A propòsit de RODERS i el 25 d'abril

El dia 29 d’abril tenia previst participar en un acte organitzat per la Biblioteca de Carcaixent. Es tractava d’un encontre amb les persones que formen part del Club de lectura i que se suposa que han llegit la meua última novel·la, RODERS. L’acte, que havia de tindre lloc a la Sala Arcadi España, comptaria, a més, amb la participació de l’estimat amic i escriptor carcaixentí Robert Cortell, a qui ja he importunat molt els últims anys, tot siga dit. Però… en això que ha vingut el maleït coronavirus per llançar-ho tot a perdre. I és que sempre és bo escoltar l’opinió de persones lectores i altres que s’interessen o lligen el que u escriu. Què hi farem? Si ens deslliurem del mal (cosa que espere i desitge per tothom), en una altra data serà.

I encara que en un poc de retard, no vull oblidar la festivitat d'ahir, 25 d'abril, una de les dates històriques més importants per la societat valenciana. Tot i que també ahir vaig llegir uns comentaris molt interessants de l’historiador Vicent Baydal (Cronista Oficial de València) sobre el tema. En tot cas, ara i ací, per alegrar un poc el to festiu i reivindicatiu, torne a posar aquesta cançó interpretada pel grup Carraixet que em sembla molt encertada. La lletra és de l'escriptor Rafa Arnal, i ve a dir el següent, excepte alguna paraula que no haja entés jo bé:

 Des de Vinaròs a Oriola,
de Morella a Guardamar.

(Repetir la tornada)

Som un poble que camina

i que ningú podrà parar.

Tenim un nom molt clar:

País Valencià!

(Repetir la tornada)

Catalunya i Aragó,

Andorra i el Rosselló.

(Repetir la tornada)

I les Illes Balears,

així com l'Alguer, l'Alguer.

Tots junts amb els valencians

som pobles germans.

(Repetir la tornada)

Contra els botiflers i els bords,

contra els manipuladors.

(Repetir la tornada)

Som un poble que camina

i que ningú podrà parar.

Tenim un nom molt clar:

País Valencià!

(Repetir la tornada 3 vegades)

Reconeixement a alcaldes i altres persones

De fa temps que, pel feisbuc i respecte a l’actuació de les màximes autoritats locals enfront del coronavirus, veig tota mena de crítiques i comentaris destrellatats, quan no directament ofenses i insults, a parer meu mereixedors de portar els incivilitzats al jutjat. Els seus autors sabran els motius pels quals els fan. Jo en veig pocs de raonables o fets amb un mínim d’educació; aquests els puc entendre i fins i tot compartir en algun cas. Per això crec que, en molts casos, eixos insults sols respondran a interessos particulars, o de crítica política partidista i demagògica a ultrança. En fi, què hi farem? L’admirat mestre Umberto Eco deia que les xarxes socials han creat legions d’imbècils. No sé si jo diria tant –o sí–, en tot cas, de maleducats, segur.

Doncs bé, encara que açò supose que és un fet injust que estarà passant a tot arreu, ara i ací, per ser casos que conec un poc més de prop, vull dir-los a l’Alcalde de Carcaixent, Paco Salom, i a l’Alcaldessa de Rafelguaraf, Rafaela Aliaga, que tenen tot el meu suport moral i anímic; i en el seu nom també el meu reconeixement i agraïment a totes les persones –regidors/es, funcionaris/es i empresaris i autònoms–, que estan treballant o col·laborant tot el que poden per contribuir que el mal del coronavirus siga el menor possible en les poblacions respectives. Crec, vull creure, que seran moltes més les persones que valoren positivament el que fan uns i altres, tots i totes. Així que,

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA VALENTIA I CIVISME!

Una imatge bonica i esperançadora. Malgrat tots els virus sempre hi haurà primaveres i humanitat

A propòsit del coronavirus (i II)

Entre els dies 13 al 16 de febrer vaig fer una escapada a la província de Cádiz amb la meua senyora, el meu fill i un conegut de Dénia. El motiu o excusa: acompanyar a Vicent a un encontre (WordCamp) de persones molt interessades i posades en el món d’internet, programaris, etc., coses que no entenc. El viatge va resultar fantàstic per l’oratge tan bo que semblava primavera, i ens va permetre gaudir de Chiclana i de Cádiz.
I tot això, malgrat que ja anàvem amb un cert recel pel que fa al que en aquells moments encara era l’amenaça del coronavirus. Ens comportàvem com si estiguérem esperant que d’un moment a l’altre anara a esclatar alguna cosa mala. Cosa que ha succeït fa només poques setmanes. I com venia a dir en el comentari anterior A propòsit del coronavirus (I), a España crec que ni les autoritats civils ni les sanitàries han sabut actuar a temps. Els acuse o critique per això? NO. Un NO en majúscules. Estic convençut que qualsevol altre tipus de govern i de caràcter polític ho hagueren fet més o menys igual.
Rarament estic d’acord en res que diga el PP. Però fa pocs dies ho vaig estar. El principal partit de l’oposició, criticava que el president del Govern emplaçara el seu per parlar d’uns nous “pactes de la Moncloa” sense abans concertar la cosa amb ell. No sé si era aquesta exactament la discordança. Ara, també dic açò sense saber què va dir el govern al respecte. Però si és cert el que deia el PP, comprenc la seu crítica.

