dissabte, 24 d’abril de 2021

Un cartell de l'idíl·lic tarongerar

JOSE SEBASTIAN CERDA

ABONOS QUIMICOS

PRIMERAS MATERIAS PARA ABONOS - GUANOS

ALMACENES: RAFELGUARAF - ENOVA - ALGEMESI - CARCAGENTE

DESPACHO: Calle de Valencia, 169 y 170 - ALGEMESI

REPRESENTACIONES: JUAN PASTOR GARCIA - SANET, ANTONIO CATALA - Para pedidos dirigirse a FABIAN SENDRA TUDELA

 * * *

Per si algú no ho arriba a llegir bé, ací vos he posat el text que figura en aquest antic cartell, que encara es pot llegir a pesar del seu mal estat general.

Fa alguns anys, en el revers d'una altra foto antiga que tenia una tia meua ben emmarcada, em va aparéixer este cartell amb un dibuix que em va cridar un poc l'atenció. I mirant baix vaig trobar que posa "HELIOS, Duque de Sexto, 14, Madrid", que òbviament seria l'autor. I pel que he vist per internet, devia tractar-se d'un cartellista (Helios Gómez) del temps de la Segona República, que va nàixer a Sevilla en 1905 i va morir en 1956; que en temps de la malaurada guerra civil feia cartells en suport de la república, tal com Josep Renau i altres de l'època.

El cas és que el motiu del dibuix és una escena un poc idíl·lica, pròpia d'un temps en què la renda que donaven els camps de tarongers era important. I ara em pregunte si l'empresa d'adobs encomanaria el cartell, o bé sobre un cartell d'Helios adaptarien la seua publicitat. A mi em dona la sensació que és tot un mateix cartell, o siga, que probablement va ser una encomanda a l'artista. En fi, siga com siga, reflex d'un altre temps en què el conreu dels cítrics eren una bona font d'ingressos.

dilluns, 15 de març de 2021

El topònim Berfull donà el cognom Berfull (ara Barfull)

 


Fa algun temps que per internet vaig trobar aquesta estampa de comunió d'una xiqueta. Tal com diu "Recort del dia més felis de la vida, Maria Berfull ha fet sa Primera Comunió en la Iglesia de Taradell el 22 de Abril de 1906".

Taradell és un poble de les comarques de Barcelona, si no m'equivoque llindant o molt pròxim a Viladrau que ho és de les de Girona. Doncs bé, tal com comentava en Una teoria sobre el topònim Berfull (publicat en la revista La Bellota, de Manuel-l'Énova, en 2009, pp. 7-9; en Actes de la III Jornada d'Onomàstica, Xàtiva 2008, publicat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, València 2010, pp. 188-190, i finalment en Rafelguaraf. Unes pinzellades per la història i les persones, Ajuntament de Rafelguaraf 2018, pp. 75-80), on vos remet per si voleu saber-ne amb un poc més de detall.

He mirat el cognom en estadístiques i ara mateix sembla que n'hi ha una setantena de persones que bé el duen de primer o de segon, i probablement serà a les comarques gironines o barcelonines, supose que en major mesura per Viladrau i Taradell.

En tot cas, quant a l'origen del topònim i, per tant, també del cognom, seguisc pensant que procedeix d'alguns dels Verfeille, Verfeuil, Verfeil del sud de França, de la zona dels càtars. Em sembla bastant raonable pensar que bé un càtar, formant part de l'exèrcit del rei Jaume I -en temps de la conquesta del que seria el Regne de València- o bé un descendent seu instal·lat al Principat de Catalunya, arribara a tenir la titularitat bé per donació reial o per compra a mitjans del segle XIII o ja durant el XIV, sobre el territori que coneixem de Berfull (al terme de Rafelguaraf), territori al qual va posar el seu cognom, voluntàriament o involuntària, per ser el del seu lloc de procedència; el que potser suposaria també que fóra el primer senyor del llogaret, i per això seria que en el segle XV apareix Berfull i Vertfull.

Ara bé, si donem per vàlid que un càtar o un català descendent seu donara origen al topònim, em pregunte si en el moment de la donació hi hauria població mudèjar vivint en aquest territori. Si n'hi havia, aquell suposat primer senyor de Vertfull va refundar -pel que fa al nom- una població preexistent sense respectar el possible topònim mudèjar que utilitzarien llavors els seus habitants. Si no n'hi havia població aleshores en aquest territori, senzillament va fundar una nova població amb un topònim al seu gust.



