Barraca i púlpit

Edelmiro Navarro davant una "barraca", dalt d'una lloma del Realenc

Fa molts anys vaig començar a cercar indicis de materials lítics per diversos punts de la serra que és terme de Rafelguaraf, així com la del Realenc (Xàtiva). I una de les coses que vaig observar és que, en la part més alta de moltes de les llomes, costeres, etc., hi havia amuntegaments de pedres que em cridaren un poc l'atenció.

El cas és que, molts anys després, gràcies a un dels caçadors del vedat del Realenc, Edelmiro Navarro, és que vaig saber què eren aquells muntons de pedres. Segons Edelmiro es tracta de "barraques" antigues, quan els caçadors feien servir la tàctica del perdigot per caçar perdius, entre altres coses perquè, si no ho vaig entendre mal, les escopetes d'aleshores tenien molt poc abast. Potser es tractara de les escopetes que en un conte meu, titulat Un caçador de trellat, vaig posar de "l'afluixà", segons que em va dir un caçador de la Marina a qui està dedicat.
I per a això és que, molt prop de la "barraca", hi havia el que Edelmiro va anomenar el "púlpit", un punt un poc elevat, fet també de pedres però molt més menut, on posaven el perdigot dins d'una gàbia, que amb el seu correnteig (xau-xau) o escotxegar característic (coletet o cozet-zé) atreia les perdius. Moment en què, el caçador, amagat darrere el recer de pedres de la barraca i matolls, aprofitava per disparar. Així, doncs, és que, barraques i púlpits, encara se'n poden trobar fàcilment pertot arreu de les serres del nostre entorn.

Visita a l'Énova, amb Abel Soler

Si vos abelleix i podeu dedicar un temps, mireu i escolteu amb atenció les explicacions de l'historiador Abel Soler en una primera visita guiada a una sèrie de panells informatius sobre història, art, patrimoni, etc. de l'Énova. Vos assegure que val la pena. I si podeu més endavant, visiteu el poble en la primera ocasió que es presente. Trobe molt interessants les explicacions i se'n podreu fer una idea d'este poble que dóna nom a la gran séquia Comuna de l'Énova -amb tota seguretat una de les més antigues de la nostra terra-, i a la subcomarca de Castelló i les Énoves. En definitiva, història, patrimoni... CULTURA, que tanta falta fa.

Hui mateix, a Manuel

Per si de cas no heu pogut vindre a les anteriors presentacions (a Barxeta i a Rafelguaraf), hui mateix, 20 de desembre, a les 20,00 h. tindré el plaer de presentar la meua última novel·la publicada per Edicions 96, RODERS, a Manuel, a la Biblioteca municipal. De manera que, si vos abelleix i podeu vindre...Crec que com a mínim, algunes de les fotos relacionades amb la història, de segur que vos sorprendran. I amb molt de gust podrem xarrar un poc sobre el bandolerisme valencià del segle XIX.

Felicitació nadalenca

William Bouguerau, la cançó dels àngels

Estimats i estimades: un any més vos desitge que passeu unes molt bones festes nadalenques amb els vostres familiars i amics, i que tingueu tots un feliç i millor any 2020, sobretot ple de salut i felicitat.

I pose ací un dibuix de la meua filla Flàvia, que ha fet en base a la pintura de William Bouguerau, la cançó dels àngels, tot per acompanyar la felicitació.

Divendres, a Fontanars dels Alforins

 

Divendres pròxim, per la vesprada, aniré a Fontanars dels Alforins. La previsió és participar en el Club de Lectura, que s'han llegit la que va ser la primera novel·la: Adéu a Berfull, en les dos primeres edicions de La Xara, a hores d'ara Fàtima de Berfull en l'edició de Tabarca Llibres.

I com faig darrerament, passaré un bon grapat d'imatges per tal que les persones que vinguen es puguen fer una idea de Berfull i el seu entorn més immediat
En tot cas, per precisar un poc més, l'acte tindrà lloc al Centre Cívic (C/del Molí, cantó a Sant Antoni), i començarà aproximadament cap a les 17,00 hs.

Divendres 29, a Carcaixent

Vicent Bataller Grau

Aquest pròxim divendres 29, a la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent tindré el plaer de presentar a Vicent Bataller Grau, autor d'una obra de referència en els estudis de dialectologia de la nostra llengua. L'acte serà a les 18,30 h. i després d'una breu presentació per part meua, Vicent Bataller ens parlarà del valencià de Xàtiva i la seua àrea d'influència, amb especial atenció al parlar de Carcaixent. Així que, si vos abelleix i podeu...

