diumenge, 2 de juny de 2013

Gràcies a Maria Josep, a Manel, a Vicent i a Júlia


El passat dia 23 de maig presentàrem Cendres de Ternils a Oliva, a la biblioteca de l'Envic, gràcies als bons oficis del seu bibliotecari Vicent Olaso. Pel que fa a l'assistència de públic, en honor a la veritat no sé si qualificar l'acte d'èxit atenuat o bé de fracàs relatiu. I això perquè, contant-nos als mateixos intervinents, seríem una quinzena de persones. Però en tot cas em trobava en deute per agrair la participació de Maria Josep Escrivà, filòloga i poetessa; Manel Arcos, periodista i investigador del bandolerisme, i també, i si se'm permet d'una forma un poc més especial, de Júlia Rodríguez, a qui no tenia el plaer de conéixer.
Doncs bé, destaque un poc més el paper de Júlia perquè durant uns deu o dotze minuts va fer un monòleg fantàstic representant uns passatges de la novel·la. I em sembla que ho va fer... millor impossible. Sincerament, només per veure-la actuar valia la pena que haguera vingut més gent. Però, què hi farem, això és el que hi ha.
Maria Josep, que és una persona molt sensible i és com una mena d'activista cultural a la Safor, i molt més enllà, m'ha comentat la possibilitat de presentar-la una vegada més la primavera d'hivern pròxima, o siga, a la tardor, i supose que a Gandia; sobretot i especialment perquè val la pena que algunes persones un poc més interessades o encuriosides puguen gaudir de l'actuació de la Júlia. Doncs, molt bé, ho tornarem a intentar. I això, moltes gràcies als intervinents.
Ah! Se m'oblidava dir que Maria Josep va proposar un format nou en la manera de presentar els llibres, que a mi em va agradar molt. I de fet endavant jo mateix i en la mesura possible també ho faré així: com una mena de diàleg entre els intervinents, reforçat amb imatges. Tot per fer més atractiva i entretinguda per al públic la presentació d'un llibre i no allò d'anar i soltar un "rotllo" que de vegades arriba a ser bastant avorrit.



5 comentaris:

  1. Jo no sé si aquest plantejament és nou o no, però sí que he pogut comprovar que el públic l'agraeix molt. Per a mi, l'interessant d'aquests actes és motivar l'intercanvi d'idees, i la lectura del llibre. I, honestament, crec que ho vàrem aconseguir a Oliva. No hi havia massa públic, és veritat, i em sap greu, per tot l'interès que hi havia posat Vicent Olaso. Però jo m'ho agafe com una experiència pilot que ens va demostrar que aquest acte és molt atractiu, i exportable.
    I Júlia va estar impressionant.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies mestre. Per a mi va estar tot un plaer i quan vullgueu torneu a contar amb mi, jo encantada. Poquet públic però molt agraït. Tota una experiència. Des de ací, donar les gràcies també a Maria Josep per confiar en mi.I gràcies per les vostres paraules que em deixen tota desvanida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maria Josep: estic d'acord en què al marge de l'assistència de públic l'important va ser que el contingut de l'acte va estar molt bé. I també gràcies a la senyora artista, pel seu bon treball i la bona disposició.

      Elimina
  3. Lamentablement vivim en una societat mediàtica i l'assistència de públic no està determinada per la qualitat de l'acte, sinó per la fama mediàtica dels qui hi intervenen. La majoria dels autors anem a contracorrent, posant tot el nostre entusiasme en allò que fem, i això moltes vegades no té preu, encara que es quede en la intimitat d'una sala amb poc de públic, o -portant les coses a l'extrem- en la solitud de la nostra cambra.

    ResponElimina
  4. Bé, això és el que hi ha i això és el que cal contar ara i ací també.

    ResponElimina