dilluns, 14 d’abril del 2014

L'arnadí

Arnadí, fet a l'estil de Llanera de Ranes (la Costera)


El meu bon amic Vicent Estrela, que viu a Xàtiva però és natural de Llanera de Ranes, m'ha obsequiat amb aquest arnadí que veieu ací dalt fotografiat. Molts de vosaltres sabeu que aquest dolç tan típic valencià de les comarques centrals és d'origen àrab, o potser siga més correcte dir del temps de la cultura musulmana al nostre País Valencià.
Doncs bé, l'hem tastat la meua dona, Empar, i la meua filla Flàvia, i jo, és clar. La nota que li posaríem? Un excel·lent cum laude! Quasi res si està bo. I és que el meu "mig amic", que em deia quan estudiàvem a l'IES Josep de Ribera, de Xàtiva, és farmacèutic (farmàcia Romera Estrela, a Carcaixent) i diu que l'ha elaborat ell personalment amb una recepta d'una tia seua, que fa les mescles a ull, un poc d'açò una miqueta d'allò altre; però ell, en canvi, més rigorós potser per deformació professional, que si tants grams d'açò i tants d'allò altre. Total que el resultat ha sigut un dels millors arnadins que he tastat en ma vida. Potser per això és que l'arnadí és tan famós a Llanera de Ranes.
De fet... quan li torne la cassoleta li diré si és que en realitat no l'ha comprat a alguna pastisseria o forn d'aquells artesanals que saben fer-los molt bé.

2 comentaris:

  1. L'arnadí és tan bo perquè és casolà, que per fer un arnadí de primera cal posar-hi un sentiment especial. Jo avui he estat ajudant la meua mare a fer unes mandonguilles d'adadejo magnífiques, i demà les utilitzarem com ingredient bàsic per fer el famós "suquet d'adadejo", que és una de les meues febleses culinàries. Quan posava a la paella les mandonguilles, si les apretava un poc, ma mare em recordava que calia mantenir-les amb una certa separació entre elles perquè es fregiren millor. Ja em diràs si un detall com eixe no és tota una mostra d'amor pel "suquet". Salut. Robert Cortell

    ResponElimina
  2. Ostres, ahir divendres mateix les vaig gaudir jo en el famós suquet d'abadejo, les mandonguilles. I encara en queda alguna que les assaborirem en dies posteriors. Salut Robert, i bones Pasques

    ResponElimina