dimarts, 9 de juliol del 2019

A propòsit de la Fira Modernista de Carcaixent


Una interessantíssima exposició fins i tot per a poblacions veïnes
Segons que m'han comentat el finançament de la Fira Modernista de Carcaixent costa al voltant d'uns 50.000 euros. Dels quals caldria descomptar ajudes o subvencions de part de la Diputació Provincial de València i/o d'alguna conselleria. Disculpeu però no puc precisar més per falta d'informació concreta. En tot cas, potser estem parlant d'uns 35.000 euros els que l'Ajuntament de Carcaixent es gasta en els actes relacionats amb la fira, sobretot destinats a les actuacions musicals i a la publicitat.


Però hi ha una altra part. Per a mi la més important: la col·laboració de les persones que, desinteressadament, participen amb els seus propis vestits d'època, o bé col·laboren en aspectes d'organització, etc., tot per tal que la Fira Modernista es puga dur a terme. I no són únicament les persones a títol individual, que també ho són les associacions de tota mena i una part important del comerç local. Estem parlant, doncs, d’una gran part de la societat carcaixentina que col·labora amb la Fira Modernista.


En concret, quant a les persones, són unes 250 les que venen col·laborant en els actes que s'hi organitzen. I com avançava adés, els diners es gasten majorment en actuacions musicals i en publicitat. Perquè sembla que per aconseguir que un esdeveniment d'aquestes característiques arribe a arrelar i es faça una celebració tradicional, inicialment cal destinar uns diners durant uns deu anys, si no alguns més.


És a dir, el que s'intenta per part de l'Ajuntament de Carcaixent, no és una mena d'esdeveniment momentani que una ciutat com Carcaixent és capaç de fer en un moment donat, com en altres ocasions o altres coses que s'han fet o s'han intentat, però que no han tingut continuïtat. Si no que, el que es pretén, si la cosa qualla i es fa una tradició, amb seguida, és que la societat -de més enllà del terme municipal: de les comarques veïnes i fins i tot estrangers- que la faça seua. Entenc que seria allò que hom diu “turisme cultural, gastronòmic, etc. d’interior”, un complement al turisme de sol i platja. Però amb l'esperança i el desig que més endavant, sense tant d'esforç i més per inèrcia, es facen les coses amb menys necessitat de publicitat, i potser també, amb menys despeses.


Dit això, també tinc entés que en una assignatura potser d'estudis d'Economia de la Universitat de València, s'ha parlat de la Fira Modernista de Carcaixent com a un bon exemple per atraure públic a visitar i conéixer una població. I a més, enguany, en la quarta edició, s'han recollit dades a partir de les quals es farà un estudi de repercussió de la fira, per conéixer amb detall en quina manera es beneficia i quina incidència econòmica o d'altre tipus té; és a dir, les repercussions que té la celebració de l'esdeveniment en la ciutat.



Doncs bé, em sembla admirable i em mereix tot el respecte del món, aquesta actitud. Començant per l'ajuntament, i seguida pel suport majoritari de la societat carcaixentina, que intenten crear algun tipus d'atracció, digueu-li turístic, digueu-li gastronòmic, digueu-li cultural... com vulgueu, que faça atractiu vindre les persones a Carcaixent. I, qui sap, si tot això pot ser un inici de canvi econòmic i millora per la societat en conjunt.
Aleshores em pregunte: quin mal hi ha en tot això? A parer meu no cap. I, al contrari, em sembla admirable que tota classe de persones -de l'espectre polític, des de la dreta a l’esquerra, que col·laboren en tan digne intent que sols pot portar millores a Carcaixent. La resta de crítiques, que sé que s'han fet o es fan per les xarxes, o bé són per enveges i malicies, moltes d'elles absolutament irracionals, infundades i sense el mínim trellat ni fonament. És allò de criticar per criticar. A aquestos no cal fer-los cas. Així que, la meua enhorabona i admiració per a totes les persones que intenten fer atractiva la idea de visitar Carcaixent.
Per cert, les fotos són de la pàgina de facebook de l'ajuntament i de Carcaixent modernista.

divendres, 7 de juny del 2019

Ja està ací la IV Fira Modernista de Carcaixent


Durant els dies 7, 8 i 9 de juny podem gaudir de la IV Fira Modernista de Carcaixent. Ací teniu el cartell anunciador. Vos recomane que si teniu oportunitat la visiteu. A parer meu, molt recomanable.