En canvi, ahir mateix, 18 d’abril, el secretari general del mateix partit feia una crítica dient que el president del Govern, abans d’acordar-ho amb el del seu, ha comunicat als mitjans de comunicació que a partir del dia 27 els xiquets podran començar a eixir al carrer, i que demanarà l’aprovació del Congrés per prolongar l’estat de confinament fins al 9 de maig.

A veure, ¿des de quan el president del Govern ha de demanar permís a cap partit, d’allò que pot o no pot fer públic als mitjans i, en definitiva, a tot el país? Ui, aquests polítics jovenets sembla que es creuen ja hòmens d’estat. De què van? Ah, sí, ja està clar. Del que es tracta és que tant el president del PP, que aprovà una carrera més fàcil que ningú a España, com el secretari general, campió de llançament de pinyol d’oliva, i tutti quanti del partit el que han de fer es criticar-ho tot, vinga o no al cas; com sempre, demagògia a ultrança.

Ara mateix, quan sembla que comencem a eixir de la cosa. I parle en plural potser d’una forma massa optimista, perquè sóc persona d’alt risc, dels que tenen patologies prèvies. Sí, per desgràcia tinc un historial de malalties cròniques que em fan ser candidat a no eixir de l’hospital si no puc evitar entrar-hi. En tot cas, resulta que tant pels mitjans de comunicació, i sobretot per les xarxes socials, veiem tota mena d’actituds, bastants absolutament ridícules, insolidàries, demagògiques pel que fa als polítics de l’espectre de la dreta. Perquè només s’aferren a qualsevol dada o aspecte negatiu per criticar un govern que, quan encara no havia començat a governar, li cau al damunt el coronavirus.

Però, què passa? Açò no és un tema sols de l’estat espanyol. Açò és el desastre més gran des que va acabar la Segona Guerra Mundial, que torna a afectar a tot el món. I toca veure coses paradoxals, com que quasi tot el món aplaudeix els sanitaris i altres professionals que ara ens adonem de la seua importància, etc., i darrerament gent que els amenaça amb notes, insults i amenaces per por al contagi. En què quedem? I em pregunte si tant com pareix que admirem els sanitaris, etc., ¿la majoria de la ciutadania, trobaria bé que el govern els ho agraïra amb diners en nòmina, tal com han fet empresaris de supermercats? Ah, no, que ja tenen prou i massa en tindre treball fixe.

En aquests moments dramàtics que estem vivint a causa del coronavirus, per desgràcia és bastant habitual haver de llegir o escoltar per les xarxes socials tota una allau de ximpleries, si no d’autèntiques imbecil·litats, i no únicament pel que fa a les simpaties o no amb les mesures que adopta el govern espanyol, com també de les comunitats autònomes. I això en funció més que de la reflexió, de la improvisació en què s’ha actuat, i encara s’està actuant, perquè la cosa no ha passat, eh, en absolut. En fi, què hi farem.

A moltíssima gent li agrada manifestar-se pel feisbuc o altres xarxes socials, i veure la quantitat de “me gusta” o les comparticions que es fan d’allò que publiquen. Pense en l’admirat mestre Umberto Eco, en unes declaracions seues publicades en el diari La Stampa en juny de 2015: «I social media danno diritto di parola a legioni di imbecilli che prima parlavano solo al bar dopo un bicchiere di vino, senza danneggiare la collettività. Venivano subito messi a tacere, mentre ora hanno lo stesso diritto di parola di un Premio Nobel. È l’invasione degli imbecilli». O siga, més o menys que “Les xarxes socials donen dret a parlar a legions d’imbècils que abans només parlaven al bar després d’una copa de vi, sense danyar la comunitat. Eren silenciats de seguida, mentre que ara tenen el mateix dret a parlar que un premi Nobel. És la invasió dels idiotes”. Doncs això, que parlen els idiotes –que escriguen–, encara que no saben ni escriure, perquè d’analfabets funcionals n’hi ha més que coronavirus.

I una última reflexió. No sé si els historiadors ja han adoptat el nom d’una nova Edat per a la història actual, la d’ara mateix. En fi, potser Edat Global o Globalització? Després del canvi de segle, amb els atemptats a les torres bessones, la internet, el canvi climàtic, el coronavirus, etc., és evident que estem vivint ja en un altre món.