Un premi sempre és un estímul

Josep Antoni Fluixà, de la Fundació Bromera lliurant el premi

Ahir, 19 de novembre, va tindre lloc a la Casa de la Cultura d'Alzira el lliurament d'una sèrie de premis, entre els quals estava el Premi Llegir 2019, que convoca la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura des de fa uns anys. Per tant, es tracta no d'un premi de narrativa, contes, relats curts o novel·la, sinó "per a estimular articles de creació sobre la importància de la lectura. Amb aquest premi, la Fundació pretén fomentar la creació i la difusió d’articles que impulsen la lectura, en facen una defensa justificada o aporten elements de reflexió sobre els llibres i la cultura impresa", segons que diu el preàmbul de les bases, i tal com es pot veure dalt en la imatge que en fa referència.

Doncs bé, encara que un premi no estiga molt ben dotat econòmicament, no per això deixa de tindre importància per als guanyadors o mereixedors dels premis a parer del jurat. Almenys és la meua opinió. O siga, sempre són un estímul. I el cas és que enguany a mi m'han atorgat el tercer. I com no podia anar personalment, gràcies a l'amabilitat de l'estimat amic i company de lletres Robert Cortell, va anar a recollir-lo per mi. Per cert, l'article es diu Llegir per escriure i és una adaptació resumida d'un article més llarg titulat Dèria per escriure. Quant a les fotos les he vist pel "feisbuc" i ací les pose.

Estos dies passats

Amb Toni Giner, a l'inici de la meua intervenció presentant Roders

Estos dies passats he intervingut en un parell d'actes literaris. En concret, el divendres 25 d'octubre vaig tindre el plaer de presentar la meua última novel·la RODERS a Rafelguaraf, a la Biblioteca. Doncs bé, seríem aproximadament el mateix nombre de persones que a Barxeta, unes 40. I cal dir que, llevat d'una xicoteta pèrdua de temps -per qüestions tècniques amb el projector d'imatges-, em sembla que la gran majoria d'assistents passaren una hora bastant entretinguda. O això és el que em va semblar per molts dels comentaris que em feren. I supose que va ser degut, sobretot, més que a les meues paraules, a causa de la projecció de 23 fotos que agradaren a la gent per estar directament relacionades amb el contingut de la novel·la.

Gran part del públic assistent

I ahir dissabte, 2 de novembre, vaig participar en la 7ª Plaça del Llibre, (plaça de l'Ajuntament de València), just en el mateix lloc on planten les mascletades. Per cert, a tall de començar en aquest Micro obert, a les 12,30 hs., hi havia per allí pegant voltes un cotxe d'un partit equipat amb megafonia que emetia música de Manolo Escobar...
En l'acte participaren, per orde: Carles Enguix, Teresa Sanchis, Juli Capilla, Carme Arnau, Vicent Sanxis, Encarna Sant-Celoni, M. Carme Sáez, Lliris Picó, Jesús Girón, Empar de Lanuza, Josepa Montagut, Pura Peris, Roser Furió i Hermini Pérez. I les lectures foren acompanyades de diverses peces musicals amb Mara Manuel Manuel, al violí i Miguel Ángel Cuadrado, al piano.
L'acte crec que va resultar prou entretingut i no gens pesat, perquè les lectures estigueren al voltant d'uns 3-4 minuts. La meua intervenció, tal com estava prèviament acordat, va consistir en la lectura d'un fragment del Capítol 1 de TERRA DE FRONTERA. Hi hagué bastant assistència de gent, i després ens férem unes fotos de record, i també una copa de cava molt fresquet. Així que, si no passa res, igual a l'any que ve m'anime a tornar a participar llegint un fragment de RODERS. Per cert, tant Terra de frontera com Roders són dues novel·les publicades per Edicions 96.

 

RODERS, l'última novel·la

Dimecres dia 9 d'octubre, una data tan assenyalada per als valencians i valencianes, vaig tindre el plaer de presentar la meua última novel·la, RODERS, al poble de Barxeta. I tenint en compte que és una població d'uns 1.600 habitants, el que arribàrem a ser vora una quarantena de persones em sembla tot un èxit. No tant per mi, que estic acostumat a no tindre tanta audiència, com per l'interés que encara hi ha en un públic interessat o curiós de saber de lectures i històries en la nostra llengua.