 


dimecres, 10 de febrer de 2021

Estiu de 1521: saqueig i profanació de l'Énova

 

Amb aquest títol, Estiu de 1521: saqueig i profanació de l'Énova, d'entre les coses que darrerament estic escrivint, m'han publicat un article a propòsit d'uns fets colpidors que ocorregueren al poble de l'Énova en temps de la primera Germania. Per tant, enguany és el 500 aniversari d'aquells fets, que, per cert, he vist fa uns dies pel feisbuc que han celebrat o commemorat la Germania a Mallorca. En tot cas, ho he fet gràcies i en base a un document que trobe molt interessant, i que apareix transcrit en el llibre L'ÉNOVA, GEOGRAFIA, HISTÒRIA, PATRIMONI de l'historiador albaidí Abel Soler. Així que, jo, bàsicament m'he limitat a fer la meua lectura i interpretació dels fets ocorreguts. O siga, he fet la meua particular reconstrucció del succés segons les declaracions dels diversos testimonis, i poca cosa més. 

Si teniu la possibilitat de llegir l'últim número (el 43) de la revista d'opinió i informació La Bellota, de Manuel i l'Énova, el podreu llegir en les pàgines 6 a 9. No sé si serà el cas, però més prompte o més tard igual apareix en l'Issuu. De moment supose que estarà disponible en una papereria de Manuel. De tota manera, vos avance que una de les coses que més m'han sorprés no és tant l'atac a la població, com el fet de la profanació de l'església parroquial de l'Énova, tenint en compte que l'atac va ser dut a terme per les forces reials o de l'estat, no pels agermanats.

divendres, 29 de gener de 2021

Xicotetes alegries


 
Fa només uns instants, la meua editora, Dolors Pedrós, d'Edicions 96, ha tingut l'amabilitat de fer-me partícip d'una notícia que m'ha alegrat bastant el dia, sobretot considerant aquests temps d'incertesa en què vivim. La qüestió va respecte a les novel·les en valencià més prestades l'any passat a la Biblioteca Pública Municipal de Xeraco. De manera que la meua reacció ha estat aquesta, quan he mirat la imatge que adjunte, i he vist que la meua darrera novel·la publicada, RODERS, dins la col·lecció de 6 a 96 figura entre altres set més, en les quals hi ha autors com Manel Àlamo (amb una altra novel·la d'Edicions 96, BENVINGUT, EXCEL·LÈNCIA), Rafa Gomar, Isabel Clara Simó i Ferran Torrent i altres que ara mateix que ho estic escrivint no veig clar els noms. Doncs molt bé, amb aquestes xicotetes alegries és que anem sobrevivint, ara per ara, mentre esperem, sense perdre la dignitat, que ens corresponga el torn de la vaccinació que ens lliure d'aquesta pandèmia maleïda. Salut per tothom i bona cosa de lectures!

 



dimecres, 30 de desembre de 2020

Canyars als barrancs

A Rafelguaraf, en les darreres pluges va passar el que qualsevol persona es veia vindre. M'imagine que les autoritats ho haurien advertit a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer: que els canyars crescuts al mig del barranc del Realenc (o de Barxeta), que voreja la zona urbana de la població pel nord, serien un obstacle al pas de l'aigua en cas de pluges torrencials. I així va ser, que l'aigua se'n va eixir de mare per l'efecte d'obstrucció del canyar inundant una part de Rafelguaraf més pròxima al barranc. Clar, de seguida s'hi posaren a arreglar-ho, ara sí, com per desgràcia sol passar, que només es prenen les mesures adequades quan passa alguna cosa que era previsible i evitable. I el cas és ben lamentable, perquè en altres llocs ja fa temps que s'estan carregant els canyars que impedeixen el pas de l'aigua. La canya no és una planta en perill d'extinció, i qualsevol persona amb un mínim de sentit comú no entén, a parer meu, que els canyars es deixen créixer al mig del barranc. Una altra cosa és quan les vores són de terra, que els canyars subjecten els màrgens del caixer. Però, en fi, què hi farem! Una vegada més, sembla que alguns despatxos de València on algú pren certes decisions estan més lluny que si de Madrid parlàrem. Aquesta pròxima primavera la canya tornarà a créixer pertot arreu. Esperem que no la deixen créixer una altra vegada al mig.

