divendres, 31 de maig del 2013

A voltes amb les oronetes

Oroneta vulgar. La 1ª que vaig veure en 2012 a Rafelguaraf
No em feu molt de cas però darrerament com si notara alguns canvis en les oronetes, o almenys en les que veig de casa estant, bé a Rafelguaraf o a Carcaixent.
A Rafelguaraf continue veient l'oroneta vulgar, o no sé si dir comuna, en canvi del balcó de casa a Carcaixent les que veig són cua-blanques. Però és el cas que em sembla com si hagueren deixat de vindre, a Carcaixent, els falciots o falcillots, que per altra banda a Rafelguaraf no recorde haver-los vist mai, o en realitat és que no m'hi fixava.


 A Carcaixent fa pocs anys els falciots eren tot un espectacle veure'ls. Anaven en grups d'una trentena o més i feien com... una mena de carreres o alguna cosa pareguda; vaja, jo ara mateix ho definiria així. De vegades em posava al balcó i veia com estaven un poc com "romancejant" entre elles, al temps que feien un vol com un poc enjugassades, i de cop i volta es capbussaven per una punta del carrer i agafaven velocitat d'un extrem a l'altre en un vol rapidíssim fins a un punt determinat en què tornaven a fer la mateixa volta. I així una vegada i una altra, al temps que feien els seus xiiit, xiiit, xiiit... Vaja, que em passaven a penes a un metre de la cara.
L'altre dia estava pensant en elles i diria que l'any passat no les recorde haver vist, i enguany tampoc. O és que vindran més endavant, a l'estiu començat? La veritat és que no entenc d'açò, però trobe a faltar els falciots a Carcaixent.

dissabte, 25 de maig del 2013

Com un miracle: TEX Teatre


De miracle qualifique el naixement de TEX (Teatre Educatiu de Xàtiva), companyia de teatre de persones discapacitades que, tot i tenir la seu a Xàtiva, els seus orígens estan vinculats amb Rafelguaraf. I dic miracle, perquè als pobles xicotets no solen ocòrrer coses de gran transcendència. No obstant això, encara que siga molt de tant en tant, gràcies a la il·lusió, al treball, la constància i la col·laboració de moltes persones, arriben a passar xicotets miracles; miracles que, si no se'ls dóna la publicitat suficient, acaben passant desapercebuts per a una societat que, sens dubtes, una gran majoria de persones voldríem que fóra cada dia més culta i educada, més sensible i més tolerant.

Els orígens. TEX està vinculat a Rafelguaraf perquè, encara que va ser formada per Natxo Roca Marqués, un professor d'educació especial de Xàtiva, que després de col·laborar amb Germán Mollà, a Faula Teatre, es va adonar de la falta que feia un grup de teatre amb gent discapacitada; teatre que podríem dir narratiu en el sentit que no hi ha diàlegs. Encara que, aleshores, en no tindre representacions a la vista, es distreien fent “dinàmiques” relacionades amb l'art escènic. Però el mes de maig de 2011, la Junta de Moros i Cristians de Rafelguaraf es va posar en contacte amb els organitzadors mitjançant Cristina Faus, que participa en TEX i és mare de Míriam, artistes les dues del grup. Llavors els van proposar actuar per a la Junta i així aconseguir alguns fons per a la capitania d'aquell any, la qual cosa van acceptar. Així que, Natxo Roca Marqués es va posar en contacte amb Germán i li varen demanar que creara una obra per al grup de Xàtiva, TEX.

Currículum. Cal destacar l'tinerari teatral de l'alma mater de TEX, Germán Mollà Pérez, que amb tan sols 18 anys demostra tenir molt bones qualitats en aquest món de la faràndula. Doncs bé, Germán va nàixer a Alcoi l'1 de gener de 1995, i amb només 7 anys va començar a representar obres de teatre amateur a la seua ciutat natal. Després passà a representar sainets relacionats amb la festa de moros i cristians, fins que amb 9 anys entrà en la companyia de teatre amb gent discapacitada Faula Teatre, també d'Alcoi, amb la qual va representar obres com Romeu i Julieta, Platero y yo, El Principito, Pinotxo... A més de realitzar intervencions teatrals als col·legis d'Alcoi en companyia d'alguns companys amb motiu de setmanes culturals o finals de curs. El 2010, en companyia d'Oscar Lara Rodríguez formaren Tric Trac Teatre, una companyia de teatre professional que es dedica sobretot a teatre infantil i de carrer, a més d'animació en mercats medievals i temàtics. Però és en 2011 quan Germán posa en marxa i agafa la direcció de TEX amb la seua primera obra, a la que han seguit fins ara un parell d'obres més.

