dilluns, 3 d’agost de 2015

Bandolers reals, pel·lícules a banda

Levante, dimecres 29 de juliol, edició de la Safor

Fa alguns anys que conec l'investigador oliver Manel Arcos. De fet he participat amb ell, a Rafelguaraf i a altres pobles, amb ocasió de la presentació de diverses de les seues obres sobre bandolerisme valencià del segle XIX del qual és un gran coneixedor. El cas és que, en una de les ocasions en què el vaig presentar a Rafelguaraf el vaig animar que estudiara el tema de la matança de la taverna del Raval de l'any 1873. Fets, per cert, que s'han perpetuat en la memòria oral fins i tot amb dades que semblen més de llegenda que realitat, però, mai se sap...
En tot cas, la qüestió és que Manel ha tret en el seu darrer llibre un apartat en què, a mode d'esclat final, narra els fets que acabaren amb la mort d'un matrimoni de taverners i una xiqueta barxetana, que a mi em dóna la sensació que va morir per trobar-se en aquella taverna en un moment fatídic, sense tenir res a veure amb els motius que havien portat fins allí tres matons.
Doncs bé, aquesta setmana passada el periòdic Levante ha publicat un article que vaig fer al respecte, encara que a la Safor s'ha publicat amb el títol que li vaig posar, el mateix que du aquesta entrada (Bandolers reals, pel·lícules a banda), mentre que a la Ribera l'han titulat La matança de Rafelguaraf. Ah!, i ja posats, vos avance que enguany, el dia 11 d'octubre (la vespra dels fets), presentarem a Rafelguaraf aquesta obra de Manel Arcos, Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada.

Levante, diumenge 2 d'agost, edició de la Ribera

4 comentaris:

  1. El llibre de Manel em sembla una obra molt meritòria perque ens dóna la interpretació d'uns fets difícils de reconstruir. La seua proposta em sembla molt lògica i, a més, té un valor literari innegable. El pròleg de Cucarella és brillant, i sintetitza perfectament el sentit últim del bandolerisme en aquella època. A parer meu, esbrinar si Camil Seguí era carlí o republicà no és una qüestió determinant, perquè entenc que quan va protagonitzar la matança de Rafelguaraf ja n'haurien fet de tots els colors, tant ell com els seus germans. Aquesta inferència me la confirmen els llibres que dedica Manel a Josep de la Tona, que actuava al servei d'una societat mafiosa sense cap altra ideologia que el lucre. Per cert, al llibre de Gaianes-Xàtiva s'hi parla de Palloc. L'altre dia em va dir Jeroni, de Murla, que va conéxer una dona que va viure més de 100 anys, que havia sigut testimoni del seu assassinat per Fullana i un tal Mitjana, de Castells. Em va confirmar que segons eixe testimoni Palloc va ser soterrat sota el segon escaló de l'entrada al cementeri de Murla. Salut. Robert Cortell

    ResponElimina
  2. Si Camil Seguí era carlí o republicà no té importància respecte el conjunt de l'obra. Però pel que fa a les morts de Rafelguaraf sí que em sembla d'interés, i això sols per entendre fins a cert punt la "lògica dels fets". És a dir, seria, posem per cas, allò que un carlí mata un republicà, i després un republicà es carrega un carlí i així successivament. En tot cas, segons notes de premsa de l'època i per l'actuació de l'alcalde del Genovés, és possible que fóra de tendència republicana. Però, com dic, sense entrar en valoracions i encara menys a disculpar la seua actuació com a bandoler.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha un xicot d'Alzira, que li diuen Vicent Garés, que està fent la seua tesi doctoral sobre el bandolerisme al segle XVII, i que em va comentar que durant el barroc ja hi havia conexions entre el bandolerisme i les classes dominants. És a dir, que cada gran família tenia els seus bandolers perquè li feren la feina bruta. Jo crec que al segle XIX passaria una cosa semblant, que els carlins i republicans que tenien aspiracions polítiques es valien de bandolers mercenaris per als seus ajusts de comptes.

      Elimina
  3. Efectivament, segons que m'ha comentat en diverses ocasions el meu amic Joan Català, a Carcaixent i a la Pobla Llarga hi havia bona cosa d'enfrontaments entre -no sé si ho dic ara bé- les famílies i els interessos dels Timor i els Talens.

    ResponElimina