dimecres, 20 de juny del 2012

A les 19 h. hi havia molt poca gent

Poca taula per tant de llibre










Dissabte passat (dia 16), per la vesprada, entre les 19,00 i les 21,15 h. vaig parar una tauleta d'aqueixes plegables que em deixà la meua veïna Cathy, per exposar els meus llibres, tant de narrativa com d'història, en una fireta del llibre a Rafelguaraf, que, vist i no vist, es va voler celebrar. Home, la veritat siga dita és que fer una fira del llibre a Rafelguaraf és una aposta un tant arriscada, jo diria més bé molt arriscada, si no es planifica amb certa antelació. En tot cas, com que els organitzadors tingueren a bé el dir-m'ho, jo vaig col·laborar amb la meua modesta presència... i la de la meua secretària general, que s'encarrega de portar tots els meus assumptes econòmics, o siga, que fa de representant, porta la meua agenda d'actes, etc. (cal que diga que va de broma?). Doncs bé, encara que no ho semble vaig vendre set, sí dic bé, set llibres! És a dir, a una mitjana de tres llibres per hora. Quasi res porta el diari!
Ah! Per cert, açò sols ho faig ací, al meu poble de naixença, per facilitar que els rafelguarafins i rafelguarafines no s'hagen de molestar en anar a Xàtiva o Alzira, provar en una llibreria a demanar un llibre dels meus i, si té sort que li'l duen al cap de tres setmanes, haver de tornar per a comprar-lo; o siga, per evitar-los totes aquestes molèsties. Vull dir, que no és que em dedique jo ara a anar volander pels pobles venent llibres. I no és que tinga res en contra, que em sembla una activitat molt bona i legítima, com ara per exemple, la que fa l'estimat amic Manel Arcos. Per ara no és el meu cas. Però... ara que pense, amb açò de la crisi... igual sí que acabem anant per fires i mercats venent llibres. Ves a saber.

2 comentaris:

  1. Encantadora l'anècdota. Amb una miqueta més ja se't pot dir que et comportes com un "gran emprenedor", si ens situem en la situació d'abaltiment general en què es troba, en general, la nostra societat. La cultural, no, això ja ho vinc dient des de fa temps. I les i els rafelguarafins ja veig que tampoc. No he estat mai al teu poble (de naixença) i, saps què et dic?: que, a partir del fenomen CENDRES DE TERNILS, em propose fer-hi una excursioneta pròximament. Salut, i llarga vida a les Cendres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho creus oportú, puc fer-te de guia per la zona. Gràcies pel teu comentari i pel desig.

      Elimina