Trajectòria recent. Així, en la seua trajectòria més recent, Germán ha escrit, dirigit i representat aquestes tres obres: La Nouba, història d'una netejadora tancada en un museu ple d'estàtues, amor i molta molta màgia. Obra que ha estat representada a Rafelguaraf (dues voltes amb motiu de l'estrena i en una tercera ocasió), Castelló de la Ribera, Canals, Xàtiva, el Genovés i la Font de la Figuera; i el pròxim 9 de juny la representaran al Nou auditori de la Llosa de Ranes. Això era un estenedor, una obra en què, entre pinces, safes i roba sorgeix la més bonica història d'amor i màgia. Obra representada a Rafelguaraf (dues vegades per l'estrena), Moixent, Quesa, Canals i el Genovés. I la darrera, La porta de Júlia, història d'una porta màgica i un inesperat viatge que amb ajuda de la imaginació es converteix en una inoblidable aventura; obra que va ser representada també en la seua estrena a Rafelguaraf els passats 11 i 12 de maig. Com veiem, un motiu més que vincula al grup TEX amb Rafelguaraf és que sempre han estrenat les obres allí.

Actualitat. De manera que TEX ha esdevingut a hores d'ara un grup teatral a Xàtiva amb gent de la contornada, discapacitats i familiars. Però, això sí, sempre recolzats per un equip de col·laboradors dels muntatges, vestuaris, so, efectes especials, il·luminació, floristes, modistes, il·lustradors, pintors, etcètera. Cosa que, després d'any i mig de preparació, s'ha traduït cara al públic en aquesta tercera obra en la participació en escena d'un total de 48 actors (un 50% d'ells discapacitats) i 10 ajudants. Actualment TEX ofereix la possibilitat d'actuar en col·laboració amb associacions locals, bé compartint tasques i ingressos al 50%, o bé cobrant entre 800 i 1.000 euros. Si es vol saber més, veure fotos o contactar, visiteu el seu blog: asociaciotexteatre.blogspot.com.es; contacteu amb ells mitjançant els correus: texteatretex1@gmail.com, germanmolla@hotmail.com, o als telèfons 627 052 850, 605 400 244 i 686 165 458.


El passat 11 de maig, dia de l'estrena de La porta de Júlia, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Rafelguaraf va dir, entre altres coses que subscric, que la companyia TEX Teatre ha estat preparant una sèrie d'espectacles amb una doble finalitat: entretenir i fer gaudir de la màgia visual i musical, i proporcionar una eixida socialitzadora i integradora a persones amb discapacitat física o intel·lectual. Fins i tot confessava haver experimentat i haver vist a més d'una persona amb llàgrimes als ulls, i això només és possible, deia, quan t'acaricien el cor. Perquè a l'escenari i entre bambalines, envoltats de vestits, màscares i perruques, hi ha grans artistes que ens donen una valuosa lliçó de constància, d'entusiasme i de superació en cadascuna de les seues interpretacions. A mi, en veritat que em va semblar una obra encantadora, romàntica i divertida, alhora. I també em va arribar a emocionar. Tant que, en eixir de l'auditori pensava: TEX, teatre de... discapacitats?

dijous, 16 de maig del 2013

Dijous 23, a Oliva

I ara, com a remat de les presentacions de Cendres de Ternils, preparem la darrera que tenim prevista. De manera que, dijous de la setmana que ve, a les 20,15 hores, presentarem la novel·la a la Biblioteca de l'Envic, situada al Passeig de Gregori Maians, 36 de la ciutat d'Oliva.
I tal com vos anunciava anteriorment, vos recorde i detalle ara que l'acte que comptarà amb una sorpresa. Es tracta que a l'inici hi haurà una representació d'un fragment dramatitzat de l'obra, que durà a terme la periodista i actriu aficionada Júlia Rodríguez. Això vindrà a ser com una mena d'aperitiu previ a la presentació en què intervindran la poetessa Maria Josep Escrivà, l'escriptor Manel Arcos i jo mateix, amb acompanyament d'una projecció d'imatges; tot per fer l'acte el més animat possible. Així que, ja ho sabeu: esteu totes i tots convidats.