 



dijous, 5 de novembre de 2020

A la 8ª Plaça del Llibre de València

Diumenge passat, l'1 de novembre, vaig tenir el plaer de participar en la 8ª Plaça del Llibre, en un acte organitzat per l'AELC que es diu Micro obert, en què diversos autors i autores valencians lligen els seus textos. Així que, a pesar de la pandèmia però amb totes les precaucions contra el coronavirus, mascareta inclosa, allí enfront de l'Ajuntament de València que férem una xicoteta mascletà literària amb acompanyament musical. Els participants foren els següents companys i companyes de lletres: Maria Carme Arnau i Orts, Carles Enguix, Cristina Escrivà, Hermini Edo, Josepa Montagut, Manuel Molins, Imma López Pavia i jo mateix que, per cert, vaig obrir el foc. I no vull deixar de destacar una mena de Pare Nostre, si no ho vaig entendre mal, que va llegir Manuel Molins, que em va semblar senzillament genial. No obstant això, faig un mínim comentari per a una millor organització, només amb la finalitat que els autors/es vagen directes a la lectura dels seus textos, sense entrar en explicacions prèvies. Aquestes les podria fer la persona que dirigeix o coordina l'acte; tal com enguany ja s'ha fet un poc: que faça una observació prèvia sobre l'obra que va a llegir cada participant.




dijous, 22 d’octubre de 2020

RODERS amb el Club de Lectura de Carcaixent

  
Ahir vaig tindre el plaer de xarrar sobre la meua novel·la RODERS amb el Club de Lectura de Carcaixent, quasi tot dones. De fa anys, les poques ocasions que vaig a un acte públic a parlar de les coses que escric, la gran majoria de persones que venen solen ser dones. Per què serà? Les dones al poder, xe! Per cert, ahir me'n vaig adonar d'una possibilitat per parlar d'un llibre... però açò ja són coses meues que no cal que us explique ara. L'acte va tindre lloc, per allò del coronavirus, fora de la Biblioteca Municipal de Carcaixent, a la placeta que hi ha junt a l'entrada. I afortunadament el temps va ser esplèndid, vull dir de temperatura i això. El cas és que érem unes 17 persones. Per cert, una altra cosa que volia dir: jo, Vicent Sanxis Martínez, soc nascut a Rafelguaraf, però amb ascendència carcaixentina tant per part de mare com de pare. Així que, utilitzant la frase aquella de Kennedy a Berlín, i adaptant-la al meu cas tot i que per altres motius: jo també soc carcaixentí!
 
Ah! per cert. Aquesta novel.la tanca de moment les meues narracions relacionades o ubicades a Barxeta i el seu territori


 

dimecres, 7 d’octubre de 2020

Agraïment constant

El 4 d'abril de 2008 vaig posar aquesta nota, ara un poc retocada, a propòsit de la meua esposa i companya en la vida, Empar Jurado:


    "Què seria de mi sense Empar? En aquesta foto estic amb Empar, a la meua dreta, i la nostra amiga Eva Climent, muller de l'amic Joan Català. D'açò no fa molts anys encara. Avui, que estic fotut i arrimat a marge -que diuen al meu poble- em sent com allò del clàssic Jordi de Sant Jordi: deserts d'amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada; per això és que la necessite més que mai. I, encara que ho dic sovint a amics i coneguts, mai ho he deixat per escrit, i per això és que ho escriuré ara: Empar és molt tenaç, constant i lluitadora. ¿Us ho creieu que en pocs anys, malgrat disposar de poc temps lliure, ha aprés l'anglés, tant que m'atreviria a anar amb ella a Anglaterra? Va per tu, Empar."

Doncs bé, lligat amb aquesta entrada, us diré que el passat mes de setembre, després de 16 anys, 4 mesos i 23 dies de dura condemna, em donaren l'ALTA en el servei d'Oncologia de l'hospital de la Ribera. Hospital on he hagut de ser controlat (a més d'operat, medicat, etc.). I durant tot aquest temps Empar sempre ha estat al meu costat, recolzant-me en tot moment i circumstància. Per això és que li he de donar una vegada més les gràcies, per tot el seu suport físic i emocional. Període de temps en què vaig passar -vam passar junts- per moments molt difícils i complicats.