dissabte, 18 de maig del 2019

Ha faltat la professora d'Història Leonor Sanz Pons


Ahir divendres em vaig assabentar que ha faltat la qui va ser la meua professora d'Història a l'Institut Josep de Ribera de Xàtiva, quan feia 6é. del que aleshores s'anomenava Batxiller Superior. Així que, ara mateix, a més d'acompanyar en el sentiment la seua família i amics, pose encara que siga només unes breus notes de condolença. Notes que estic segur que seran compartides per tants exalumnes que ho hem sigut d'ella: Leonor Sanz Pons. Una persona a qui, almenys jo, crec que li dec d'alguna manera moltes de les coses que he fet o per les qual m'he interessat fins ara.
A més, a propòsit de la seua mort, pose ací també una poesia de l'escriptor carcaixentí Robert Cortell, amb la que em sent molt identificat. Perquè a banda dels sentiments que expressa, transmet el reconeixement que es mereixen molts ensenyants que amb el seu mestratge ens ajuden a arribar a ser persones.

Casa la Abuela, Xàtiva, 1997. Amb motiu dels 25 anys de la promoció del Batxillerat 1971-72

Necessitàvem un perquè
i ens donares el pensament.
I si ara sóc ací, bregant amb les paraules,
sé que t'ho dec, car res no tindria sentit
de no descansar sobre un ferm propòsit.
El temps passa, i anem escrivint
la nostra petita història. Potser
hom dirà que és una de tantes:
la lluita contra el present pel demà,
i el pòsit amarg de cada desfeta.
Però conservem el record del teu entusiasme,
i això també és l'esperança:
creure en aquells que ens estimen,
aprendre dels que transmeten
la seua humana experiència.
No hi ha molt més que dir: callar a temps
és una bona manera de concloure.
La vida ens separa, mes la memòria
tot ho empara, com la celístia la nit.
Que no és injust l'adéu, sinó l'oblit.

Leonor Sanz Pons
Catedràtica d'Història de l'Institut Josep de Ribera de Xàtiva
SIT TIBI TERRA LEVIS

diumenge, 21 d’abril del 2019

L'Énova lluita pel seu patrimoni


El dissabte passat, dia 13 d'abril, a l'Énova va tenir lloc la I Fira romana TERRA IUNIANA. Una celebració d'aquestes característiques només sol posar-se en marxa si hi ha una bona acollida per part de la població, que ha de col·laborar fent d'actors fins i tot. I sembla que ha sigut el cas, tant pels propis enovers i enoveres, com la resposta per part de molta gent que hi va anar. Hi ha molts aspectes interessants a veure allí: la pròpia població, des de Sans fins el centre urbà de l'Énova, la vil·la romana, les pedreres i les carrilades. I és que estar a la vora de la Via Augusta té això, que en les seues proximitats el territori estava molt colonitzat.
Així que, supose que ben aconsellats per diverses persones, historiadors/es, com l'arqueòleg Miquel Martí, que va descobrir les pedreres, i no ha parat de reivindicar la importància del que ell mateix anomena "parc temàtic" d'època romana a l'Énova. I em sembla que també ha col·laborat l'historiador albaidí Abel Soler, que és autor de moltes monografies d'història local, entre altres, i darrerament, a més, "descobridor" de l'autor d'una de les obres més importants de la literatura en la nostra llengua: el Curial e Güelfa, i que també fa poc va presentar el llibre d'història de l'Énova; potser serà l'autor dels cartells publicitaris que hi ha per la població i en altres llocs citats.
El que no comprenc és com encara no s'ha declarat BIC (Bé d'Interés Cultural) tot aquest conjunt de restes romanes. Ara, tampoc tinc molt clar per a què serveix eixa declaració, si després es deixen perdre llocs com Berfull. De totes maneres està molt bé que un poble com l'Énova, i al darrere o al davant, la gran majoria dels seus habitants, facen el que estan fent: lluitar pel seu patrimoni, que en realitat també és lluitar pel seu futur. Enhorabona a l'Énova i a les persones que ho fan possible, i no puc deixar de felicitar la corporació municipal, al front de la qual està Tomàs Giner. Enhorabona a l'Énova!

