Tinc
un ordinador a Carcaixent i un altre a Rafelguaraf; els dos són de
“sobremesa”. També tinc un portàtil d'aquells de la poma
mossegada, però fa molt de temps que m'apareixien missatges
dient-me que no s'actualitzarien els arxius, etc., i el tenia deixat a banda. Total, que ara
mateix em veig en la necessitat de fer-me amb un ordinador portàtil,
entre altres coses per fer una presentació amb projecció d'imatges,
etc. De manera que pense el que pense, i aquesta setmana passada se m'ocorre anar
a València a la tenda de la poma mossegada. Pensava, però amb poques esperances -ingènuament-
que poc em costaria fer un preguntat: si tindria reparació
l'ordinador portàtil, que resulta que no s'il·lumina la pantalla, i
m'imagine que deu ser qüestió de canviar alguna peça... i a
funcionar, no?
Ah! amics, fins ací podíem arribar. Total que, dimecres passat per la
vesprada vaig a València i em diuen que he de demanar cita -xe, sí,
igual que si anara al metge. I no és administració pública-. Bé,
doncs demane cita per al dijous següent a les deu del matí. Així
que l'endemà allí que estava jo puntual i m'atén un xicot molt
correcte i amable que amb un esbós de somriure em dóna a entendre
que per tenir el meu portàtil més de cinc anys ja no fan peces. No
obstant això, m'informa d'una tenda per Campanar, unes direccions
dels USA on aconseguir uns manuals d'instal·lació i comprar jo la
peça a canviar; que si la peça pot valdre uns 200 euros.... Clar i
ras: només li va faltar dir-me que me'n compre un nou i no perda el
temps. Per part meua, res que objectar; el xicot estava complint amb
la seua feina i moltes gràcies.
Està
clar. Açò és l'obsolescència programada o el silenci de les ovelles. ¿Quin títol dels dos preferiu per a aquesta mena de
pel·lícula de terror / consum / robatori? Sí. Al meu
parer les empreses fabricants d'equips informàtics són uns LLADRES,
perquè programen els productes perquè duren un temps ben curt... I
els soferts clients (les ovelles) que els tornen a comprar una altra
vegada i una altra i una altra els equips que calguen. Clar, com són
tan barats. En fi, que ens roben (ens munyixen) tot el que volen i
més. I dic jo, ¿la troika, els governs, la senyora Merkel, Obama,
el Papa de Roma o el Sumsumcorda no tenen res a dir? Puta societat de consum!
