que vaig menjar d'un forn d'Alberic que hi ha en una cantonada de la plaça on hi es l'Ajuntament.

    ResponElimina
  2. I torrons de cacau, pocs en queden però s'afanyeu en ma casa encara els podreu provar.

    ResponElimina
  3. Home, moltes gràcies Paco. La sort que tens és que ara mateix em trobe a la meua residència oficial d'hivern (que és la mateixa que d'estiu) a Rafelguaraf... i a més no sé el camí d'anada a ta casa. Però s'agraeix. "Disfruta'ls" tu que pots. Bon any 2012 i salut sobretot.

    ResponElimina