diumenge, 29 d’octubre del 2017

A Barxeta fan coses

Conferència d'Abel Soler sobre el 400 aniversari de la Carta-pobla de Barxeta
En efecte, de fa anys que de tant en tant em referisc a Barxeta com un poble on es fan coses ben interessants, entre altres aspectes, en els culturals. I això a pesar de ser un poble d'uns 1.600 habitants o poc més. Així, per exemple, l'ajuntament d'aquest poble veí de Rafelguaraf té publicats per ara un total de nou llibres; i, si no m'equivoque, més que se'n publicaran. Però és que també feren el Riu Barxeta com a paratge natural municipal, amb la protecció que això puga comportar pels paratges que l'envolten. I també tenen la seua Banda de música, i un grup de teatre, La Barcella, i han fet fullets amb els senders de la Serra de la Corsa i Requena, i també de la Barcella, i un rellotge de sol ben modern fet per l'escriptor otosí Joan Olivares, i fan una fireta de la Tardor (ahir i hui mateix), i un fullet per La ruta dels Roders, del qual alguna cosa tinc jo a veure (perdoneu-me la immodèstia) perquè en més o menys en alguna cosa hauré contribuït amb un estudi sobre bandolerisme local. I les persones que fan possible la recuperació de la memòria, oral i gràfica, del poble, i el divendres passat l'historiador albaidí Abel Soler (un historiador que passarà a la història, si més no, per ser el descobridor de l'autor de la famosa obra clàssica de les lletres catalanes Curial e Güelfa) va donar una interessant conferència amb motiu del 400 aniversari de la Carta-pobla de Barxeta, i...
En fi, ací vos deixe algunes de les publicacions de coses que fan els barxetans i les barxetanes.










diumenge, 15 d’octubre del 2017

Fesols de careta

Fesols de careta

Quan mengem alguna cosa que no ens ha agradat massa ni molt, o en realitat, poc o gens, hi ha qui diu per ací una frase "ser més roín que els fesols de careta". I encara n'hi ha una altra, en un sentit pitjor em sembla a mi, com de menyspreu o superioritat, quan es diu "mirar (a una persona o cosa) com als fesols de careta".
Al meu parer és una fama totalment injusta la que tenen estos fesols modestos (Vigna sinensis), que vull reivindicar i dels quals este estiu n'he menjat més que mai en tota la meua vida. S'utilitzen per fer el clàssic arròs al forn d'estiu (o de pobres, que dic en broma); en tot cas un arròs al forn ben saludable i sense colesterol.

Arròs al forn d'estiu (d'Oliva)

Però també estan molt bons si en poseu un grapat en l'arròs caldós, en el bollit, etc. Sí que és veritat, però, que després de bollir-los prou temps, férem Empar i jo un dia una truita... i el resultat no va estar tan bo (per poc tendres, no per sabor) com si l'haguérem feta amb fesols tendres que no sé si en castellà es diuen judías verdes.
En fi, si el vostre paladar no és molt delicat, si no sou molt senyorets per a menjar, no menyspreeu estos fesols que, a més a més, són molt agraïts quant a la seua alta productivitat. D'estes poques fesoleres hem estat menjant-ne tot l'estiu tres famílies, si més no.

Fesoleres de careta (Vigna sinensis)


divendres, 6 d’octubre del 2017

A propòsit del que està passant a Catalunya


A propòsit del que està passant a Catalunya em vénen ganes de dir algunes coses. Però este blog, com tantes vegades he dit, no és sobre política. No obstant això, vull penjar dues frases, en castellà o espanyol, i fer uns mínims comentaris.
La primera:

O siga, nihil novum sub sole, res de nou sota la capa del cel. Sembla com si estiguérem encara en temps dels romans, panem et circenses, pa i circ; que traduït a ara mateix seria l'aborregament de la societat mitjançant esports de masses, programes "basura" de la tele, etc. I tot per tindre el personal com "anestesiat" perquè no pense, perquè si pensen... poden votar -en democràcia podem fer això- contra els interessos del poder que ens manipula.
I la segona:


Tenia raó Machado. Però el que és pitjor, sembla que açò no ha variat gens vist amb quina facilitat la gent s'enfronta irracionalment per les xarxes, com ara pel facebook. I a parer meu, això és en gran mesura per la manipulació tendenciosa i descarada de molts mitjans de comunicació -supose que amb alguna excepció; no veig totes les teles ni tots els programes-, que pareix que volen transmetre el missatge -per acabar prompte- que "els catalans són uns dimonis i els altres uns angelets". Evidentment, això no és així, ni a l'inrevés tampoc.
En fi, ja raonaran algun dia, espere, supose, desitge. I per acabar en to un poc de broma -encara que la situació no està per a això-, us diré que a Rafelguaraf hom diu "mateu-vos però no es feu mal". És una frase que hom deia, o diuen encara, als xiquets que discuteixen acaloradament, desitjant que no passen més enllà de les paraules i acaben fent-se mal de veritat.