A propòsit del coronavirus (I)

En castellà es diu que "a toro pasado" és fàcil parlar d'un assumpte complicat, difícil o problemàtic. Amb relació al coronavirus, amb el pas del temps se sabrà coses que ara ignorem, i serà aleshores quan hom podrà parlar amb més coneixement de causa, a més a més de parlar d'una forma més reflexiva i no tan emotiva com ara. Crec que serà aleshores, perquè davant un problema de les dimensions d'aquest –que ve a ser com una guerra– una de les primeres víctimes sol ser la informació. La informació objectiva i imparcial, la informació verídica, no interessada o d'un altre caire. Perquè informació de tota classe per les xarxes socials n'hi ha de sobra, i la majoria, a parer meu sobra.

El que està passant és tan greu que poques persones haurien intuït que arribara a succeir ja, tan prompte (potser Stephen Hawking?); això, tret dels especialistes: biòlegs, metges i altres entesos en la matèria. I és que, la societat, sembla que està condemnada a haver de passar per desastres de tota mena que marquen el conjunt de la humanitat, de vegades durant generacions. Vindria a ser allò que la història es repeteix. I quan parle de desastres, no em referisc a un desastre econòmic com la crisi que començà el 2008, que encara no estava clar del tot la recuperació. Em referisc a desastres molt més greus, com ara la Guerra Civil espanyola o la Segona Guerra Mundial. El coronavirus ve a ser com una tercera guerra mundial sanitària. I ja es veurà fins on arriba, perquè més enllà de les persones que són i seran víctimes, hi ha les conseqüències socioeconòmiques que se'n deriven amb l'atur, etc.

De totes maneres, a toro pasado –o no–, no em puc resistir de comentar que han fallat moltes coses i a tots els nivells. A l'estat espanyol, pel que fa a la Unió Europea i a escala mundial. Perquè açò, malgrat el que diguen polítics interessats pel probable augment de votants pels seus partits, és un problema de tota la humanitat i no sols de l'actual govern d'España.

El 31 de desembre de l'any passat, Xina donava la notícia d'una mena de pneumònia. I què sembla que va passar dies o setmanes abans? Que algun "capo" del Partit Comunista Xinés –que és com dir del govern de la Xina–, va fer callar el jove metge que va voler donar l'alerta de seguida. Per cert, ¿com haurà quedat la investigació del govern xinés al respecte? Deia, aquell jove metge que ha sigut una de les víctimes a Wuhan, l'epicentre del virus, on es va originar. I una altra, com que la Xina és una dictadura comunista, ¿no podrien fer una campanya cultural d'aquelles a l'estil de Mao, a veure si poden conscienciar els seus conciutadans, que facen el favor de no menjar animals que poden transmetre aquestes malalties? (Un instant no sé si dir d'humor negre: quan veig aquells mercats del sud-est d'Àsia amb tota mena d'animals raríssims, amb una aparent falta d'higiene i potser també de falta de control sanitari... per a què seguir?)

Però és que també ha fallat l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que sembla que no es varen ni imaginar que allò s'expandira tan ràpidament. Encara recorde un gest, no tinc clar si a manera de broma, d'un representant de l'OMS en tossir davant un micro, somrient-se un poc i dient a l'auditori que no era el virus el motiu que el feia tossir. En fi, bromes a banda, el cas és que no fa tant de temps hi ha hagut conats d'altres grips i l'èbola, etc. O un poc més arrere –per la Història cent anys no és res–, només fa cent anys va haver la gripe española (mal anomenada així, perquè es va originar als Estats Units), que causà moltíssimes més víctimes del que sembla que en produirà aquesta. Però, el “sino” de la humanitat sembla que és entropessar, una vegada i una altra, amb la mateixa pedra.

¿I la Unió Europea, amb tants càrrecs, comissions, delegats, encarregats i altres màxims responsables tots super ben pagats? Home, quan els xinesos ja anaven setmanes per davant amb el problema, i ells... sense veure-les vindre? O la brometa del que crec que és el primer ministre holandés, dient que no s'ha de donar la mà i tot seguit li la dóna a un altre polític, i es posa a riure en adonar-se'n de l'errada. Xe, en el fons, s'ho prenien uns i altres poc seriosament. Per no parlar de la insolidaritat d'eixos països més rics i pròspers, que fa no res donaven a entendre que açò és com un problema quasi exclusiu d'Itàlia, Espanya, etc.; els països que alguns súbdits de la Gran Bretanya ens diuen PIGS? O el ridícul que ha fet el primer ministre britànic? Per no parlar de les genialitats de Trump.

I a Espanya? Moltes persones, en la segona quinzena de febrer, ja estaven més que escamades i a l'expectativa de quan, on i com ens afectaria. Però venen les Falles, i, xe, no passa res, tot avant! I el València Club de Futbol a jugar allà al nord d'Itàlia com si res, amb la pandèmia en marxa. I no passa res. I a Andalusia volent-se fer els durs amb la celebració de la Setmana Santa? I no passa res. Fins que passa el que havia de passar. Perquè ací també són "molts per al sac però el sac en terra", que me la jugue que ni tan sols el CNI (Centro Nacional de Inteligencia), allò que diuen que són els "espies" se n'assabentaren. O sí, potser "a toro pasado" algun dia se sabrà.