Imaginem-nos que Berfull ja estiguera rehabilitat

Potser a algú no li agrade el que vaig a dir per escrit. Però al meu parer, les instàncies on s'haja de tramitar la possible modificació del BIC ja estan tardant molt en aprovar el que calga per salvar almenys una part de Berfull. En la meua opinió pense que és millor qualsevol cosa menys dir més prompte que tard: "ací estava Berfull", i que només quede un muntó de pedres i runa.

Sóc una persona sense estudis de dret o d'arquitectura, però em sembla que quan les circumstàncies són tan adverses en tots els sentits, i ara, a més a més, urgents, pense que s'hauria de modificar el que calga per evitar l'enfonsament definitiu del llogaret. Això, és clar, si és que encara s'està a temps, que ho dubte.

Perquè, ¿de què serveix una declaració molt bonica de BIC, si ni la Unió Europea, ni l'Estat espanyol, ni la Generalitat Valenciana, ni els mateixos propietaris no posen un euro per salvar Berfull? Doncs bé, front a l'evidència, s'hauria de facilitar que els propietaris, amb el concurs de l'empresa privada, puguen fer compatible el conservar una part a canvi de traure benefici econòmic de la resta.

I ara imaginem-nos que Berfull ja està rehabilitat. Allí, junt a l'arc d'entrada, la Casa de la Senyoria i l'esglesieta han fet unes cases noves que recorden molt les antigues, on viuen jubilats noruecs o alemanys o d'on siga d'arreu d'Europa. Hi ha bona comunicació per carretera amb Rafelguaraf, amb la Pobla Llarga i amb l'estació de Manuel-l'Énova, i més enllà amb Xàtiva, Alzira i València. I és que les persones majors necessiten tenir bona comunicació amb els hospitals Lluís Alcanyís i de la Ribera per motius obvis. Però com gaudeixen de bona salut i d'una economia també més que bona, tant ells com els familiars i amics que ara i en acabant els visiten, han donat nova vida al llogaret i, de retruc, als pobles de l'entorn...
En fi, vosaltres mateixos, si voleu, seguiu somniant.