Per la meua part, he intentat fer el mateix amb ella quan ha tingut alguna "tecla", i, naturalment, faré el que siga per ella. Així que, en vespres del nostre aniversari de Noces, que és el pròxim 9 d'octubre, dia del PAÍS VALENCIÀ, li reitere una vegada més tota la meua estima i el meu agraïment constant. Per unes coses i per altres cada dia la vull més. Per cert, relacionat amb la nota del principi, fa poc més de dos anys anàrem de viatge a Irlanda amb una parella amiga, i gràcies a Empar, als seus coneixements d'anglés, és que ens apanyàrem més que bé. Sobretot tenint en compte que jo vaig haver d'ingressar en el Cork University Hospital, i Empar s'ho apanyà parlant amb infermers i metgesses que m'atenien sense cap problema. Vaja, que he tingut i tinc una sort enorme amb aquesta valenta extremenya (de naixença) i valenciana d'adopció.




divendres, 4 de setembre de 2020

En record de Vicent Andrés Estellés


Estàtua de Vicent Andrés Estellés, a Burjassot, el seu poble

Un recordatori el dia de la Festa Estellés 2020.


.../...
I el tema de València tornava, i se n’anava
entre les teues coses, entre les teues síl·labes,
aquells moments d’amor i aquells moments de pena,
tota la teua vida –sinó tota la vida,
allò que tu saps de fonamental en ella–
anava per València, pels carrers de València.
Modestament diries el nom d’algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte... Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada també!
.../...

dilluns, 31 d’agost de 2020

Anna, un poble a visitar per molts motius

Un detall del pati interior

Anna és un poble que val la pena visitar per molts motius. No només per gaudir del que solem dir en valencià el "llac d'Anna", que és un dels molts motius, sinó perquè és un poble xicotet dels que mantenen certes tradicions i costums típiques valencianes. En aquest cas les d'un poble que està en la frontera on ja es parla majorment en castellà (la Canal de Navarrés), tot i que estic segur que la gran majoria dels seus habitants entenen el valencià sense problemes. L'altre dia, de les poques vegades que ens hem permés aquest estiu de fer una "xicoteta excursió", per les circumstàncies del "coronavirus", és que anàrem a visitar el Palau dels Comtes de Cervelló, a Anna.

Amb Empar i Flàvia, en la part més privada del palau
I encara que la part que més crida l'atenció es tracta d'una mena de reconstrucció ideal, duta a terme a partir de 2001-2002 fins al 2006?, sent inaugurat en 2007, no deixa de ser molt interessant de veure el resultat; que ja vos avance als qui no l'heu visitat encara, que és sorprenent. I el que vull dir ara és que, amb independència de la ideologia política de les persones que en el seu moment impulsaren aquesta obra, que no ho sé, el cas és que els anners i anneres han aconseguit un motiu més per anar a visitar el seu poble: Anna.
Per cert, la visita al palau va durar aproximadament una hora i mitja. Temps durant el qual la guia no va deixar de parlar quasi que ni per a respirar, de tantes i tantes coses com ens volia informar. Si no recorde mal, crec que va dir que l'obra s'havia fet tota amb subvencions de la diputació, de la Generalitat, d'Europa i potser alguna altra. Segons com rebien diners, anaven fent. I pareix que va col·laborar moltíssima gent del poble, a més d'especialistes del Marroc i Tunísia que feren la part d'estil que recorda un poc l'Alhambra de Granada. En fi, un altre poble que lluita per la conservació del seu patrimoni històric i cultural. Ah!, l'entrada és només de 2 euros per persona. Enhorabona al poble d'Anna.


