dimecres, 21 de maig del 2014

Dellà lo riu Xúquer



Em plau comunicar-vos que el proper dissabte, dia 31 de maig, a les 20,00 h. tindrà lloc la presentació del meu darrer llibre de relats curts Dellà lo riu Xúquer (El País de les Muntanyes). Com de costum, l'acte serà a la Llar dels Jubilats, C/Joan Silvestre, núm. 1, de Rafelguaraf. Intervindran l'escriptor Robert Cortell, l'il·lustrador Salvador Álvarez i jo mateix. Cal que diga que per la meua part faré una presentació diferent a les que habitualment tinc costum de fer. Si m'ho permeteu... serà un poc més "desimbolta" (o almenys eixa és la meua intenció) i amb projecció d'imatges que estic segur vos agradaran. I, en tot cas, la duració de l'acte no es farà llarg.

dilluns, 12 de maig del 2014

Trobada a Llocnou d'en Fenollet


A Llocnou d'en Fenollet, amb Maria Josep Escrivà


Dissabte passat, 10 de maig, vaig tenir el plaer de participar en la Trobada d'Escoles en Valencià, que se celebrà a Llocnou d'en Fenollet (comarca de la Costera). En concret vaig estar en les taules d'Edicions 96, amb la grata companyia de Maria Josep Escrivà i la seua neboda Laura. Vaig estar des de les 10,30 fins a vora les 14,00 hores. La veritat és que feia una calor més que considerable. Sempre em passa igual, que les primeres calors les note molt més que quan l'estiu ja està més o menys “estabilitzat”.

El cas és que vaig estar xarrant amb Maria Josep, que com sabeu és una de les poetes més importants de la nostra llengua. Una persona de qui sempre intente aprendre alguna cosa de profit, malgrat les meues limitacions. També vaig tenir el plaer de saludar a Manel Arcos, a qui li he passat l'esborrany d'una novel·la sobre bandolers al voltant de la zona del Buixcarró. Òbviament, en tractar-se de bandolerisme del segle XIX, no podia fer altra cosa que passar-li-la per saber el seu parer sobre si l'adequació històrica no coixeja per alguna part. S'ha compromés a tornar-me-la al llarg de l'estiu.
Portada del darrer llibre de relats curts
 I també cal que diga que ací es va fer la presentació mundial de la meua darrera obra, Dellà lo riu Xúquer, amb dibuixos del xativí Salvador Álvarez, que a més a més de ser un gran dibuixant és, sobretot, una gran persona. Així que, acabat d'eixir del forn, que jo ni tan sols en tenia encara, passaren per allí Maria Josep Cortés i Pau Viciano i compraren el primer exemplar, i a qui els el vaig dedicar amb molt de gust, com és natural.
També vaig veure a la regidora de cultura de l'Ajuntament de Manuel, i altres amics/es i coneguts de Barxeta, de Llocnou, de Xàtiva, de Manuel, d'el Genovés, etc. etc. En fi, un matí ben agradable per a mi almenys.
Signant el primer llibre a Maria Josep i Pau

dimecres, 7 de maig del 2014

Acudits, facècies i succeïts (5)



5. València, de bon matí

Són poc més de les 8 del matí d'un dia laborable del mes de gener. Acabe d'arribar a València en un tren de rodalies de la línia de Xàtiva. Baixe del vagó i em dirigisc a passar les barreres automàtiques que comproven que duc el bitllet corresponent. Passe sense entrebancs i, de seguida, entre la gentada m'encamine cap a l'eixida de l'estació del Nord.
Eixint de l'estació note que fa bastant fred i humitat. No debades l'oratge és plujós i, damunt, amb ràfegues de vent bastant molest. Hi ha molta gent trafegant en totes direccions amb rapidesa. És l'hora d'entrada al treball de moltes persones, treballadors, estudiants, etc. Uns es dirigeixen als accessos del metro, altres cerquen parades d'autobús, i altres, com jo, continuen caminant. Treballe en una institució pública pròxima al Palau de la Generalitat i, anant a peu, en total són uns quinze minuts de caminar apressat. Diuen que és bo per la salut, com una mena d'exercici de manteniment.
Segons que ho permet el primer semàfor, junt a algun company o companya de treball, creue el carrer Xàtiva i vorejant l'institut Lluís Vives note que hi ha circulant més vehicles que de costum. Sempre passa igual. El dia ha amanegut bastant rúfol i fred. I en aquestes circumstàncies hi ha més gent que agafa el cotxe per desplaçar-se. Però això contribueix que el trànsit vaja pitjor en tota la ciutat. I, fins i tot, note com si surara en l'ambient un cert nerviosisme, perquè tothom sembla tenir molta més pressa que de normal.
Arribe al segon semàfor per creuar el carrer de Sant Pau, enfront de l'edifici que deien la Casa del Xavo. L'enllumenat públic de la ciutat encara està en funcionament, així com el d'alguns establiments hotelers que han sigut més matiners. Continue caminant i un poc més avant guipe amb una ullada fugissera, sense aturar-me, algun titular de premsa en el quiosc situat al cantó del carrer Marqués de Sotelo i la plaça de l'Ajuntament. He arribat al carrer periodista Azzati i faig una escorribanda per aprofitar el verd del tercer semàfor i passar a la vorera de l'edifici faller per excel·lència.
Per davant la façana principal de l'Ajuntament de València arribe al quart semàfor i passar el carrer de la Sang. Creue el carrer i continue caminant a bon pas. No és moment d'entretenir-se en res. Vaig al treball, a complir amb la tasca diària. I aquest és el motiu pel que tothom anem atrafegats i en pressa. Ara mateix estan entrant al treball moltes persones: funcionaris, sanitaris, botiguers, oficinistes, etc. Tots anem ràpids. Però també, o potser més, els qui van en cotxes cap a les seues respectives destinacions.
S'apaga l'enllumenat públic quan estic passant la plaça de l'Ajuntament per d'enfront de botigues, cafeteries, bancs i altres establiments, i deixe a l'esquerra els carrers d'En Llop i de Cotanda. Ara passe a una illeta que fa la vorera, on conflueixen la plaça de l'Ajuntament, l'avinguda de Maria Cristina i el carrer de Sant Vicent, i em dirigisc a creuar pel pas de vianants regulat pel cinqué semàfor que em trobe cada dia al meu pas cap al treball. Dóna accés a la vorera del carrer Sant Vicent per continuar cap a la plaça de la Reina.
Com el semàfor està en verd em dispose a creuar, quan, un cotxe que arriba uns segons tard pel carrer de Sant Vicent cap a l'avinguda de Maria Cristina ha de frenar sobtadament. El conductor del vehicle, com si fóra una protesta, fa sonar el clàxon. Sembla dir-nos al grup de persones que estem creuant que té pressa, que ens afanyem, que vol passar, ja. Al meu costat va caminant un home major, un vell que pel seu parlar em sembla que deu ser d'algun poble de l'Horta de València o del nord de la Ribera del Xúquer. Malgrat escoltar el clàxon continuem endavant, i l'home major, sense ni mirar el cotxe tan sols, imita el so del clàxon i diu:
Piiit? Haver-te alçat més prompte, xicon.