dimecres, 15 de maig del 2013

Anit, al programa Paraules en silenci de Ràdio Pego

Preparatòria al Casino Bar de Pego
Anit vaig participar, junt amb la poetessa Maria Josep Escrivà, en el programa Paraules en silenci de Manel Arcos a Ràdio Pego. Programa que ha estat recentment premiat per Ràdio Associació de Catalunya. Distinció materialitzada en una mena de diploma que Manel ens va mostrar ben desvanit, com toca. A Manel el conec des que l'Ajuntament de Barxeta em va publicar un treball d'investigació sobre el bandolerisme de la zona del Buixcarró i Barxeta, en base al qual ara estic preparant un novel·la. I Manel Arcos és, sens dubte, una de les persones que més saben de bandolerisme al País Valencià del segle XIX. Però com que la seua formació és de periodisme audiovisual, el cas és que a Pego que fa de conductor d'aquest programa tan exitós, i ha tingut l'amabilitat d'interessar-se per la meua obra en conjunt, i per Cendres de Ternils en particular.
Com que jo no sóc molt viatger, per haver d'anar allà, Empar i jo havíem quedat amb Maria Josep a les 19,15 a la piscina coberta de Carcaixent, per anar darrere d'ella perquè no coneixem bé les carreteres i camins d'aquella zona d'Oliva-Pego. Però fent amb una parada prèvia a Gandia mateix, on férem una mena de berenar-sopar avançat. I això perquè havíem quedat amb Manel al Casino de Pego a les 21,00 hores, a la mateixa plaça del Mercat, on parlàrem un poc a propòsit del programa, que s'emet en directe de 22,00 a 23,00 hores, i de com tenia previst Manel que es desenrotllara.
Durant la gravació del programa en directe
L'entrevista, que jo diria que va ser d'un caràcter més bé intimista, relaxat i distés va anar molt millor del que em pensava. Segurament perquè Manel, com un bon professional que és, ho va fer tot molt fàcil i agradable. En fi, em sol passar sovint que em preocupe més del compte en els moments previs a un acte públic. La veritat siga dita és que se'm va fer una hora molt curta. I amb l'afegit de dues trucades sorpresa que no m'esperava en absolut: una de l'admirat escriptor Toni Cucarella, per a mi un dels millors escriptors valencians, i una altra de l'editora, Dolors Pedrós, que varen intervindre per uns instants. Després, Maria Josep ens va acompanyar fins un punt determinat per indicar-nos el camí de regrés. A les 12,20 arribàvem sans i estalvis a casa, a Carcaixent.

diumenge, 12 de maig del 2013

Dimarts 14, a Ràdio Pego






Ací teniu unes fotos de diumenge passat en la 48 Fira del Llibre a València, durant la meua intervenció i amb el company Francesc Mompó, amb qui, a més a més de ser de la mateixa quinta (collita del 55) vaig tenir el plaer de compartir el premi Ciutat de Torrent de 2003. Encara que per ell els anys passen amb molta més dignitat que per mi, que he pegat allò que diem per ací "un acatxó". Ah! i aquesta altra foto, amb la meua Empar, que com veieu està feta una artista


I ara vos recorde que aquest pròxim dimarts 14 de maig participaré en Ràdio Pego (107,8 FM), en el programa de literatura i bona música Paraules en silenci, que condueix Manel Arcos, que m'entrevistarà sobre la meua obra en conjunt i sobre Cendres de Ternils. Per cert, l'amic Manel ha estat aquesta setmana passada a Barcelona, per rebre un premi que li han donat pel seu programa. I cal que sapieu, que a més de poder sintonitzar Ràdio Pego al dial 107,8 de la FM, també per internet a l'enllaç:
http://www.radiopego.com/

Manel, amb el cantant de Sanç (l'Énova) Josep Dídac
I ja posats, i donada la proximitat de dates, també vos recorde que el dijous 23 de maig presentarem Cendres de Ternils a Oliva, a la Biblioteca municipal, amb la participació de Maria Josep Escrivà i Manel Arcos. I a propòsit de la presentació a Oliva encara afegiré una nota més pròximament.

dimarts, 7 de maig del 2013

Punts de lectura


Punts de lectura, marcapàgines, separador, ací m'he quedat, o... digueu-li com més vos agrade. El cas és que pels Nadals passats l'amic Salvador Castelló, gerent de Tisery a Rafelguaraf, em va proposar fer uns marcapàgines felicitant les festes i per donar als compradors/es d'algun dels meus llibres, que, com molt bé sabeu, hi ha a la venda a la seua botiga, tot i no ser una llibreria (al C/Jaume I, núm. 11 de Rafelguaraf). Òbviament allò no va anar aleshores endavant, però tampoc va caure en l'oblit o en la indiferència. De manera que ací teniu ara un total de sis punts de lectura amb que Salva "castigarà" a totes aquelles persones "atrevides" (perdoneu-me el to no sé encara si de broma o de plors, per allò de la situació econòmica) que tenen la valentia en els temps que corren d'adquirir alguna de les meues obres. Precisar només que hi ha dos models amb la meua signatura: un primer, sobre la base d'una moixeta que ha dibuixat la meua filla Flàvia. I un altre, sobre la base del dibuix que utilitze com a logotipus que representa el portal de Berfull i un picaporta de la mà de Fàtima, que va dibuixar en el seu dia l'amic sempre estimat en el record, Andreu Valls. Com és natural, també en els actes en què jo intervinga presentant o xerrant sobre alguna obra meua en facilitaré a tothom que en vulga.
Per cert, diumenge passat vaig intervindre en un acte de la 48 Fira del Llibre a València, en què s'homenatjà el gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Total que sense estar previst em diuen que calia llegir uns poemes de l'autor, i jo que no havia llegit mai poesia en públic... en vaig llegir una. I això tenint en primera línia a la filla d'Estellés. Bé, crec que la cosa no va anar mal i eixírem del pas. Després anàrem a la Sala Museu 1, on junt als escriptors Juli Alandes i Enric Monforte vàrem llegir textos de les nostres obres. En concret jo vaig llegir un capítol de Cendres de Ternils.