Casa de la Cultura, Barxeta, 9-X-2019. Presentació de RODERS

I ara toca presentar-la a Rafelguaraf. Entre altres motius perquè la història va d'una llegenda compartida, en major mesura, pels pobles de Barxeta i Rafelguaraf. I dic en major mesura, perquè allí vaig conéixer un senyor que em va contar que a la Pobla Llarga també es diu alguna cosa sobre el tema. En tot cas, es tracta d'una història extensible o extrapolable a moltes altres poblacions valencianes. Perquè és un tema de la nostra història, basada en fets reals. Així que, si vos abelleix, divendres 25 esteu convidats a escoltar durant una mitja horeta, el que us contarem Dolors Pedrós, d'Edicions 96, que obrirà l'acte, Antoni Giner, mestre i exalcalde de Barxeta, i jo mateix. Vos assegure que si veniu, com a mínim les fotos que veureu us agradaran, perquè estan relacionades directament amb la història i els fets narrats.

"Amic" del facebook

«Amic» del facebook:

Ahir, dia 9 d’octubre, vaig posar un comentari breu en la meua pàgina del facebook utilitzant la següent imatge:

Cosa a la que vares comentar, textualment:

EL PAÍS DE TAMARE TROS DE BURRO EN TOT CAS COMUNITAT

A pesar de la teua mala educació, per la meua part te faig saber que en el Preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el segon paràgraf diu: «...la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana...»

El cas és que, com vivim en democràcia tinc dret a parlar i a dir la meua opinió. Jo, quan escric coses sobretot d’història, de vegades faig referència a Regne de València; també utilitze, parlant o per escrit, Comunitat Valenciana, sense cap problema. Però... «perdona», m’agrada més dir PAÍS VALENCIÀ.

Ara, a mi, com has fet tu, em resultaria fàcil dir alguna barbaritat i insultar. Però no ho faré. Per cert, a pesar de la «burrera» que m’adjudiques, també te diré que he treballat molts anys a les Corts Valencianes. Probablement sé un poc més, encara que siga només un poc, tant de geografia com d’història del País Valencià (per a tu Comunitat Valenciana). I ja no vaig a perdre més temps en explicacions, perquè raonar en persones com tu no val la pena.

Presentació de RODERS a Barxeta

Tal com us anunciava l'altre dia, ací teniu la informació detallada per a l'acte de presentació de la meua última novel·la, RODERS, a Barxeta.

I, com es diu en l'útima línia, durant l'acte hi haurà projecció imatges. En total seran 22 que comentaré molt breument, i que estan relacionades directament o indirecta amb la novel·la sobre la llegenda del barranc dels Dos Germans.

Hola i adéu?

RODERS és l'últim text literari que m'han publicat. És una novel·la basada en fets reals. Uns fets reals que esdevingueren llegenda. Uns fets i una llegenda que ja formen part de la memòria històrica. Uns fets que, en distintes conjuntures i amb diferents protagonistes -com en un cercle viciós- representen una vegada i una altra la mateixa obra, sovint dramàtica. És allò que diuen que la història es repeteix. Perquè encara que els contextos socials canvien, en totes les èpoques passades, les persones, la societat, ha de passar per tota mena d'experiències vitals per tal d'arribar a poder viure amb dignitat. Però en el camí per aconseguir-ho i acabar amb les injustícies hi ha glòries i fracassos. I tot això costa molt, moltíssim. Recorde que la professora d'història (Leonor Sanz Pons, a qui està dedicada) deia que perquè la humanitat arribem a ser persones -en el millor sentit de la paraula-, caldrà que passen molts, moltíssims anys més. Quants anys seran "moltíssims"?, em pregunte. No sé si em trobe ara mateix en un moment un poc pessimista, però jo ja dubte que això arribe a passar mai. Tant de bo que m'equivoque, com en altres coses.

Geografia on transcorre la novel·la Roders

Per altra part, mitjançant aquesta entrada, us faig saber als qui encara teniu la gosadia o la curiositat de fer de tant en tant una breu ullada al meu blog, que amb RODERS m'acomiade, potser per sempre, del món de la narrativa. Vull dir amb això que probablement ja no em publicaran cap altra novel·la més. Tot i que, en la mesura possible, continuaré escrivint textos literaris malgrat que siga sols per a guardar-los en un calaix. Perquè quan vaig començar a escriure narrativa, em vaig fer una llista xicoteta de temes que volia traslladar al paper imprés; llista que en lloc de minvar ha anat en augment. En canvi, sobre temes de microhistòria local-comarcal continuaré escrivint i publicant alguna altra obra. Què voleu? El fet d'escriure ho necessite tant com respirar o menjar. Forma part de la meua vida. Supose que dec ser un tipus rar en aquesta societat tan meninfotista i banal. En fi, cadascú a la d'ell. Què hi farem?
En tot cas, també us faig saber ara, ja, que prompte la presentaré a Barxeta i a Rafelguaraf. De fet, d'ací a uns pocs dies posaré les dades concretes al respecte. Encara que avance que hi haurà projecció d'imatges durant la meua intervenció. Imatges ben curioses i interessants.