diumenge, 14 d’abril del 2019

Atenció, que estem en fira electoral


Este blog és sobre temes històrics i geogràfics, etc., de Rafelguaraf així com de la meua activitat literària. Però en tot hi ha excepcions, i hui faré un comentari sobre la fira electoral en què estem immersos.
Fa alguns dies el cantant de La polla records deia que el centre s'ha desplaçat cap a l'extrema dreta. No ho sé. El cas és que quan venen eleccions, sembla com si donaren solta als majors xerraires venedors de fires i mercats, que utilitzant totes les argúcies de la dialèctica intenten aconseguir el vot dels incauts; tal és l'excés de verborrea i xerrameca buida de contingut. Amb discursos de bar de poble del pitjor nivell, arribant a l'insult i a la provocació més descarada. Després es queixen que hi haja actituds violentes.
A parer meu, destaca la "parauleria" de la tríada apocalíptica, que llancen missatges demagògics descarats per obtenir vots. I per a això recorren a tots els debats possibles per destrellatats, exagerats, tergiversats i falsos que puguen ser. Segurament pensen "si algú pica, un vot més que tenim". I ací tenim a eixe xicon, que no s'acaba de creure que l'hagen posat al capdavant del partit, i potser per això és que de vegades fa mirada d'il·luminat; o a eixe altre xicot, campió entre els enredadors o encantadors de serps, un bon venedor de fum; i del més cavernícola de tots, millor no dir res.
Al remat, tots tres amb una mateixa ideologia: xenòfoba, retrògrada, franquista. En definitiva, el discurs de sempre perquè en realitat no havia desaparegut. Però una cosa està bé: que vagen separats. Que això no havia de ser un defecte exclusiu de l'esquerra o si voleu del vot progressista.
Si no recorde mal, en una cançó de Lluis Miquel i els quatre Z, en un moment donat es deia més o menys així: ...en això de les votaes entre espentes i sarpaes hi ha qui perd els saragüells...
Doncs això. Atenció, que estem en fira electoral, i almenys que no us facen perdre els saragüells.

divendres, 15 de febrer del 2019

Una senyora escriptora: Dolors Jimeno


Dolors Jimeno
Divendres 22 de febrer, a les 19,00 hores, tindré el plaer de presentar a Rafelguaraf a l'escriptora de València Dolors Jimeno. L'acte tindrà lloc a la Biblioteca Municipal, C/Joan Silvestre, núm. 1, primera planta.
Vaig conéixer Dolors fa uns quants anys, pel gener o febrer de 2014, amb ocasió d'oferir-me la possibilitat de participar en el Club de Lectura del Micalet per parlar de la meua novel·la Cendres de Ternils... Bé, però millor vos conte més coses el proper divendres en què parlarem sobre L'Europa que he visitat, un llibre de viatges de Dolors Jimeno que em sembla molt recomanable.



dissabte, 26 de gener del 2019

El parlar del "tinguem"




Tal com podeu veure en la programació d'actes de la Candelària (el Porrat de Manuel), el divendres dia 1 de febrer a les 19,30 h. i a la Llar dels Jubilats hi ha la presentació del llibre El parlar del tinguem, de Vicent Bataller Grau. En aquest acte tindré el plaer de participar presentant l'autor, un xativí de molt de trellat que ha fet un treball molt meritori sobre el valencià de Xàtiva i la seua àrea d'influència, tal com figura en el subtítol del llibre. Si vos abelleix i podeu vindre...

divendres, 14 de desembre del 2018

Ara fa sis anys: Cendres de Ternils

Ara fa sis anys, reportatge de Barret Films a propòsit de la meua novel·la Cendres de Ternils. Lamentablement sempre d'actualitat.


Recorde especialment Eugeni Alemany, tot un artista i gran professional. Però també l'equip de Barret Films, la família, amics, rafelguarafins i rafelguarafines amb qui ens creuàrem eixe dia, i algunes anècdotes.
I no sé si s'ho creureu, però vaig acabar el dia cansat, perquè ens passàrem pràcticament tot el dia de gravació. Primer a Rafelguaraf, després a Carcaixent i de vesprada a València. En fi, eixes coses de la tele són un poc això: gravar i gravar i gravar, per repetir algunes escenes -no sé si ho dic bé, tècnicament- mentres van passant les hores. En tot cas, ho recorde com una experiència curiosa i bonica.

