El passat dia 23 de maig presentàrem Cendres de Ternils a Oliva, a la biblioteca de l'Envic, gràcies als bons oficis del seu bibliotecari Vicent Olaso. Pel que fa a l'assistència de públic, en honor a la veritat no sé si qualificar l'acte d'èxit atenuat o bé de fracàs relatiu. I això perquè, contant-nos als mateixos intervinents, seríem una quinzena de persones. Però en tot cas em trobava en deute per agrair la participació de Maria Josep Escrivà, filòloga i poetessa; Manel Arcos, periodista i investigador del bandolerisme, i també, i si se'm permet d'una forma un poc més especial, de Júlia Rodríguez, a qui no tenia el plaer de conéixer.
Doncs bé, destaque un poc més el paper de Júlia perquè durant uns deu o dotze minuts va fer un monòleg fantàstic representant uns passatges de la novel·la. I em sembla que ho va fer... millor impossible. Sincerament, només per veure-la actuar valia la pena que haguera vingut més gent. Però, què hi farem, això és el que hi ha.
Doncs bé, destaque un poc més el paper de Júlia perquè durant uns deu o dotze minuts va fer un monòleg fantàstic representant uns passatges de la novel·la. I em sembla que ho va fer... millor impossible. Sincerament, només per veure-la actuar valia la pena que haguera vingut més gent. Però, què hi farem, això és el que hi ha.
Maria Josep, que és una persona molt sensible i és com una mena d'activista cultural a la Safor, i molt més enllà, m'ha comentat la possibilitat de presentar-la una vegada més la primavera d'hivern pròxima, o siga, a la tardor, i supose que a Gandia; sobretot i especialment perquè val la pena que algunes persones un poc més interessades o encuriosides puguen gaudir de l'actuació de la Júlia. Doncs, molt bé, ho tornarem a intentar. I això, moltes gràcies als intervinents.
Ah! Se m'oblidava dir que Maria Josep va proposar un format nou en la manera de presentar els llibres, que a mi em va agradar molt. I de fet endavant jo mateix i en la mesura possible també ho faré així: com una mena de diàleg entre els intervinents, reforçat amb imatges. Tot per fer més atractiva i entretinguda per al públic la presentació d'un llibre i no allò d'anar i soltar un "rotllo" que de vegades arriba a ser bastant avorrit.
Ah! Se m'oblidava dir que Maria Josep va proposar un format nou en la manera de presentar els llibres, que a mi em va agradar molt. I de fet endavant jo mateix i en la mesura possible també ho faré així: com una mena de diàleg entre els intervinents, reforçat amb imatges. Tot per fer més atractiva i entretinguda per al públic la presentació d'un llibre i no allò d'anar i soltar un "rotllo" que de vegades arriba a ser bastant avorrit.
Jo no sé si aquest plantejament és nou o no, però sí que he pogut comprovar que el públic l'agraeix molt. Per a mi, l'interessant d'aquests actes és motivar l'intercanvi d'idees, i la lectura del llibre. I, honestament, crec que ho vàrem aconseguir a Oliva. No hi havia massa públic, és veritat, i em sap greu, per tot l'interès que hi havia posat Vicent Olaso. Però jo m'ho agafe com una experiència pilot que ens va demostrar que aquest acte és molt atractiu, i exportable.
ResponEliminaI Júlia va estar impressionant.
Moltes gràcies mestre. Per a mi va estar tot un plaer i quan vullgueu torneu a contar amb mi, jo encantada. Poquet públic però molt agraït. Tota una experiència. Des de ací, donar les gràcies també a Maria Josep per confiar en mi.I gràcies per les vostres paraules que em deixen tota desvanida.
ResponEliminaMaria Josep: estic d'acord en què al marge de l'assistència de públic l'important va ser que el contingut de l'acte va estar molt bé. I també gràcies a la senyora artista, pel seu bon treball i la bona disposició.
EliminaLamentablement vivim en una societat mediàtica i l'assistència de públic no està determinada per la qualitat de l'acte, sinó per la fama mediàtica dels qui hi intervenen. La majoria dels autors anem a contracorrent, posant tot el nostre entusiasme en allò que fem, i això moltes vegades no té preu, encara que es quede en la intimitat d'una sala amb poc de públic, o -portant les coses a l'extrem- en la solitud de la nostra cambra.
ResponEliminaBé, això és el que hi ha i això és el que cal contar ara i ací també.
ResponElimina