.

diumenge, 26 de juliol de 2020

Un As de Tiberi trobat prop de Berfull


Per a moltes persones que senten interés per la història, és ben sabut i ho hem comentat en altres ocasions1 que la bibliografia sobre la història dels pobles i ciutats de la Ribera del Xúquer, així com d'altres comarques d'arreu del País Valencià, informa de manera molt clara que multitud de vil·les rurals del temps de la romanització varen ser el germen sobre el qual anaren desenrotllant-se moltes de les poblacions actuals. No obstant això, és evident que fins que no es disposa d'alguna prova material trobada in situ (ceràmica, monedes, necròpolis, etc.) que ho confirme, no es pot dir amb rotunditat que aquesta mena de principi s'acompleix per a cada poble en concret.
Al respecte, dels set pobles que conformen la subcomarca de Castelló i les Énoves, ja es tenia constància de l'existència de materials d'època romana a Castelló, la Pobla Llarga, Sant Joanet, Senyera, Manuel i l'Énova.2 Doncs bé, a parer meu, amb la troballa d’alguns materials apareguts els darrers anys crec que es pot afirmar també pel que fa a Rafelguaraf3 (i també al Tossalet,4 amb certa reserva). A més, quant a Berfull agregat en 1846 al terme de Rafelguaraf–, cal afegir ara la troballa d’una moneda d'època romana apareguda vora la depuradora (al sud-oest de l’antic terme de Berfull); tot i que jo he tingut coneixença de la seua existència l’estiu de 2020. I encara que unes monedes en si mateix no demostren res (d’ací la reserva quant al Tossalet), no obstant això, crec que és indicatiu que aquestes terres han estat habitades des de ben antic. I no és estrany que hi puguen aparéixer monedes i altres materials en ser terrenys dels més antics del reg de la séquia Comuna. Com també el fet d’estar a la vora d’un camí antiquíssim que unix Berfull amb l’Énova i Manuel, i del camí del Quincaller que unia l’Énova amb Alzira; per tant, zona de pas on, pel trànsit de persones de tostemps, s’haurà donat la pèrdua d’objectes des de ben antic, com ara monedes.
En tot cas, l’As de Tiberi trobat prop de Berfull és propietat de Francesc Fuster Tortosa, que molt amablement me l’ha deixat, tal com ha fet en alguna altra ocasió.5 Com a conseqüència és que he estat repassant bibliografia sobre el tema, i consultant pàgines que ofereixen informació sobre monedes d’època romana sobretot per internet i trobant-ne una que se li assembla molt. Així que m’hi he fixat al màxim, i crec que es pot afirmar, també amb una mínima reserva, que molt probablement es tracta d’una moneda romana que apareix catalogada en RPC I – 179 (Vives 132.1).
La informació que hi apareix assenyala que és una moneda provincial de bronze encunyada a Cartagonova (Carthago Nova – actual Cartagena), entre els anys 21 a 37 dC., sota el regnat de l’emperador Tiberi (Tiberius). Aquest Tiberi era fill de Tiberi Claudi Neró, i sa mare va ser Livia Drusilla. Va nàixer a Roma el dia 16 de novembre de l'any 42 aC., i va ser el segon emperador de l’imperi romà (Alt Imperi, dinastia Júlio-Clàudia) governant amb el nom de Tiberi Juli Cèsar August entre els anys 14 al 37 dC; sent succeït a la seua mort per Gai Juli Cèsar August Germànic (Calígula). I ací val la pena remarcar una dada molt interessant: durant el seu regnat és que va succeir la mort de Jesucrist. 
Per altra part, crec que, igual que les dues monedes (Asos de Claudi I) aparegudes al Tossalet, que els historiadors diuen còpia bàrbara” o imitació hispànica”, perquè foren encunyades a Hispània en una seca desconeguda, sent per tant “còpies locals” de la moneda original emesa a Roma; en el cas de la de Berfull en la fitxa catalogràfica es parla d’una “còpia provincial”. En tot cas ací podem veure les dades de la seua catalogació, així com la similitud que hi ha entre les imatges dels anversos, i les inscripcions de la moneda que figura en la fitxa catalogràfica i la moneda apareguda prop de Berfull:6
 
N.º 18 As (10,8 g / 27-29 mm)
RPC I – 179 Moneda provincial de bronze encunyada a Cartagonova / Carthago Nova,
Vives 132.1 entre els anys 21-37 d.C., sota el regnat de Tiberi.
Anvers: TI CAESAR DIVI AVGVSTI F AVGVSTVS P M
Bust descobert de Tiberi, mirant cap a l’esquerra.
Revers: Colonia Vurbs Iulia Nova Carthago NERO ET DRVSVS CAESARES QVINQuennales
Caps confrontats de Neró i Druso.