dimarts, 27 de novembre del 2018

Una obra sobre la nostra parla


Vicent Bataller Grau és un xicot xativí, arquitecte de professió, però apassionat de la filologia, i més en concret de la nostra parla, del valencià meridional que parlem a Xàtiva i a la seua àrea d'influència, entre la qual estan els pobles de les Énoves.
Doncs bé, Vicent va tindre no sé si la fortuna o no, de consultar-me -com sens dubte ho haurà fet amb altres persones- paraules, maneres de dir, etc. I jo sempre, amb molt de gust, li he dit el meu parer i li he fet arribar la meua modesta opinió.
En fi, que vos recomane si podeu que aneu a la presentació, tal com jo mateix faré si puc. O almenys, si vos interessa el tema de la nostra llengua, que compreu l'obra que va estar premiada l'any passat en els premis que convoca l'Ajuntament de Xàtiva.
Per cert, açò em fa memòria d'un altra persona, de qui ara mateix en què estic escrivint aquesta nota no recorde el nom, que sobre un tema molt semblant també em va demanar una certa col·laboració. Col·laboració que va tindre, fins i tot concertant un parell d'entrevistes en ma casa amb dos hòmens de Rafelguaraf: mon "tio" Isidre Martínez i Julián Copoví.

dijous, 18 d’octubre del 2018

L'arrossar a Rafelguaraf i més històries

Tir i arrossegament (Rafelguaraf. Tota una vida en imatges)

Divendres de la setmana que ve, 26 d'octubre, participaré en dos actes a Rafelguaraf.
En primer lloc, de matí, al CEIP Vicente Blasco Ibáñez, parlarem de l'arrossar a Rafelguaraf. Per a això compte amb la col·laboració d'Isidre i Julián, dos hòmens d'edat ja respectable que en més o menys coneixen un poc i encara recorden quan a Rafelguaraf hi havia conreu d'aquesta planta; a més de l'ajuda inestimable de Mila Doménech per a la recollida d'algunes ferramentes, etc.
I a la vesprada, a les 19,00 h. a la Biblioteca Municipal xarrarem sobre el llibre Rafelguaraf. Unes pinzellades per la història i les persones; que de fet serà la presentació oficial del llibre.
Aquest acte a la biblioteca estava previst en el calendari d'activitats de la XXXIII Trobada d'Escoles en Valencià de la Ribera, on figurava la presentació de Roders, la meua darrera novel·la. Però com això no pot ser, és pel que parlarem d'altres històries recollides en aquest llibre citat que duu un títol de to conscientment literari.

dimecres, 29 d’agost del 2018

Volta ciclista a Europa


Un vell amic d'Holanda, durant un temps un poc rafelguarafí, Fred Schoorl, ha penjat en el seu mur de facebook aquesta nota, que traduïda de l'holandés al català diu més o menys així:


"Arribada! El 28 d'agost a Malta, després de més de 6.300 km. en 68 etapes. Iniciat el 2 de juny a Honningsväg (Nordkapp). Set països, més de 30.000 altímetres, 1 pneumàtic pla... i moltes més estadístiques. Tempesta, pluja, neu, calamarsa, onades de calor, terratrèmols, erupció volcànica, etc... però primer una beguda. Preparat per tornar demà. El dia després de demà a NL. Quina aventura això era, gent."

Jo l'he felicitat per tan gran gesta, que a mi em sembla tota una heroicitat. Perquè el fet que unes persones -que no són professionals- hagen fet tot aquest tour, giro, volta o vuelta a Europa de nord a sud... Té castanyes la cosa. I és que els holandesos deuen ser els campions d'Europa i no sé si dir del món en l'ús de les bicicletes. Però, com s'ho fan per estar preparats pels terrenys no plans, amb bona cosa de muntanyes?

La meua felicitació en facebook:
-Fred, eres més valent que manat a fer d'encomanda. Això sí que és una autèntica volta a... Europa de Nord a Sud!!! Vaja una experiència per a uns esportistes no professionals. Supose que tindràs fotos i vivències per fer un llibre, al qual t'anime que faces des de ja. Enhorabona a tu i als teus companys holandesos, vaja una gesta heroica i digna de campions!!!

Fred, que entén i escriu en la nostra llengua, recordeu que va ser rafelguarafí i coneix aquestes contrades (Barxeta, les Énoves, etc.) contestà:
-Moltes gracies, Vicent, i el llibre vindrà! 

Anteriorment, li vaig posar, a propòsit d'un menjar amb un aspecte un poc rar:


-No t'agradaria més un plat d'arròs al forn?
-Clar, home! Estem fotuts!

I ací unes poques fotos que donen testimoni:
 
l'Arena, a Verona
Amb l'Etna al fons fumejant