divendres, 2 de novembre de 2012

Castellsdesorra, blog de Pasqual Adrià

Francesc Adrià, Vicent Sanchis, Robert Cortell i Francesc Torres

A Carcaixent, l'amic i company de lletres Pascual Adrià ha preparat un blog de lletres: Castellsdesorra, en què em convida a participar. De moment estan ell, el seu cosí Paco i un altre xicot carcaixentí, David Oliver. I coneixent un poc l'existència d'altres apassionats per l'escriptura, em pregunte, podríem fer una associació d'escriptores i escriptors carcaixentins?...
Xe, compte. Ho dic en broma. A mi no em busqueu per compromisos, que no estic per participar en molts actes, allò que diem fer "vida social". En altres circumstàncies potser sí que m'haguera agradat. Només heu de recordar que el meu blog es diu Notes de l'exili. Doncs això, exiliat estic ja quasi per complet de sopars, reunions, conferències i altres embolics. De manera que estic preparant una selecció de les meues obres de narrativa, perquè entenc que això és el que volen. I dins de les de narrativa, sols aquelles obres que n'hi ha exemplars a la venda; o siga, excloent les obres ja exhaurides. Així que... en això que estic ara mateix. Li done la benvinguda a Castellsdesorra a aquest núvol fugisser que suposa estar en la xarxa.

Tertúlia a ca Pasqual Adrià
I vista la forta competència dels carcaixentins, m'hauré d'exiliar a Rafelguaraf, perquè allí em sembla que sóc el millor escriptor, encara que siga sols per allò del refrany castellà: en el país de los ciegos el tuerto es el rey. Doncs bé, em sembla que dec ser el millor escriptor del carrer Joan de Déu Montañés, en el tram comprés entre els carrers Jaume I i Ateneu Musical; els que viuen més enllà desconec si s'entretenen amb el futbol o amb el vol dels coloms. Sí. Des que va faltar el tio Sento Botella (Vicent Abril), que s'intitulava a si mateix "el agricultor poeta", i en la mesura que crec conéixer el personal que hi resideix... diria que per ací van els tirs. Ara, des d'aquest estiu passat tinc una amiga, una rafelguarafina que espere i desitge que arribe a aconseguir una de les seues il·lusions en aquest món de l'escriptura. I aleshores ja en seríem dos. Si n'hi ha més gent... ho ignore.

2 comentaris:

  1. Vicent, si analitze les teues dades arribe a la conclusió que si prompte tenim dos escriptors a Rafelguaraf, la "ratio" escriptor per habitant serà més alta a Rafelguaraf que a Carcaixent.

    Anem a vore:

    Si els 2.532 rafelguarafins arribem a tindre 2 escriptors, Carcaixent amb 20.687 habitants, caldria que tinguera 16'34 escriptors (no crec que a Carcaixent estiguen, o si?.

    !Carcaxeitins, prepareu-se que anem a per vosaltres!. A Rafelguaraf som més i millors els escriptors... i la pedrera funciona.

    Vinga, salutacions.
    Eduard.

    ResponElimina
  2. Home, la veritat és que, bromes a banda, sé d'una desena de carcaixentins i carcaixentines que escriuen o escrivien narrativa (i supose que n'hi haurà més, però jo no els conec); a més a més, cal tenir en compte els autors d'estudis d'història, etc., que em sembla que en són bastants més, i molt bons al meu parer.

    ResponElimina