Anvers i revers d'un As de Tiberi


Anvers: tot circuint l'efigie de l'emperador Tiberi mirant cap a l’esquerra, hi ha la següent inscripció epigràfica: TI CAESAR DIVI AVGVSTI F AVGVSTVS P M. Que vol dir: Tiberius Caesar Divi Fili Augustus Pontifex Maximus.

Revers: Colonia Vrbs Iulia Nova Carthago NERO ET DRVSVS CAESARES QVINQuennales.

Pel que fa a la moneda apareguda a la depuradora prop de Berfull, tal com diu la fitxa és de bronze. No he pogut comprovar quant pesa per no disposar d'una balança amb la precisió suficient per calcular-ho (segons la fitxa deu pesar 10,8 grs.). En canvi, pel que fa a les dimensions sí que puc dir que són totalment acordes a l’As de l’emperador Tiberi, i tenint en compte que la moneda no forma un cercle perfecte, la trobada prop de Berfull fa exactament entre 27 i 29 mms. de diàmetre, tal com informa la catalogació.



Anvers i revers de l’As de Tiberi trobat prop de Berfull


Anvers: tot circuint l’efigie de l’emperador Tiberi mirant cap a l’esquerra es pot llegir bastant bé la inscripció epigràfica: TI CAESAR (DIVI) AVGVSTI F AVGVST(V)S (P) M. (Entre parèntesi les lletres que no arribe a llegir).

Revers: en mal estat, no es veu ni la inscripció ni les imatges.

En qualsevol cas, com he comentat en altres ocasions, el més interessant de tot és que la troballa d'aquesta moneda, afegida a les dues del Tossalet (Asos de Claudi I) i altres troballes no detallades ací, tractades en els textos a què fan referència les notes, estan en el camí de demostrar la possible existència d'alguns tipus d'hàbitats d'època romana per elementals que foren als nuclis de població del terme de Rafelguaraf o les seues proximitats (com ara Palmella). Cosa tampoc no gens estranya si tenim en compte la poca distància a què es troben de la importantíssima vil·la romana de Corneli, ubicada als Alters de l'Énova, amb la qual podrien haver estar relacionats d’una forma o altra, bé en els seus origens o en posterioritat. De fet, el Tossalet està només a 600 mts. en línia recta, Rafelguaraf a 1.500 i Berfull a 1.750. I, com en el cas de les dues monedes del Tossalet (Asos de Claudi I), afegisc finalment que en la vil·la de Corneli varen aparéixer un total de cinquanta-cinc monedes, de les quals només una és anterior cronològicament a aquest As de Tiberi, que a la seua vegada també és anterior als Asos de Claudi I.

Bibliografia i numismàtica:
–MARTÍNEZ PÉREZ, A. (1984): Carta arqueológica de la Ribera.
–TARRADELL MATEU, M. (1988): Prehistòria i Antiguitat, en Història del País Valencià.
–ALBIACH DESCALS, R. - DE MADARIA, J.L. (coords.) (2006): La villa de Cornelius.
CATALÀ I CEBRIÀ, J. - SANCHIS I MARTÍNEZ, V. (2011): La subcomarca de Castelló i les Énoves.
–https://www.wildwinds.com/coins/ric/tiberius/i.html.

NOTES:
1. Introducció a la història de rafelguaraf, el tossalet i berfull. Ajuntament de Rafelguaraf 1995, pp. 35-37. I més recentment Rafelguaraf. Unes pinzellades per la història i les persones. Ajuntament de Rafelguaraf 2018, pp. 32-34.
2. La subcomarca de Castelló i les Énoves. Escrit amb Joan Català i Cebrià. Diputació de València i els set ajuntaments de la subcomarca, la Pobla Llarga 2011.
3. Rafelguaraf. Unes pinzellades per la història i les persones. Ajuntament de Rafelguaraf 2018; pp. 22-27, 37-48 i 315-317.
4. Ibídem, pp. 32-34.
5. Ibídem, pp. 89-94.
6. Informació que apareix en https://www.tesorillo.com/altoimperio/tiberio/tiberio.htm.