Barraca i púlpit

Edelmiro Navarro davant una "barraca", dalt d'una lloma del Realenc

Fa molts anys vaig començar a cercar indicis de materials lítics per diversos punts de la serra que és terme de Rafelguaraf, així com la del Realenc (Xàtiva). I una de les coses que vaig observar és que, en la part més alta de moltes de les llomes, costeres, etc., hi havia amuntegaments de pedres que em cridaren un poc l'atenció.

El cas és que, molts anys després, gràcies a un dels caçadors del vedat del Realenc, Edelmiro Navarro, és que vaig saber què eren aquells muntons de pedres. Segons Edelmiro es tracta de "barraques" antigues, quan els caçadors feien servir la tàctica del perdigot per caçar perdius, entre altres coses perquè, si no ho vaig entendre mal, les escopetes d'aleshores tenien molt poc abast. Potser es tractara de les escopetes que en un conte meu, titulat Un caçador de trellat, vaig posar de "l'afluixà", segons que em va dir un caçador de la Marina a qui està dedicat.
I per a això és que, molt prop de la "barraca", hi havia el que Edelmiro va anomenar el "púlpit", un punt un poc elevat, fet també de pedres però molt més menut, on posaven el perdigot dins d'una gàbia, que amb el seu correnteig (xau-xau) o escotxegar característic (coletet o cozet-zé) atreia les perdius. Moment en què, el caçador, amagat darrere el recer de pedres de la barraca i matolls, aprofitava per disparar. Així, doncs, és que, barraques i púlpits, encara se'n poden trobar fàcilment pertot arreu de les serres del nostre entorn.